Enzo Nastati es defineix ell mateix com una persona que estima la vida i que la cerca de totes les maneres possibles. Aquest italià de 73 anys, ha escrit més de 80 llibres i ha fet conferències arreu del món sobre el seu mètode homeodinàmic. Al seu país és una figura controvertida: té seguidors fervents i retractors afèrrims. El mes de febrer va venir a l’estat espanyol a impartir una jornada gratuïta i també, està clar, per donar suport a la venta dels seus preparats, comercialitzats internacionalment. Durant tres dies, tothom qui va voler va poder empapar-se de la seva filosofia. Hi ha qui en va sortir convençut que era un geni.

Per Alba Gros

Enzo Nastati: “Creem òrgans hipertrofiats que es diuen monocultius”

A la finca La Nuova Terra, d’Enzo Nastati, s’hi proven i comproven tots els preparats homeodinàmics que després es comercialitzaran arreu del món sota el nom de mètode Trínium. Nastati va ser president de l’associació biodinàmica d’Itàlia però en va sortir per la porta del darrera per un afer “lleig” –com diu ell– relacionat amb les denúncies que va fer de suposats fraus. Però Enzo Nastati no és només un creador i elaborador de remeis homeodinàmics, també és un filòsof amb una percepció de la vida que relaciona cel, terra, cristianisme i agronomia. Mai havíem fet una entrevista que vinculés d’una forma tan directa l’espiritualitat i l’agricultura.

Quins són els referents Enzo Nastati?
He begut de la biodinàmica i per tant de tot el treball de Rudolf Steiner. Vaig descobrir Steiner en un període de la meva vida en què jo era anàrquic políticament, no necessitava les forces subtils, no me les creia. Però vaig començar a fer experiències en el camp i vaig observar petits miracles agronòmics. Així és que vaig haver de claudicar i acceptar les forces subtils. A partir d’aquell moment vaig començar a estudiar-les i encara ara continuo fent-ho, perquè són infinites. Aquest és el meu treball. Jo no estudio agricultura, jo estudio les forces que treballen en l’agricultura. Com que les forces subtils són sempre les mateixes, pots aplicar-les a l’arquitectura, a la medicina… a la vida.

Quina edat tenia quan va descobrir Steiner?
Tenia 27 anys, ara en fa 43. Vaig tenir un accident de cotxe important, en el qual jo hauria d’haver mort, però en vaig sortir ilès, sense ni una rascada. Aquest accident em va fer pensar molt i vaig entendre que des d’aquell moment la meva vida ja no era meva, perquè hauria d’haver-se acabat allí, a causa de l’accident. Així és com vaig decidir donar la meva vida a la vida, i iniciar el meu treball personal: estudiar la vida.

Va forjar una disciplina nova: l’homeodinàmica.
Sí, és cert però no és important. Jo treballo per a la vida, no m’interessa crear disciplines.

Ens en pot fer una síntesi?
L’homeopatia que més coneixem està pensada per a l’home i també actua amb els animals, però no arriba a funcionar bé en el món vegetal ni en el món mineral. Nosaltres hem desenvolupat una homeopatia perquè actuï amb els cecs, els sords i els muts, que són els regnes vegetal i mineral. Amb el nostre mètode volem aconseguir descontaminar el sòl. No es pot cultivar amb un sòl contaminat. La descontaminació és essencial.

La contaminació és important en el sòl europeu
Abans de 1986, abans de Txernòbil, els preparats biodinàmics funcionaven molt bé, feien petits miracles, però després de l’accident nuclear ja no funcionaven. El problema és que hi ha poca gent que comencés a produir de manera biodinàmica abans de Txernòbil. No hi ha comparació! El primer producte homeopàtic de la meva vida el vaig fer a partir de fongs, el vaig polvoritzar en el camp i vaig anul·lar el 40% del cessio 137, que triga mil·lenis a desaparèixer sense cap tractament. Amb aquest treball he canviat la meva vida una altra vegada. La meva prioritat és la descontaminació i ja hem treballat la contaminació de plom, de cadmi, de gasoil, d’antrazina…
Per abordar la descontaminació vaig decidir que l’homeopatia podia ser el camí correcte, i que els fongs podien ser el remei pertinent. Després s’ha conegut que els fongs es carreguen de radioactivitat. A partir d’aquí he elaborat un producte.

I com és que no estan descontaminant tota la zona de Txernòbil?!
Perquè no ens han trucat. Nosaltres estem a punt.

Seria revolucionari
Però el poder no és revolucionari; s’ha de començar per la gent.

L’homeopatia unicista treballa tenint en compte els símptomes específics de cada individu, però el seu catàleg es presenta per patologies i finalitats concretes? No és contradictori?
Jo no utilitzo el pensament unicista homeopàtic, no perquè hi estigui en contra, sinó perquè no haig de treballar amb un home que té un jo encarnat. Jo haig de treballar amb les plantes, que es comporten de manera grupal. Per això el sistema és diferent. Quan treballo amb el món mineral, haig de tenir un pensament encara més diferent. I quan treballo amb un camp electromagnètic, per exemple, també haig de pensar de manera diferent. No es tracta de posar la cosa en el pensament sinó posar el meu pensament en la cosa mateixa. M’haig d’adaptar a la realitat. Això és el que la ciència no fa: la ciència estudia la matèria i mira l’home com si només fos matèria. I l’ànima? I els sentiments?

Per què creu que l’agricultura actual necesita l’homeodinàmica?
No és que necessiti el mètode homeodinàmic, el que necessita és un mètode que descontamini el sòl i pugui donar produccions. L’homeodinàmic n’és un, però n’hi haurà molts d’altres. Sento altra gent del món que fa sistemes interessants. Nosaltres no som els únics, seria tonto pensar això. Hem treballat molt, però contínuament trobo coses bones al meu voltant i les integro en el mètode homeodinàmic. El catàleg 2018-2019 ja està obsolet perquè durant el mes de gener ja he inventat tres productes nous. I és que ens van arribant nous problemes, com per exemple l’asfíxia radicular de les plantes. L’homeodinàmica és un mètode en contínua evolució.

Les finques certificades sota el segell Demeter, els poden utilitzar els seus preparats?
Sí, si volen els poden utilitzar, malgrat que sóc una persona molesta per als biodinàmics italians. El món biodinàmic a mi no m’estima, però a mi no m’importa. Jo he fet l’elecció de desenvolupar un mètode que funcioni també en la producció química perquè qui ja cultiva en producció ecològica o biodinàmica ja té sort. Haig de donar una alternativa també al químic.

Estem intentant que la nostra pagesia sigui més autònoma, més capaç de proveir-se per ella mateixa sense necessitat de dependre de companyies externes. No seria millor transmetre el coneixement perquè qui volgués pogués fer-se els preparats a casa?
Jo ensenyo a fer preparats, també aquí a l’Estat espanyol. No tinc secrets. Està clar que es tracta de nivells. En un primer seminari no pots transmetre el treball de 40 anys. Però sí, ho ensenyem.

No és la primera vegada que vé a l’Estat espanyol. Ja va venir fa 15 anys, però no sembla que el seu mètode hagi trobat un camp adobat aquí, perquè a hores d’ara no se’n sent a parlar… Per què al sector primari li costa tant d’entrar en el tema d’homeodinàmica si els resultats són tan evidents?
Als pagesos no els costa. El problema és l’estructura, els tècnics que tenen una formació que els relaciona a una política concreta, a la seva formació acadèmica. Hem fet demostracions de descontaminació que han funcionat, i un cop arriben al consell d’administració algú diu que “no creu” en l’homeopatia i tot s’acaba allí. Així que malgrat l’evidència, et fan fora.

No seria millor trobar una fórmula que mantingués la salut del sòl sense haver de requerir tants insums o productes externs?
Sí, està clar! Si l’organisme agrícola està sa sí, aquest és l’objectiu final. Si vas a Ucraïna trobaràs les terres negres, que s’automantenen en la seva fertilitat. Ucraïna era el graner de la Unió Soviètica. Són terres que tenen un 8% de matèria orgànica. Aquí, quan tens 1 – 1,5% ja és una festa. Per això necessites primer una ajuda. En els cursos parlem de realitzar l’organisme agrícola, que vol dir que així com un ésser vivent necessita molts òrgans –fetge, pulmons, etc–. si una finca només té blat de moro, per exemple, com pot tenir harmonia? És com si només tingués fetge. S’ha perdut el concepte d’organisme. Creem òrgans hipertrofiats que es diuen monocultius i allí  arriben tots els paràsits d’aquell cultiu. Nosaltres proposem solucions i el primer objectiu és aportar harmonia i que tendeixi a l’automanteniment. Però en un primer moment necessites donar una ajuda perquè la situació està desvitalitzada.

L’agricultura ecològica i la convencional es mouen dins el paradigme de la matèria. Vostè ens parla d’un paradigma diferent per entendre i observar la natura. Ens parla d’energies subtils, d’influències planetàries… Com podem construir ponts de comunicació entre els dos paradigmes que facilitin l’entesa entre un i l’altre?
És senzill. Quan un nen neix només necessita un pare i una mare. Per fer una planta també necessites un pare i una mare. Coneixem el pare, que es diu pare cel, que implica el zodíac, els planetes, el Sol, la Lluna… I la mare? La mare és la mare terra, però ha de ser fèrtil i ara no té vida. L’agricultura moderna s’ha oblidat d’ella. L’humus es forma en un procés femení i masculí que succeeix a la mare terra: la roca desfeta i la substància orgànica mesclades pels llombrics. Un principi masculí, un de femení, i un medi.

Això serveix per a l’humus, per a la planta, per a la flor, per a la llavor, per a tot… Si tu fas pensar a la gent descobreixen que no hi ha base d’element femení. Si vaig al camp i faig una filera amb el tractor, aquest gest és masculí. La línia recta és masculina, el principi femení és corb. I nosaltres ho tenim tot en línies rectes. No es necessita molta intel·ligència per entendre-ho: si incloem l’aspecte femení, la vida es pot moure.

Home, tampoc ens mirem gaire el cel…
Però almenys hi ha el Sol. Encara que la contaminació impedeix bona part de les forces còsmiques. Per això la criatura està orfe, sense pare i sense mare, i no té una bona vida.

Algunes persones amb formació tècnica es lamenten de rebre un tracte més aviat despectiu durant les seves classes? Per què el molesten, aparentment?
Perquè els tècnics tenen una responsabilitat. El pagès té la seva, però el tècnic en té molta més. A aquests tècnics els demano per què no pensen en el que pensen. Per què repeteixen coses equivocades? I després els ho explico. No és un plaer que t’interpel·lin així, però els ho dic. Diguem que un sent els límits del seu coneixement i el seu orgull pateix.

En general, les persones que assisteixen als seus cursos parteixen d’un paradigma ben diferent al que vostè explica. Alguns s’han format en agricultura ecològica, d’altres en permacultura o en agricultura regenerativa. Creu que no poden aprofitar res del que han après fins ara?
No, en absolut. És com si una persona que ha après filosofia a Alemanya no pogués aprofitar res una vegada volgués exercir a Catalunya. Ha de tirar tots els seus estudis? No, només els ha de traduir. Les consciències han de revertir en un àmpliament de consciència. Jo no obligo a ningú a pensar en els planetes. En el catàleg no apareix la paraula planetes. I tampoc m’interessa perquè avui aquestes paraules divideixen i no m’interessa dividir. Jo faig un mètode que funciona, també a un materialista. Després, quan veu els resultats comença a preguntar-se què ha fet. “Només he tirat una mica de pols no verinosa i un paràsit que no havia fet fora amb el verí, ha marxat”. En italià tenim una dita: boca petita, cullera petita; boca gra, cullera gran. Quan la persona s’obre es pot explicar més.

Com hi arriba a aquestes idees sobre el funcionament de la vida?
Es diu intuïció. És un treball meditatiu, que no vol dir asseure’s amb les cames creuades sinó portar en la consciència un pensament fins que des de la consciència emergeix una resposta. Abans es necessita formular una pregunta clara. Quan tens una pregunta clara, ja tens la meitat de la resposta. Sempre t’arriba una resposta perquè la vida parla, el que passa és que nosaltres no estem atents per escoltar-la.

Per què el cristianisme està relacionat amb el seu treball?
Necessitem entendre qui és Crist. Quan mirem Crist crucificat, només n’estem veient una part. Crist és Crist perquè va ressucitar. Molts van morir en una creu, però només un va ressucitar. En una situació de mort, hem de pensar com es produeix la resurrecció. L’entitat que aporta la força de la resurrecció, en la nostra cultura es diu Crist.

Hi ha qui els considera una secta.
A mi em consideren de tot. Els homes van construir una religió però el cristianisme és un fet, la resurrecció. No té a veure amb les sectes. La vida és per a tothom. La natura s’està morint i necessita l’impuls de la resurrecció. Primer estimeu-vos l’un a l’altre. Si aquesta és la secta, firmo! ✿

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital