El garrover, o garrofer, ocupa les terres més meridionals del Principat i a les Illes, especialment a Mallorca i a Eivissa, pot ser un bon substitut on els ametlers ja no s’hi poden fer. Té ànima resistent per a sequeres perllongades, terres de poc perfil i pluviometries escasses.
No és només la polpa del seu fruit el que resulta comercialitzable, sinó també la llavor com a espessidor i gelificant alimentari i ingredient cosmètic. I és aquest darrer producte el que li pot suposar una nova etapa d’expansió. A més, presenta l’interès d’un mercat estable.
Si ens hi volem llançar, hem de tenir en compte alguns factors, entre altres que hi ha garrovers mascles, garrovers femelles i d’altres d’hermafrodites.
Text: Miquel Serra. APAEMA. Imatge: Emilian Robert Vicol a Pixabay.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
El garrover, junt amb l’olivera o el pi, és un dels arbres representatius de la conca mediterrània. És un clar exponent de cultiu adaptat a les condicions de les Illes i el llevant peninsular, i en configura el paisatge fins ben entrat el segle passat. Fins aleshores, la garrova va ser un producte agrícola de primera categoria, usada la carn o polpa per a l’alimentació del ramat, i la llavor o garroví com a goma que, entre altres, servia per manipular i conservar teixits.
Redescobrint el garrover
D’origen siri o palestí, va fer la volta per Egipte i Grècia, va arribar a Itàlia i després al nord d’Àfrica i a la península Ibèrica. Després va passar a Portugal i s’introduí a Mèxic i Califòrnia. De tots aquests països, l’Estat espanyol és el primer productor mundial, i les Balears (Mallorca i Eivissa) la segona comunitat productora. Per tant, xerram d’un arbre capital per a la nostra comunitat autònoma, absolutament inserit dins els sistemes agraris.
L’elecció de la varietat és una qüestió fonamental en el moment d’iniciar el cultiu
El paper del garrover dins el nostre camp, després de segles d’alta presència, va tocar fons cap a mitjan segle XX. L’inici de l’edificació en espais agraris, l’avanç de l’ametler i la gran gelada de 1956 (s’any de sa neu, li deim aquí) van suposar-li un retrocés gros. També la substitució de tracció animal per maquinària el van arraconar més, atès que molts d’arbres, aparentment disseminats dins una finca, complien la funció d’aportació d’aliment quan la tasca queia enfora del magatzem.
Els darrers trenta anys, el preu de la garrova ha oscil·lat moltíssim, des de 0,23€/kg fins a 0,80€/kg, i fins i tot 1,20€/kg enguany per la garrova eco d’alt rendiment en garroví. Hem de tenir present que la producció d’un exemplar pot oscil·lar entre 40 i 80 kg. Aquest 2020 la garrova ha suposat un enorme consol per a les petites economies agrícoles, atesa la situació de pandèmia en què ens trobam.
I és que els usos de la garrova tenen paral·lelismes amb la mateixa capacitat d’adaptació de l’arbre. Abans, la polpa era molt preuada com a pinso per al ramat (oví, vacum, equí, porcí), també se’n treien destil·lats, farines, ensucrats.
Una producció a l’alça
Actualment han sortit empreses que cerquen revalorar la farina de garrova com a substitut del cacau i sortides similars, però la gran reactivació del cultiu l’està donant un element abans secundari: el garroví. De la llavor de la garrova se’n treu l’E410, un additiu espessidor i gelificant, una goma molt valorada dins la indústria alimentària i de la cosmètica, funció que ha significat una nova etapa d’or del garrover a les Illes. (…)
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
