El present article és una aproximació als vincles de l’agroecologia amb el feminisme, concretament amb l’economia feminista, en un moment en què l’agroecologia s’està redefinint com a disciplina. Parteixo de reflexions teòriques, com a dona vinculada a l’acadèmia, i de vivències pràctiques, com a dona defensora de la sobirania alimentària, l’agroecologia i el feminisme. Vivències en què percebo les contradiccions pràctiques del moviment agroecològic, almenys en el context català i espanyol. En definitiva, aquest no és un article basat en una reflexió exhaustiva ni en un aprofundiment teòric sobre els punts de trobada i de desacord entre agroecologia i feminisme, però sí que pretén obrir un debat sobre el tema, tant en l’àmbit acadèmic com en el de l’activisme.
Per Marta G. Rivera Ferre.
Entenem com agroecologia tota una mirada de l’agricultura i l’alimentació que ens ofereix eines per assolir la sobirania alimentària, entesa com un objectiu polític desitjable. Per assolir aquest objectiu és necessari també la mirada feminista. És quelcom que els moviments per a la sobirania alimentària d’arreu del món tenen clar des d’aproximadament l’any 2003, gràcies a la feina de les dones camperoles que formen part del mateix moviment. Es parteix de la premissa que sense feminisme no hi ha sobirania alimentària. Quina forma de feminisme, està encara per determinar. Les dones camperoles demanen poder incloure la seva mirada dins el feminisme i aposten per desenvolupar el que elles han anomenat feminisme camperol i popular.
Paral·lelismes i sinergies teòriques
Per poder reflexionar sobre la relació entre agroecologia i feminisme, comencem destacant alguns principis en què pràcticament totes les economistes feministes coincideixen:
- La necessitat de donar un tomb al sistema econòmic i posar la vida al centre, enfront del sistema actual, on el centre és l’acumulació de capital.
- La necessitat de trencar amb la falsa divisió generada pel sistema capitalista entre treball productiu i reproductiu. El sistema actual només reconeix el treball productiu i invisibilitza i menysprea, en una relació jerarquitzada, el treball reproductiu.
- La presa de consciència de la nostra fragilitat com a individus. La felicitat i la supervivència de cada persona depenen de les relacions amb “les altres” persones, és a dir, som interdependents.
- El reconeixement de la nostra fragilitat com a comunitat. La felicitat i la supervivència de cada societat depenen de la supervivència dels ecosistemes on vivim, dels quals “extraiem” recursos materials per a la fabricació de pràcticament tot allò que ens envolta i que no és naturalesa pròpiament dita, i recursos immaterials com són l’aire net, l’aigua neta, els paisatges, etc.
L’agroecologia, per la seva banda, és una mirada complexa de l’agricultura i l’alimentació, integrada per tres dimensions (sociopolítica i cultural, socioeconòmica i tecnoproductiva) i, al seu torn, (…)
Aquí pots llegir tot l’article: opinio_73
Pots comprar el número 73 d’Agrocultura en paper a la botiga en línia de L’Era clicant aquí
També el pots comprar en format digital, clicant aquí