La granja Slou ens descobreix els darreres de la producció eco d'ous

Posted on 8 gener, 2021 Posted By: Alba Gros Categories: Agrocultura núm. 82, Peu al tros, Ramaderia, Sanitat animal

La Gemma Jaén i el Jou Sabiote es van llançar gairebé sense xarxa a la producció ecològica d’ous. Són d’aquelles parelles que els estira la il·lusió i que pensen que valdria la pena avançar cap a una producció més ecològica en tots els sentits. Amb ells hem parlat de com han muntat l’empresa, de les dificultats i les incongruències de la cria eco de gallines de posta i també, per què no, de les il·lusions que els van impulsar i de les que els fan continuar endavant.

Text: Alba Gros i Engràcia Valls. Imatges: Xavier Coma.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

En Jou Sabiote i la Gemma Jaén són empordanesos d’origen però han trobat el seu camí professional i el seu projecte de vida a Riudarenes, a tocar de Santa Coloma de Farners, a La Selva. El 2015 van fer un cop de cap i van traslladar-se a viure a Mas Boulous, de la família de la Gemma, amb el projecte de construir una granja de gallines ponedores sota producció ecològica.

En Jou, que havia treballat en producció convencional, tenia molt clar que no volia repetir l’esquema que ja havia vist: “No suporto que les gallines estiguin en gàbies” diu, i de fet, la família ja consumia ous ecològics, així que l’orientació productiva probablement no es va ni discutir.

Slowitzar la producció d’ous

Diuen que el nom no fa la cosa, però en aquest cas el nom de la marca -Slou- ho diu tot, d’una banda parla del producte en si, els ous, i de l’altra de la manera de produir-los: slow, del moviment slow-food. “El moviment slow no vol dir lentitud física, sinó que es refereix a fer les coses amb més consciència, més connectat amb la natura, seguint el ritme de les estacions; no es tracta només d’aplicar la normativa”, explica la Gemma.

Però una granja que segueix aquesta filosofia ha de bregar igualment en un món on aquesta perspectiva és molt minoritària i on el sistema està concebut per a optimitzar-ne la producció, sigui convencional o ecològica. Aleshores, són finalment les persones que hi ha al darrera les que poden aportar els matisos per a humanitzar o “slowitzar” els processos.

Per exemple, destinant un espai a infermeria per a aquelles gallines que ho necessitin. En el moment de la visita, n’hi ha unes tres en aquest espai. Una d’elles està creixent a un ritme més lent que les seves companyes i si no la separessin acabaria picada i morta per la resta; una altra té un ull ja picat i tindria la mateixa fi si no estigués a la infermeria. “La gallina és un animal molt cruel, caníbal fins i tot”, explica el Jou, tot i que de seguida ho matisa.

La majoria de granges eco de ponedores no practiquen una ramaderia lligada a la terra

Gràcies a les seves explicacions entenem que el picatge entre gallines succeeix per diferents causes. A Slou en van patir en un parell d’ocasions. En una d´elles, el picatge a la zona anatòmica de la cloaca es devia a un factor d’estrés causat pel reflex del sol en una tolva. Un altre cas va ser picatge del llom per manca d’un nutrient en el pinso: “Ens van començar a sortir ous blancs i vam alertar el nostre veterinari. Quan l’Alberto Picchi va venir, va entrar a la granja i va estar observant que tenien el llom sense ploma i molt vermell per la insolació. Aquesta els produïa un excés de vitamina D que provocava que els ous sortissin blancs. Però en el fons hi havia una mancança nutricional”. I és que la qualitat del pinso és molt important. Ells van canviar un parell de vegades de proveïdor abans de fer tractes amb qui els en subministra ara.

El pinso i la recria, principals dificultats

En els animals monogàstrics, com les gallines i els porcs, és imprescindible controlar una dieta energètica per mantenir la producció amb garanties. Per aquest motiu, la majoria de granges necessiten del subministrament extern de pinso, elaborat segons una fórmula que sol marcar el nutricionista de la mateixa fàbrica pinsaire. En aquests casos, la ramaderia es desvincula del sistema agrícola que pugui coexistir a la mateixa finca, no és una ramaderia lligada a la terra, és a dir, la producció dels camps no té res a veure amb l’alimentació dels animals. (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

Núm. 82 Hivern 2020-21