Optimitzar l’alimentació del bestiar és un dels principals maldecaps de ramaders i ramaderes. D’una bona ració en depèn part del seu benestar i també la conversió en quilos de carn o llet, que, al cap i a la fi, és el que farà viable l’activitat. El mètode OBSALIM® protocolitza l’observació dels animals que tradicionalment hem fet.

Per Xan Pouliquen Kerlau. Formador OBSALIM® acreditat

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Optimitzar l’alimentació del bestiar és un dels principals maldecaps de ramaders i ramaderes. D’una bona ració en depèn part del seu benestar i també la conversió en quilos de carn o llet, que, al cap i a la fi, és el que farà viable l’activitat. El mètode OBSALIM® protocolitza l’observació dels animals que tradicionalment hem fet.

És qüestió de fixar-se en l’aparença de certes parts de l’anatomia per entendre quin desequilibri està patint l’aliment que ingereix, ja sigui en pinso, en farratge o en pastura. Vídeos, jocs de cartes i formació específica són algunes eines que ofereix aquest sistema, que, tot i que està registrat, és prou obert com perquè tothom el pugui començar a utilitzar. Amb un to molt personal, en Xan Pouliquen ens hi introdueix i ens ofereix recursos per aprendre’n més.

Volatilitat dels preus dels concentrats, volatilitat dels preus dels productes animals, canvi climàtic… Cada cop més la rendibilitat de la granja de vaques, ovelles o cabres està relacionada amb la capacitat del ramader o la ramadera de dur a terme una gestió acurada. Les granges que tindran futur saben que no és qüestió de produir molt, sinó de rendibilitat, de produir traient el màxim marge possible de cada unitat, siguin litres de llet o quilos de carn. I això s’aconsegueix amb la major eficiència tècnica.

En la producció animal, l’alimentació és el capítol de despesa més alt. Per tant, millorar la gestió de les granges passa per vigilar i controlar el cost de l’alimentació, que és el factor que cada vegada determina més la seva rendibilitat. Amb aquesta situació, ramaders i ramaderes recorren als veterinaris nutricionistes per optimitzar les racions.

Ja se sap que el procés de racionament introdueix errors. És freqüent que la ració proposada pel nutricionista sigui diferent de la que vol donar la ramadera; aquesta ració, al seu torn, és diferent de la que realment donarà al seu bestiar, i aquesta última encara és diferent de la que acabaran menjant els animals. De tot plegat s’entén que els resultats productius siguin sovint diferents del previst.

A aquests factors d’error n’hem d’afegir uns quants més: la teoria de la nutrició utilitzada pel programa informàtic, que pot ser més o menys propera a la realitat (qui ho sap?); les taules de composició dels aliments utilitzades en els programes, que no corresponen necessàriament amb les que es fan servir en cada granja; la transformació de l’aliment per part de l’animal que, per diferents raons, pot no ser del tot eficient, i com a colofó, la impossibilitat d’encabir una pastura arbustiva dins l’ordinador mitjançant una clavilla USB, fet que torna bojos els tècnics de l’alimentació.

Amb el mètode d’observació es detecten desequilibris entre energia i proteïna, es detecta la inestabilitat ruminal i la falta de fibra eficient per al remugament.

Per altra banda, també existeix un ampli nombre de granges on la nutricionista és la pròpia ramadera. Tot i ser una diferència substancial, el resultat és semblant: els animals mengen un aliment més o menys equilibrat segons dicta la tradició, l’experiència de la ramadera o la pastura disponible.

Comptat i debatut, són nombrosos els punts en què es genera un error que redueix allò que busquem, la màxima eficiència en la transformació de l’aliment en llet o en carn. D’aquestes nombroses variables en sorgeix una idea: per què no demanar directament a l’animal quin profit li fa allò que menja?

Francament, no es tracta de res nou, oi? De tota la vida, els ramaders han mirat els seus animals i han tret conclusions sobre la seva alimentació: nivell de producció, falta de condició corporal, brillantor del pèl, consistència de les femtes, aspecte de la llana, pes dels cabrits… Tots ells són indicadors d’alguna condició per a qui tracti diàriament amb els animals. La racionalització d’aquestes observacions ha quallat en un mètode d’anàlisi i actuació que porta per nom OBSALIM®, per OBServació de l’ALIMentació.

PER QUÈ OBSERVAR ELS ANIMALS?

Fem a continuació un exercici d’exageració. El procediment de racionament és bàsicament un mètode a priori: un nutricionista dissenya una ració ideal i l’objectiu consisteix a adaptar la nostra pràctica d’alimentació a aquesta ració. Si els resultats obtinguts no corresponen al que s’havia esperat, per desgràcia freqüentment es tendeix a atribuir-ne la culpa a males pràctiques per part del ramader.

Potser caldria desenvolupar una perspectiva oposada, en què intentaríem fer una valoració a posteriori: observar com fa profit als animals allò que els estem donant de menjar, i des d’allà deduir si la ració és apropiada o no per tal de corregir la nostra manera d’alimentar-los. Aquest és l’enfocament OBSALIM®.

EL RAMAT ENS DONA SENYALS

La cantarella és ben coneguda: els animals mengen per mantenir-se, produir i reproduir-se; ja ho sabem. Però també fan altres coses: produeixen signes, símptomes, que ens donen indicacions sobre l’equilibri de la seva ració. Què provoca l’excés de proteïnes? Femtes líquides. On va a parar l’excés d’energia d’una ració mal aprofitada? A les femtes, és clar, però també a crear símptomes, que són vies d’evacuació d’aquesta energia sobrant. Així ho demostra, per exemple, el fet de gotejar els narius (https://ja.cat/XTvGo).

Si som capaços de detectar els símptomes i analitzar-los, serem capaços d’identificar allò que no funciona bé en tota la cadena del procés de racionament i, per tant, de corregir i millorar la ració. Això és OBSALIM®.

Ara responem-nos a la pregunta: per què donem menjar als animals?

• Per tal que produeixin?
• Per tal que el transformin en llet i carn?
• Per tal que absorbeixin els nutrients?

Tot això és cert, però a mitges. No, no donem de menjar a ovelles, cabres i vaques per tal que absorbeixin elements i els transformin en llet o en carn, no és així. El que fem és donar de menjar a uns microorganismes, que són els encarregats de transformar aquests aliments en elements assimilables per l’animal. La diferència és molt substancial. Si l’ecosistema ruminal no funciona, (…)

Pots llegir aquest article complet a: ramaderia_81_digital

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/