Un estudi d’àmbit transpirinenc ha permès conèixer el perfil dels professionals de les pastures de muntanya i les condicions de treball que suporten a banda i banda de la frontera. Les conclusions posen en evidència les diferències entre França i Catalunya. Al país veí, la legislació i un programa específic facilita que hi hagi més pastors guardant el bestiar durant l’estiu, amb ajudes per pagar els sous i millorar infraestructures, per exemple. Només un 66% de les persones entrevistades voldria mantenir el seu lloc de treball. Catalunya ha de posar-se les piles si aposta per una ramaderia extensiva que continuï aportant beneficis ambientals i socials al territori.
Text: Maria Diaz de Quijano i Laia Batalla Escola de Pastors de Catalunya.
Imatges cedides per l’Escola de Pastors de Catalunya.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
La ramaderia extensiva es basa en l’aprofitament dels recursos naturals del territori per alimentar totalment o parcial els animals a través del pasturatge. Es caracteritza per la utilització de les espècies i races més adaptades a cada zona bioclimàtica i s’ajusta a la disponibilitat dels recursos en l’espai i el temps, combinant producció i sostenibilitat.
Els serveis socials i ambientals de la ramaderia extensiva
Aquesta pràctica no fa referència únicament a la cria de bestiar sinó que també genera una sèrie de serveis ambientals i socials. La ramaderia extensiva té un paper fonamental en la configuració del paisatge, especialment a les zones de muntanya, mantenint zones obertes i potenciant la conservació de la biodiversitat, ajuda a reduir el risc d’incendis, regula els cicles d’aigua i la qualitat del sol, s’adapta i mitiga els efectes del canvi climàtic, genera productes de qualitat i manté un teixit social viu en les zones rurals.
A les zones de muntanya, a més a més, la ramaderia extensiva juga un paper clau en la viabilitat de les explotacions transhumants i transtermitants (les que realitzen moviments de curt recorregut del bestiar, sovint entre vall i muntanya). En l’època estival, les ramades es desplacen a les estives o muntanyes en alçada per alimentar-se dels recursos farratgers que comencen a créixer més tard i perduraran durant l’estiu, mentre que a les explotacions de les valls o a la plana, es dallarà l’herba que servirà per alimentar els ramats durant els mesos d’hivern.
Aquestes muntanyes (o estives, com es diu a França) són les pastures de muntanya que s’exploten a l’estiu, unitats pastorals de 10 hectàrees com a mínim, gestionades col·lectivament o individual, i on els ramats no retornen diàriament a l’explotació.
A França, una llei i un pla de suport faciliten l’ofici de pastor
Sota el nom de pastor i vaquer de muntanya hi ha els oficis d’aquelles persones que guarden i pasturen els animals a muntanya. Aquestes persones gestionen i organitzen la pastura per tal d’assegurar l’alimentació necessària del ramat i la continuïtat dels recursos a curt i llarg termini, tot vetllant pel manteniment de la qualitat i la disponibilitat d’aquests recursos en un futur.
Però també s’han d’ocupar de la protecció dels ramats enfront dels grans depredadors, cada cop més habituals, que reclama aplicar una sèrie de pràctiques addicionals. I, a tot això cal sumar-li la gestió dels conflictes amb els altres usuaris de la muntanya (turistes, caçadors, esportistes, naturalistes, etc.) que perceben les restriccions imposades pel pastoralisme com una apropiació de l’espai comú.
Vistes la varietat i la importància de les tasques que realitzen aquestes persones, no és d’estranyar, doncs, que el Programa (francès) de Suport a l’Economia de Muntanya del qual en parlarem més endavant, afirmi que “els impactes positius lligats a la presència de pastors a muntanya són molt nombrosos i sovint incalculables”.
Catalunya versus França.
L’estat de la qüestió
Als Pirineus catalans tenim 116 muntanyes on pugen ramats a l’estiu. Tanmateix, només 20 tenen pastors o vaquers contractats que hi estiguin presents durant tota la temporada d’estiva. Això vol dir que només el 17,2% de muntanyes catalanes estan guardades permanentment per persones contractades durant tota la temporada. A França, en canvi, el 70,3% de muntanyes estan guardades durant tot el període de muntanya.
Per què a França hi ha tantes més muntanyes guardades que no pas a Catalunya? Qui són els pastors i vaquers a les nostres muntanyes? En quines condicions treballen? Quines dificultats es troben? Què podem fer per fomentar aquest ofici?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens hem plantejat en el marc del projecte “Pyrpastum: dinamització de l’espai pastoral i foment de (…).
Aquest article encara no està disponible al nostre web.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Text elaborat a partir de l’informe “Etat des lieux des pratiques pastorales et de l’emploi dans les Pyrénées” elaborat per la Xarxa Pyrpastum, en el marc del projecte Pyrpastum POCTEFA, descarregable a la web del projecte www.pyrpastum.eu
