Ningú posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollit petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulat un bagatge que tenim ganes de compartir.
Text i imatges: Xènia Torras, responsable del projecte Esporus
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
A molta gent li fa respecte les paraules banc de llavors o de germoplasma, paraules molt grandiloqüents per a un concepte tan senzill com és un rebost de llavors. Al cap i a la fi, les grans col·leccions de germoplasma agrari d’àmbit mundial i els rebosts de llavors de qualsevol persona pagesa segueixen uns mateixos principis.
Amb aquesta nova línia editorial, des del Bloc d’Esporus volem que tots formeu part del nostre projecte, però no només col·laborant amb les jornades de voluntariat d’Esporus. Volem que els vostres armaris i rebosts siguin un apèndix del nostre banc… o el vostre propi banc. En els propers números us explicarem els principis, trucs i idees que hem après a Esporus en aquests últims 20 anys, perquè el vostre rebost de llavors no tingui res a envejar al d’en Vavilov.
La de tomaquera és, segurament, una de les llavors més sofertes del nostre rebost, però alhora ens dona un dels cultius que més feina porta, amb fruits delicats i molt sensible a tot tipus de problemes sanitaris: virosis, fongs, bacteris, plagues… Però tenim un truquet per minimitzar la seva aparició i garantir que teniu unes llavors ben sanes.
Fermentant les llavors de tomàquet reduirem l’aparició de problemes sanitaris
durant el cultiu
Per obtenir unes llavors de tomàquet sanejades el mètode tradicional és fermentar-les. Però, a què ens referim quan parlem de fermentar les llavors?
Primer de tot hem de collir els tomàquets ben madurs de la planta, principalment els del segon, tercer i quart ramell. Millor que collim fruits del màxim de plantes possibles, així tindrem més variabilitat genètica i una millor adaptació de les futures plantes al nostre hort.
Un cop collits els tomàquets, en traiem la polpa i la posem en un bol o recipient amb el seu suc. No hi afegim aigua, ja que això faria pujar el pH de la nostra mescla i els bacteris que intervindrien en la fermentació no serien els desitjats. Necessitem un medi de fermentació àcid. Cal que el suc extret tingui una alçada mínima de 5 centímetres i màxima de 15 centímetres. Si la quantitat de polpa extreta no ho permet, canviem a un recipient més gran o més petit segons sigui el cas.
Deixem fermentar la polpa, tot remenant dos cops al dia perquè el procés sigui uniforme. El període de fermentació depèn directament de la temperatura, ja que com més alta sigui més activitat microbiana es produirà. Així doncs, a 20ºC podem necessitar fins a 10 dies de fermentació i a 38ºC amb dos dies serà suficient. Com que és una tasca que solem fer a ple estiu, normalment n’hi ha prou amb 3-5 dies.
Si tenim unes plantes molt afectades per virus, fongs o bacteris podem allargar la fermentació dos o tres dies més. Aquesta prolongació del fermentat afectarà la viabilitat de les llavors (número de llavors que ens germinaran) però ens donarà una millor garantia de la seva desinfecció. Sabrem que la polpa ha fet el procés de fermentació quan durant uns 2-3 dies hi hagi un tel blanc. A cada remenada el tel es desfà, però es torna a fer si la fermentació està activa. De vegades el tel és molt finet i llavors és millor esperar fins a 4 o 5 dies; per contra, quan és molt gruixut i dens amb 2 dies d’espera serà suficient.
Un cop fermentada la polpa, omplim el bol d’aigua i decantem (foto 1). Totes les llavors que floten (buides, sense germen) així com la polpa i altres trossos vegetals restants s’eliminen per la decantació. Repetirem la decantació quatre o cinc vegades fins que ens quedin les llavors ben netes i només tinguem les bones al fons (fotos 2, 3 i 4).
Posem les llavors, estirades en una malla o colador perquè s’airegin, en un lloc sec i ventilat, a l’ombra, durant dues o tres setmanes, fins que estiguin ben seques. Millor que no les posem al sol, ja que un assecat massa ràpid podria impedir una correcta sortida de la humitat interior i produir afectacions al germen (foto 5).
Un cop seques les guardem en una bossa de roba o de paper en un lloc fresc i sec. Si l’espai de què disposem és humit (humitat relativa superior al 60%) les podem posar en un pot de vidre estanc amb un dessecant a dins (gel de sílice, guix, arròs…). Aquestes llavors ben conservades ens duraran de sis a nou anys. ✿
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
