Neus Vinyals
La gestió d’un banc de llavors de varietats locals no és senzilla. Per això és important disposar de pautes d’acció que ajudin a tirar endavant els diferents processos. En el darrer any, Esporus ha estat treballant en uns protocols que han de servir de guia per a les feines de prospecció, conservació, multiplicació i caracterització d’aquestes varietats locals.
L’erosió genètica que ha comportat la modernització de l’agricultura, amb la generalització en les darreres dècades i arreu del món de les varietats
comercials millorades, ha desembocat en
l’extinció silenciosa de milers de varietats cultivades i seleccionades pels agricultors al llarg de la història de l’agricultura. Aquest fenomen ha representat una pèrdua incalculable de biodiversitat i, alhora, de patrimoni cultural agrícola relacionat amb el maneig i usos d’aquests recursos fitogenètics. També suposa una amenaça a la seguretat alimentària perquè condemna la nostra alimentació a dependre de ben poques varietats.
L’any 2004, l’associació L’Era, Espai de Recursos
Agroecològics, conscient d’aquest panorama,
engegà el projecte Esporus, un centre de conservació
in situ1 de la biodiversitat agrícola a
Catalunya, és a dir un banc de llavors locals de
plantes cultivades.
El projecte ha anat fent anys, sembrant i recollint
llavors, aprenent del coneixement aportat pels
pagesos que ens han confiat els seus tresors i,
també, de la pròpia experiència, plena d’encerts
i d’errors. Esporus ha anat creixent i fent camí
tot participant, intercanviant sabers i sumant
iniciatives amb la Xarxa Catalana de Graners
i, en l’àmbit estatal, amb la Red de Semillas
“Resembrando e Intercambiando”, grups dels
quals forma part.
No tan sols hem de conservar la llavor
Més enllà de la conservació física de la llavor, per
assegurar una utilització efectiva dels recursos
genètics és necessari que aquests es trobin caracteritzats,
avaluats i documentats. El funcionament
quotidià d’Esporus ha anat generant
cada cop més llavors, més etiquetes, més pots,
més dades, més fotos… que posen de manifest
una realitat limitant comuna a altres bancs de llavors: les tasques per portar un correcte registre de tota la informació recol·lectada són molt
laborioses i demanen mètode. D’altra banda, la
majoria de la feina es fa de forma voluntària, la
qual cosa li dóna el valor afegit de la generositat,
però fa evident que cal cercar la manera d’estandarditzar
processos per tal de no desaprofitar
aquestes valuoses aportacions. I, de fet, tampoc
és suficient que les varietats estiguin ben documentades,
cal assegurar un accés fàcil als recursos
fitogenètics (a les dades i a les llavors) per
tal que aquests puguin ser utilitzats en recerca,
millora genètica i desenvolupament rural.
El Projecte de consolidació d’Esporus sorgeix a partir
d’aquestes inquietuds i pretén no només dotar-se
d’eines de gestió sinó també posar-les a l’abast
dels bancs ja existents o dels que es puguin crear.
Ha comptat amb finançament de la Fundación
Biodiversidad i amb el treball d’una coordinadora,
una tècnica de camp, una dibuixant i un
informàtic.
Els fruits més evidents d’aquest any de treball
són dos. D’una banda el conjunt de manuals de
gestió de bancs locals de llavors, unificats sota el
títol de Manual i protocols de gestió d’Esporus. Cada
manual compta amb una descripció i justificació
àmplia dels diferents processos, diversos annexos
que recullen eines interessants i un resum que permet conèixer amb un cop d’ull el protocol de treball recomanat. En el Manual i protocol de caracterització, en concret, s’ha treballat per simplificar les llistes de descriptors oficials i adaptar-les a les necessitats dels petits bancs. S’han descrit cinc espècies: enciam, meló, pèsol, síndria i tomàquet i per cada una s’ha confeccionat una fitxa de descriptors senzilla d’utilitzar i entenedora. Les fitxes incorporen dibuixos originals fets a mida, rigorosos i acurats.
I d’altra banda, s’ha dissenyat una base de dades relacional –la BDGermen– que, quan estigui acabada, permetrà a tots els bancs de llavors que ho vulguin gestionar la seva informació amb aquesta eina allotjada a internet.
Per l’elaboració del material s’ha consultat diferents fonts documentals i s’ha visitat bancs catalans (s’ha entrevistat persones vinculades a 11 bancs locals de Catalunya), el banc de Llavors d’Ací (Carcaixent-València) i el CRF (Centro de Recursos Fitogenéticos de Madrid). Tots ells apareixen en la secció d’agraïments, que té un segell personal, ja que es tracta d’un reconeixement a la participació de moltes persones i entitats en les diferents fases del treball. Fins i tot s’evoca l’entranyable estona que vam poder compartir amb el recentment desaparegut Etern Verdaguer (vegeu l’article que li va dedicar l’Agrocultura, núm. 43).
Tant els manuals i protocols com la base de dades es perfeccionaran a partir de l’experiència dels usuaris, però ara com ara ja són eines que poden ser molt útils a l’hora d’organitzar i gestiornar un banc de llavors. Ajuden a prendre decisions tot donant opcions, idees i infomació. Ben segur que ens animaran a seguir amb aquesta tasca imprescindible de recuperar la nostra biodiversitat agrícola, conservar-la, documentar-la i donar-la a conèixer.
Els documents es poden consultar a l’enllaç http://www.esporus.org/bdgermen
1. Els recursos fitogenètics es poden conservar ex situ, fora del lloc on van ser generats (per exemple en congeladors als bancs de germoplasma; n’hi ha cinc d’oficials a l’Estat espanyol), o in situ, en els entorns on han desenvolupat les seves propietats específiques, com per exemple en els camps de cultiu dels pagesos que els utilitzen.
