ADV són les sigles de les Agrupacions de Defensa Vegetal, entitats sense ànim de lucre constituïdes per pagesos i pageses que mancomunen un servei d’assessorament en sanitat vegetal per als cultius de la seva finca. A Catalunya, més del 60% d’aquestes organitzacions s’han acabat articulant a partir de cooperatives agràries, altres formats d’empresa o d’entitats. Les primeres es van crear els anys 80, després que el desmantellament del servei d’extensió agrària –en els departaments d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears– deixés desemparades moltes persones del sector primari que hi trobaven aixopluc per als seus problemes de gestió tècnica. En aquest reportatge coneixem millor quina feina fan les ADV i quines són les dificultats que afronten aquestes entitats assessores

Per Alba Gros. Associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. @associaciolera  associaciolera.org

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Les Agrupacions de Defensa Vegetal es constitueixen per assessorar la pagesia que n’és sòcia en qüestions referents a la sanitat vegetal. Ara bé, si aquest és el seu paper principal, a ningú del sector se li escapa que acaben complint funcions que repercuteixen en el dinamisme del sector. Des d’assajos, fins a multiplicació de fauna auxiliar o trobades per enfortir lligams i cercar cooperació entre les persones associades. En definitiva, aquestes entitats acaben sent una baula fonamental de l’engranatge del sistema productiu alimentari. I aquesta baula recolza sobretot en els tècnics i tècniques que fan l’assessorament personalitzat, a partir de visites periòdiques a camp o trucades, perquè de sistemes n’hi ha de diferents tipus.

Tant el govern català com el govern balear reconeixen el paper indispensable de les ADV. Per aquest motiu, cada any els ofereixen suport econòmic per pagar una part del cost del personal que s’ocupa de l’assessorament, de fer assajos, avaluacions als sistemes alternatius a la lluita química, i també seguiment i prospeccions dins el pla de vigilància de plagues del Servei de Sanitat Vegetal. En realitat, es tracta d’una col·laboració entre l’Administració pública i ens privats que suma a favor de tots dos. D’una banda, les ADV reben ajuda econòmica i informació d’utilitat, i de l’altra els departaments d’agricultura aconsegueixen mantenir una xarxa escampada per gairebé tot el territori que els té al corrent de l’afectació de plagues i malalties, conèixer les solucions que s’hi van trobant i emetre avisos fitosanitaris.

Entre un 25 i un 40% del cultius en producció ecològica de fruita dolça, fruita de closca, vinya i olivera estan sota el paraigua d’una ADV.
I només un 4-7% pel que fa a cítrics i hortalisses.
Dades de la Generalitat de Catalunya.

El Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya compta fins i tot amb la figura de coordinadora d’ADV, que actualment recau en Teo Tornos: “Les ADV són un instrument de vigilància cabdal al territori; més d’un 20% dels cultius declarats a la DUN està adscrit a una ADV”. Aquest 2021, el pressupost previst per a les 118 ADV catalanes puja a 1.900.000 euros. A les Illes Balears, 125.000 euros per a les seves divuit ADV. No és gens clar quantes ADV sobreviurien sense ajuda econòmica pública.

Les ADV ecològiques

A les Illes Balears, les ADV que arribin a tenir el 50% de la superfície en producció ecològica reben un complement del 25% extra a l’ajuda pública genèrica. A Catalunya les condicions són diferents: a les ADV que tenen més d’un 10% de la superfície en eco aquest complement extra és del 15% sobre l’ajuda atorgada.

No és gens clar
quantes ADV sobreviurien sense
ajuda econòmica pública

La Laia Viñas porta la direcció tècnica de l’ADV de Producció Ecològica de Ponent, una entitat amb cent socis i sòcies. Només assessora en producció ecològica i té la particularitat que no està vinculada a cap altre organisme que pugui cobrir una part de la seva infraestructura. Potser és per això que, tot i que valora positivament aquest complement –“el vam lluitar durant molt temps” reivindica–, seria partidària que els diners també arribessin per partides materials com estacions meteorològiques, material d’oficina, de laboratori, combustible o cost dels vehicles. “El que no faria és donar ajudes a les ADV que es dediquen a vendre productes fitosanitaris”, exclama, referint-se a aquelles que estan vinculades a cases comercials i que en el procés d’assessorament no són imparcials quant al consell de productes que cal utilitzar.

La Teo Tornos reconeix que els tècnics que treballen en producció ecològica tenen uns requeriments més elevats: “Tenen molt mèrit perquè disposen de menys eines per combatre les plagues. Encara que en producció agrària ecològica no sigui obligatori tenir una persona tècnica assessora, crec que és indispensable, ja que no hi ha gaire experiència. No és estrany que les ADV ecològiques siguin les que fan més assajos”.

De fet, a més de l’ADV de Producció Ecològica de Ponent, a Catalunya només n’hi ha una altra d’exclusiva per a la producció eco: la vinculada a la cooperativa Hortec; i a Mallorca, l’ADV APAEMA, de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca. Totes tres assessoren en diversitat de cultius, com la de Ponent: horta, fruita, olivera, ametllers, extensius i vinya. I a més tenen l’agreujant que les finques assessorades s’ubiquen en disparitat de comarques, fet que implica un cost important en desplaçaments.

Xavi Pérez – ADV Fruita Baix Llobregat: “Podríem dir que de vegades fem agropsicologia”

Jordi Fumadó és el tècnic de l’ADV Hortec des de fa quatre anys. La seva funció depassa de tros la gestió de la sanitat vegetal: “Intento fer un assessorament integral; no es tracta només de pensar en els rendiments dels cultius: el podrem collir? El podrem processar? Emmagatzemar? Vendre? A més la pagesia té el repte global d’on podrà vendre amb els nous escenaris que s’obren”.

En Jordi també organitza la programació de cultius dels socis i sòcies per abastar la cooperativa durant tot l’any, tenint en compte la diversitat de tot el territori del Principat: “Quan a Alcanar arrenques patates, a Llívia ni tan sols les han sembrat”. La seva jornada no permet recórrer totes les comarques i fer el seguiment que reclamen, per exemple, els fruiters. Així i tot, sí que fa visites, una part de la feina que li resulta molt satisfactòria i que requereix certes habilitats personals: “Hi ha un component psicològic important; no a tothom li pots dir el mateix ni de la mateixa manera”. De fet, ell prefereix parlar d’acompanyament, més que d’assessorament: “Quan et trobes gent que fa anys que fa eco, no sé qui assessora qui. Has d’escoltar molt, hi ha poques veritats absolutes”.

Més enllà de l’assessorament en sanitat

La visió del Jordi Fumadó té punts comuns amb la del Xavi Pérez. En Xavi va estar tretze anys treballant com a tècnic assessor d’Hortec i ara és tècnic de l’ADV de Fruita del Baix Llobregat –vinculada al Parc Agrari de Baix Llobregat–, des d’on toca producció eco i convencional. Comparteix amb el Jordi la idea que “podríem dir que de vegades fem agropsicologia; la nostra feina inclou parlar amb el pagès, no només veure els cultius, perquè hi ha aspectes que no tenen a veure estrictament amb la sanitat vegetal però realment hi estan relacionats. Es podria equiparar a la feina que fa un pediatre quan ha de curar un bebè: com que no parla, ha de demanar als pares què ha menjat la criatura, des de quan han començat els símptomes, si li han donat algun remei… I cadascú té els pares que té…”.

Per a en Xavi Pérez, assumir finques de producció convencional ha suposat una adaptació quant a maneres de prevenció i tractaments. “El diagnòstic és igual tant si fas producció ecològica com si fas producció convencional, però encarar la prevenció o corregir el problema és més exigent en producció eco perquè no és només un tema de canviar els inputs, sinó també de la gestió global. Jo, quan veig un mínim d’interès, animo els pagesos cap a la producció eco. I als que ja en fan, els recordo que no ens podem quedar en una simple substitució d’inputs”.

Les ADV són una font constant d’avenç i coneixement en producció ecològica

I és que els assessors de les ADV compleixen més funcions que les del suport tècnic. Ho exemplifica en Miquel Serra, de l’ADV APAEMA, que cobreix la producció ecològica de Mallorca: “Nosaltres intentem ajudar que les finques siguin més eficients quant a productivitat i quant a optimització de mà d’obra, perquè és el que genera més despesa. En definitiva: com produir més actuant en la fertilitat, en les plagues… I com reduir despeses amb innovacions, maquinària concreta, control d’herba…”.

Aquesta ADV té una estructura vinculada i dependent totalment de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca. És el canal que utilitzen per fer comandes conjuntes d’insums, si escau, i també per engegar campanyes de comercialització.

Potser aquesta vinculació fa que hi hagi disparitat en l’aprofitament del servei; mentre que algunes persones no l’aprofiten, d’altres pregunten, demanen ajuda proactivament i s’organitzen per orientació productiva en grups de whatsap per avançar plegats. “El pagès té tendència a veure’s superat, però el marge de millora que té és bastant gran. Un pagès que no té contacte amb els altres, s’estanca. Formar part de l’ADV els ajuda a produir millor, a trobar noves vies de mercat perquè coneix més gent i està en contacte amb pagesos del mateix perfil; el sector en surt reforçat”, explica en Miquel.

Fer xarxa

Fer xarxa i teixir aliances és una qüestió bàsica tant per a tècnics i tècniques que assessoren –també comparteixen un grup de whatsap especialitzat en producció eco– com per als pagesos i pageses. A l’ADV de Producció Ecològica de Ponent ho tenen claríssim. Durant el darrer any han engegat un procés participatiu que té com a objectiu cercar fórmules per donar suport a la comercialització. Però el resultat final és tan important com el procés: “Que es trobin, que es coneguin, que puguin sorgir més sinergies, com per exemple la compartició de cambres frigorífiques”, explica la Laia Viñas.

AJUNTAR-SE PER TENIR MÉS FORÇA
L’Associació d’ADV, d’entitats amb ADV i d’entitats d’assessorament de Catalunya és l’agrupació més àmplia que existeix en aquest àmbit. Un dels principals objectius que persegueix és coordinar-se entre si i servir d’interlocutor davant l’Administració. Actualment en formen part trenta-vuit entitats. Hi ha altres agrupacions d’ADV, però el seu àmbit no abraça tot el territori català.

El treball conjunt els ha permès definir quins són els seus valors i també els ha permès definir què són i què no volen ser: el seu camí és potenciar la petita i mitjana pagesia, amb estructura familiar. “Estem en un món on tothom està ficant el nas; ens arriben peticions de grans empreses del sector convencional, que ara volen entrar en el sector ecològic tenint el suport tècnic de la nostra ADV. Ja hi acabaran entrant, però no amb el nostre suport, no amb els coneixements que hem anat treballant entre tots perquè després enfonsin el mercat dels socis actuals”.

La Laia no ho diu perquè si: les ADV són una font constant d’avenç i coneixement en producció ecològica. La seva ADV genera tanta informació que els permet publicar un butlletí digital gairebé mensual –reservat a socis i sòcies– per a cada orientació productiva.

Entre les mans dels seus tècnics, tècniques i persones associades passen els principals reptes i possibles solucions a què s’enfronta la gestió dels diferents cultius. El suport econòmic de les administracions els facilita posar en pràctica proves i experiències de tota mena.

LA XARXA FICAT
La Generalitat preveu posar en marxa aquest 2021 la Xarxa Fitosanitària de Catalunya. Quan estigui activa, qualsevol tècnic o tècnica podrà alertar de la presència de qualsevol plaga en qualsevol indret de Catalunya a través d’una aplicació de mòbil. Després de ser validada, aquesta informació, consultable per a la resta de persones assessores, ajudarà a fer la prevenció de manera més àgil.
Més informació a xarxaficat.cat

En aquesta ADV estan buscant solucions a la carpocapsa, al tigre de la pera, al pugó de l’ametller i del presseguer, a l’alternança de la producció d’oliveres en reg, i també a la monília del presseguer: “Hem comparat diferents productes fitosanitaris i ens hem adonat que en les nostres condicions no n’hi ha cap que serveixi per a res”, diu rotunda la Laia.

Els reptes principals

Un repte important i transversal per a totes les ADV és la reducció del ventall de fitosanitaris. El cercle s’estreny especialment en producció convencional, oimés amb l’estratègia de la Granja a la Taula inclosa en el nou Pacte Verd Europeu, que ha de reduir un 50% l’ús dels plaguicides més perillosos i un 20% l’ús de fertilitzants de cara al 2030. “L’èxit o el fracàs d’aquesta estratègia pot dependre del grau d’assessorament i informació que arribi als agricultors”, alerta la Teo Tornos.

Algunes ADV ja estan fent aquest camí i van incorporant finques que volen ser gestionades sota la normativa de la producció ecològica, aposta que també els dona eines i coneixements per empènyer la resta cap al mateix sentit.

La Cristina Trujillo és tècnica de l’ADV de Cultius Extensius Sostenibles i la reducció dels productes fitosanitaris és una de les qüestions que té més en compte perquè segons explica: “En cultius extensius no hi ha una limitació quant a aplicació d’herbicides i fitosanitaris”.

A la pràctica això ha conduït a fer aplicacions sistemàtiques sense que ni tan sols s’observi presència de plaga o de la malaltia, o sense que es donin condicions perquè es desencadeni el problema. La inversió anual en productes fitosanitaris acaba repercutint en un compte d’explotació ja molt migrat a causa d’un marge de benefici molt baix. “Cal fer molta pedagogia –reconeix la Cristina–, el pagès ha de veure que actuant d’una altra manera s’estalviarà diners i contaminació”.

La seva agrupació va sorgir de l’interès de socis d’Unió de Pagesos i està vinculada a l’empresa de gestió d’aquest sindicat: Agroxarxa. “Una de les coses que aprecien més i el motiu pel qual s’inscriuen els pagesos a l’ADV és perquè veuen que hi ha una independència quant a assessorament, que no estem casats amb cap casa comercial; només parlem de matèries actives”.
Està clar que les ADV són una aposta consolidada, interessant i potent del sector agrícola. Gràcies a l’interès que està despertant la producció ecològica, cada vegada n’hi ha més que assessoren en finques que segueixen aquesta orientació.

A més a més, les ajudes econòmiques que reben per fer assajos són un combustible important per superar les dificultats en gestió sanitària. Si bé les visites a peu de camp són la fórmula més comuna per posar a la pràctica aquest tipus d’assessorament mancomunat, altres fórmules es van obrint pas, com per exemple les consultes a través del telèfon. Aquesta és una variant que l’ADV de Producció Ecològica de Ponent ja ha implantat –amb una tarifa diferent– per donar suport a les demandes de comarques més allunyades, que recorren a ells a falta d’entitats properes que assumeixin la producció eco. Noves maneres per cobrir el mateix objectiu: un assessorament personalitzat i assequible. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/