Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Per Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant 

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

La sajolida o herba de les olives

Nom científic: Satureja montana (Família Labiades) .
Nom popular: Sajolida, herba de les olives.

Ambient i cicle:

La sajolida creix només sobre sòls calcaris, que són els més habituals en el conjunt del país. Es troba des de pràcticament el nivell del mar fins els 1800 m d’altitud, en pastures seques, brolles, timonedes, i sòls prims o pedregosos, ambients sempre de caràcter mediterrani on és molt abundant. A nivell alimentari és durant la primavera quan és més tendra, mentre que si ens interessa la planta florida caldrà recollir-la a la tardor. De fet, la floració de tardor és un dels elements que han ajudat a que sigui aquesta i no una altra l’espècie més emprada tradicionalment en l’elaboració de conserves d’olives.

Gestió i cultiu:

Podem sembrar-la directament, però es recomana fer-ne planter i, després, trasplantar-la situant sempre les llavors entre 0,5 i 1 centímetre de profunditat. Entre febrer i març, també podem agafar-ne brots tendres, d’uns 10 cm de longitud, que posarem en una safata de fer planter d’alvèol gran o en una torreta ben petita, ja que, com més petit sigui el recipient, menys fred estarà el substrat, fet que en facilitarà l’arrelament.

Ens assegurarem que, almenys, un dels nusos queda ben enterrat. Els situarem en un indret amb una temperatura elevada (hivernacle o dins de casa) i els mantindrem sempre molt ben regats. Al cap d’unes setmanes, ja hauran arrelat i podrem trasplantar-los allà on desitgem. Cal plantar-la sempre en indrets ben assolellats i sobre sòls calcaris –preferentment prims o pedregosos– i poc fèrtils.

Durant els primers anys de cultiu, caldrà controlar les espècies adventícies per evitar que competeixin de forma elevada amb la sajolida, però les necessitats de gestió s’aniran reduint fins a esdevenir mínimes. A l’hora de fer la collita, és recomanable que els individus que collim un any –sobretot si en collim tota la part aèria– no els collim l’any següent per tal de deixar que es recuperin.

Usos i composició nutricional:

És una de les espècies aromàtiques amb un major potencial en l’àmbit gastronòmic i, alhora, una de les més infrautilitzades. S’utilitza de forma generalitzada en l’elaboració d’olives en conserva, i també és comú (…)

Pots llegir aquest article complet a: adventicies_81_digital

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/