Informe Sembrem transformació: “Menys del 50% dels entrevistats diuen tenir unes condicions de treball dignes”

L’informe “Sembrem transformació. Un apropament des de l’economia solidària a l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya” s’emmarca dins el projecte Pam a Pam, que recull iniciatives econòmiques no mercantilistes i les posiciona en un mapa consultable a internet. L’avaluació més en detall de les empreses i els projectes relacionats amb l’alimentació ha permès una aproximació al moviment agroecològic i als seus punts en comú amb el que es coneix com a economia social i solidària. N’hem parlat amb l’Alba Hierro i en Dani Vidal, coordinadors de Pam a Pam i coautors.

Text i imatge: Alba Gros.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Per què us va semblar necessari l’informe “Sembrem Transformació. Un apropament des de l’economia solidària a l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya”?
Alba: L’informe s’emmarca dins el projecte Pam a Pam, que alhora s’emmarca dins la Xarxa d’Economia Solidària. I des de la Xarxa, una de les estratègies que treballem és la creació de mercat social, és a dir un espai que s’escapi de les lògiques capitalistes. Hi ha diferents estratègies per consolidar-lo i fer-lo més fort i una és apropar cada vegada més iniciatives i de diferents sectors. Sectors que de vegades no es coneixen ni s’identifiquen com a part de l’economia solidària. La hipòtesi de l’informe era: les iniciatives agroecològiques arreu del territori estan tenint valors de l’economia solidària? I l’hem confirmat amb l’informe, que vol ser una mà estesa perquè hi hagi un reconeixement mutu de les iniciatives agroecològiques i les d’economia solidària i enfortir-se juntes.

Quins ítems vau avaluar dels projectes agroecològics i com els vau escollir?
Dani: El sentit de Pam a Pam és delimitar quins són els criteris que diferencien l’economia social i solidària de la mercantil, i per tant ja hi havia una feina prèvia de definir els criteris en tres grans àmbits d’impacte, que són l’organització interna, l’impacte social i l’impacte ambiental. D’entrada la nostra idea era aplicar-los a iniciatives del sector agroecològic.
Alba: Hi ha quinze criteris i cada un té cinc indicadors. En total són setanta-cinc indicadors que s’avaluen fent una entrevista. A part també acumulen dades fora dels criteris de Pam a Pam, com per exemple quanta gent treballa en una organització. Per fer l’informe es va elaborar un qüestionari extra perquè ens interessava molt veure els canals de distribució utilitzats, com es comercialitza, com es fa la difusió…

 

“Una part de l’informe és confirmar l’equiparació del sector de l’agroecologia amb el de l’economia social i solidària”

 

Tots quinze criteris valen igual?
Dani: La proposta de Pam a Pam és que sí, que tots tinguin el mateix valor. Per poder accedir al mapa i visibilitzar-se com a iniciativa solidària ha de complir la meitat més un dels criteris. És per no posar més pes en un vessant que en altres.
Alba: Un criteri es compleix si es compleix un dels seus indicadors. Sí que hi ha diversos indicadors perquè hi ha diferents nivells d’aprofundiment depenent de com sigui de transformadora la teva iniciativa.
Com vau escollir les iniciatives agroecològiques per entrevistar?
Alba: Teníem al mapa de Pam a Pam la pràctica totalitat de grups de consum de Barcelona i també d’altres. Sabíem que tenien una sèrie de criteris per escollir proveïdors i aquests són els que vam començar a entrevistar.

Creieu que la mostra és prou representativa del territori?
Alba: Per tal de fer l’informe s’han analitzat les 254 iniciatives del sector alimentari (producció, distribució, venta i consum) que hi havia al mapa de Pam a Pam. S’ha extret dades de l’ocupació, les formes jurídiques més representades i els subsectors en què s’agrupen així com el compliment dels 15 criteris de l’economia solidària que defineixen Pam a Pam. D’aquestes 254 iniciatives, 62 majoritàriament productores es van mapar durant el 2019. Aquest mapatge exhaustiu va servir per, a més, recollir indicadors més qualitatius relacionats amb la difusió i la logística de distribució del producte que s’identificava com un dels grans reptes de l’agroecologia.
No tots els territoris estan representats de la mateixa manera. Per exemple, a les Terres de l’Ebre, on també hi ha producció agroecològica, no tenim ningú que pugui fer les entrevistes. A Ponent ha quedat una llista molt llarga de gent potencialment per incloure-hi… És ben clar que encara hi ha feina per fer, però per analitzar la composició, la mostra és clarament representativa.

Heu trobat experiències agroecològiques enxarxades?
Dani: Sí que hem trobat articulacions, amb més o menys activitat, més o menys formals. Algunes són xarxes entre productors que comparteixen recursos i estratègies, maneres de funcionar i de donar-se suport. La intercooperació és una pràctica molt estesa.

Com heu trobat l’estat d’ànim de les persones entrevistades que tiren endavant els projectes agroecològics?
Dani: Un dels criteris de les anàlisis fa referència a les condicions de treball, com s’incorporen les cures a l’organització… I en aquest sentit, menys d’un 50% diuen que tenen unes condicions de treball dignes.
Alba: Aquesta sensació de sobrecàrrega laboral, de falta d’ajudes, etcètera els assimila molt a l’economia solidària. És un repte.
Dani: caldria fer una anàlisi profunda de com està el sector alimentari en general i les condicions econòmiques i laborals que hi ha al darrere. Potser hi trobaríem especificitats.

 

“El sector té dificultats per incorporar pràctiques en la gestió emocional, la corresponsabilitat en les cures… i hi ha sobrecàrrega en les hores de treball”

 

Què vols dir?
Alba: Volem portar a terme altres formes de construir economia, no volem competir, però a la pràctica hi ha una pressió del mercat capitalista que t’imposa una certes maneres de fer. Tu les vols transformar però el teu entorn de venda et constreny, et marca unes condicions relacionades amb el mercat capitalista que no opera com tu vols. És irreal dir que estem totalment fora i que juguem amb les nostres pròpies regles de joc. Això passa especialment a l’agroecologia, perquè és una brutalitat la pressió sobre els preus de venda que pateixen els productors.

Quins són els criteris que han estat més fluixos en el sector agroecològic?
Dani: El que podem visibilitzar en l’estudi és que el sector té dificultats per incorporar pràctiques relacionades amb la gestió emocional, amb la corresponsabilitat en les cures, etcètera. I que hi ha sobrecàrrega d’hores de treball i que a més es considera inevitable en molts sentits. Però amb la informació que tenim no podem dir per quin motiu això és així.
Alba: El que és interessant també és que totes les iniciatives entrevistades s’han pogut incloure en el mapa. Això indica el nivell que ens hem trobat.
Dani: En alguns aspectes excel·leixen per sobre de la mitjana, com és el cas dels criteris ambientals, tot i que no totes estan certificades. Però en d’altres aspectes no s’hi presta tanta atenció, com l’organització interna, la perspectiva de gènere…

Com està la qüestió de la paritat?
Alba: És interessant perquè en el nombre global de treballadores hi ha més homes que dones. Però si comparem, d’una banda, el percentatge de dones que tenim a la base de les organitzacions i, de l’altra, les que hi ha en els òrgans de decisió, en aquest darrer àmbit estan molt lleugerament sobrerepresentades. En l’economia social en general és a l’inrevés: hi ha majoria de dones a la base, però en els òrgans de decisió estan infrarepresentades.
De fet, és un aspecte del sector agroecològic que ens ha sobtat perquè quan n’analitzàvem la perspectiva de gènere, és a dir, si el llenguatge, la priorització de l’accés de les dones i altres qüestions es té en compte, vèiem que no s’està fent. Però a la pràctica, en els càrrecs de més poder sí que hi ha paritat.

Els grups de consum estan en recessió?
Dani: No som especialistes en l’àmbit agroecològic, però hem llegit i hem fet recerca i hem recollit la impressió que, aparentment, els grups de consum estan estancats. Tot i que les nostres dades no ho constaten.
Alba: De fet, una dels nostres temors era que algunes de les cooperatives de consum recollides en el primer mapatge del 2015 haguessin plegat. Per confirmar si encara existien, ens les vam distribuir entre una colla de voluntaris, i vam trobar que només n’havien plegat cinc.
Dani: Potser és una narrativa més relacionada amb una qüestió emocional, del moviment, de sentir-se en baixa forma, però no estem en un moment de davallada, segons les dades recollides.

Creieu que hi hauria manera de confluir criteris de compra d’aquestes cooperatives de consum? Seria viable?
Dani: Nosaltres estem intentant construir estratègies per ajudar el moviment a crear estructures de consum grans com els mercats cooperatius o grups de consum que ja existeixen. Veurem com es rep i si es pot treballar conjuntament. Sí que seria interessant la confluència de criteris però al cap i a la fi cada grup té la seva idiosincràcia, els seus interessos més concrets, i s’ha de respectar l’autonomia de cada grup.
Alba: Els criteris de Pam a Pam et serveixen per escollir proveïdores. La idea és que aquesta generació de criteris, establiment de metodologies, que és el que tenim més ben treballat, estigui al servei d’aquestes articulacions.

 

“Estem intentant construir estratègies per ajudar el moviment a crear estructures de consum grans com els mercats cooperatius o grups de consum que ja existeixen”

 

Té recorregut un mapa així, com el de Pam a Pam, que s’ha valgut de subvencions públiques? Com es fan les actualitzacions?
Alba: Sí, el mapa té recorregut. Hi estem treballant des de l’any 2012 i a més està emmarcat dins la Xarxa d’Economia Solidària, que existeix des del 2003. És el mapa de referència de la XES, i hi ha una aposta col·lectiva del moviment de l’economia solidària de tenir el mapa com a espai referencial. Se sosté amb treball social per una banda, i de banda, per una xarxa molt àmplia de persones voluntàries i activistes.

I a partir d’ara què? Què n’espereu de l’informe?
Dani: Una part de l’informe és confirmar l’equiparació del sector de l’agroecologia amb el de l’economia social i solidària. És a dir, fins a quin punt convergeixen interessos, pràctiques i objectius. I amb l’informe podem dir que ens apropem en molts sentits. A partir d’aquí podem treballar de quina manera podem col·laborar i podem recolzar-nos. Des d’aquí ens oferim per elaborar sinergies i estratègies conjuntes.

Heu tingut retorn?
Dani: Doncs sí, i ha estat positiu. En general és d’agraïment a la feina d’establiment de criteris i del coneixement generat, pel munt de dades recollides més enllà del seguiment dels criteris. Però també hem de tenir en compte que cada organització té el seu ritme de prendre decisions, d’establir criteris, i nosaltres en això som molt respectuoses. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/