Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten en els camps, els seus rodals o en els horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Per Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona.
eixarcolant.cat  @eixarcolant

El romàs

Nom científic: Rumex pulcher (família Poligonàcies)
Nom popular: romaza, romàs, llengua de bou.

Ambient i cicle:
Creix principalment en sòls ben desenvolupats amb una fertilitat moderada o alta. En el context mediterrani apareix en ambients més aviat humits, ambients on colonitza amb facilitat camps de conreu abandonats, prats, marges de camins o herbassars. En termes altitudinals es pot trobar des del nivell del mar fins als 1.500 metres d’alçada. La germinació té lloc preferentment a principis de  tardor, tot i que també es pot produir a principis de primavera.

Gestió i cultiu:
Per cultivar-la cal realitzar la sembra cap als mesos d’agost-setembre, o bé al febrer, situant les llavors a 0,5-1 centímetre de profunditat. Un cop establert el cultiu tan sols caldrà vetllar per la perpetuació dels individus plantats, els quals rebrotaran any rere any. Alhora, si es deixa fructificar una part dels individus, a cada primavera es produirà la germinació espontània de noves plantes. A més, en ser una espècie d’alçada notable, dominarà sobre altres espècies adventícies de menor alçada. Tanmateix, en cas d’haver-hi espècies de major alçada que poguessin fer-li competència es
recomana realitzar una sega a finals d’estiu, un cop acabada la fructificació.

Usos i composició nutricional:
es tracta d’una espècie molt utilitzada en el món de l’alimentació, si bé a Catalunya la tradició de consum és mínima. Es recomana consumir-la cuita. Al centre i sud de la península ibèrica és indispensable per fer el potaje; a la zona de Creta (Grècia) s’empra com a embolcall d’una mescla d’arròs i verdures; i a Armènia (on es coneix com a “aveluk”) s’asseca i en el moment de consumir-la es rehidrata, i és indispensable per elaborar la sopa local per excel·lència; i la llista podria ser molt més llarga. Presenta un gust entre àcid i lleugerament amargant en cru, que desapareix amb
la cocció. En termes nutricionals es pot considerar una font de fibra dietètica, (…)

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital