El cultiu del blat tou en producció ecològica requereix unes atencions que sovint no es contemplen en els sistemes convencionals. Existeix un ventall molt ampli de varietats que es poden sembrar en els dos sistemes de producció, però hi ha un conjunt de característiques que les fan més adaptades al cultiu en producció ecològica. Cal valorar aspectes com la competència amb les males herbes, l’eficiència en l’ús del nitrogen, la resistència i tolerància a les malalties foliars i la qualitat del gra. La genètica de les varietats combinada amb unes pràctiques culturals adequades al sistema ecològic ha de garantir la productivitat i la qualitat del cultiu.
Per Joan Serra Gironella, Roser Sayeras Oliveras, Eduard Gonzalo Gilibert, Jordi Doltra Bregon, Sònia Gil Samarra. Tots ells són personal del Programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA Mas Badia
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Durant la campanya 2018-2019, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va iniciar una xarxa d’assajos de varietats de blat tou en producció ecològica. El maneig d’aquests assajos té una sèrie de particularitats que difereixen de les de la xarxa d’assajos en blat convencional, i també les valoracions que es fan durant tot el cicle del cultiu són diferents. D’aquesta manera podem conèixer quines característiques de les varietats fan que algunes siguin més aptes per al cultiu en producció ecològica que d’altres.
Les varietats assajades les dues darreres campanyes han estat Basilio, Bologna, Chambo, Denicius, LG Quorum, Metropolis, Nogal, Nudel, Porticcio, Rebelde, RGT Altavista, Soissons i Xeixa de tipus hivernal; i les varietats Artur Nick, Conil, Florence Aurora, Galera, LG Acorazado, LG Antique, RGT Mikelino, RGT Tocayo, Tujena i Valbona de tipus primavera.
A continuació es desglossen alguns dels paràmetres a valorar en cultiu ecològic.
Foto 1 i 2. Varietats de blat en l'assaig realitzat a Cornellà del Terri.
El cicle i tipus de material vegetal
El cicle determina en gran mesura l’adaptació de les varietats a cada zona agroclimàtica, en funció també de la data de sembra.
En blat tou trobem dos tipus de genètica: les varietats hivernals, o de cicle llarg, i les varietats de primavera o de cicle curt. Les primeres s’adapten millor en zones fredes, ja que mostren una parada hivernal, i amb sembres relativament precoces perquè quan arribi el fred hivernal les plantes estiguin prou desenvolupades per resistir-lo sense patir danys irreversibles. L’inici del període reproductiu d’aquestes varietats es veu influenciat pel fotoperíode (comencen a encanyar quan detecten unes determinades hores de llum).
Alguns blats presenten característiques que els fan més aconsellables per a la producció ecològica
Les varietats de tipus primavera, en canvi, s’adapten millor en zones càlides i temperades, ja que el seu cicle no s’atura, i el període reproductiu es veu influenciat de forma més clara pel règim tèrmic (comencen a espigar quan s’assoleixen determinats graus de temperatura).
Aquesta característica fa que sigui molt important adequar els diferents tipus de material vegetal a cada zona agroclimàtica. En el sistema de cultiu en ecològic és habitual evitar les sembres precoces, per això cal seleccionar molt bé el tipus de material que es sembrarà.
Les zones temperades com l’interior de Girona (on s’han realitzat els assajos) admeten varietats de primavera i varietats d’hivern d’espigat precoç i mitjà per a sembres de finals de novembre i bona part del desembre.
Particularment, trobem poblacions antigues de blats com el xeixa que presenten un cicle molt llarg, més que una varietat de blat hivernal més moderna. En general aquestes varietats antigues presenten unes característiques que les fan menys adaptables a una agricultura convencional actual (la producció o la qualitat panificable), però en canvi tenen caràcters que les afavoreixen per a un sistema de producció ecològica (la capacitat de cobertura del terreny, l’alçada o la resistència mitjana a malalties).
Competència amb la flora adventícia
La capacitat de competir amb la flora adventícia (males herbes) és una característica que cal tenir molt en compte en el sistema de producció ecològica ja que moltes vegades, tot i fer un bon desherbatge mecànic, pot ser que la seva eficàcia no sigui suficient.
Cal tenir en compte també que per fer un bon desherbatge mecànic és clau fer-lo en el moment òptim, i a vegades la climatologia o l’estat del terreny no ho permeten. Per tant, és bo conèixer i valorar les característiques varietals que poden ajudar a mantenir el camp amb una baixa infestació de males herbes.
Aquesta competència es pot valorar en dos moments diferents: durant l’afillament, en funció de la capacitat que té una varietat per cobrir el sòl; i després de l’espigat, en funció de l’alçada de les plantes.
Pel que fa a la capacitat de cobrir el sòl, en general trobem que la major part de les varietats de blat tou de primavera presenten una major cobertura que les hivernals. També s’observa que les varietats antigues mostren una major capacitat de cobrir el sòl, principalment en les situacions de menor fertilitat.
A la fotografia 3 i 4 es poden observar les diferències de cobertura, en un mateix moment, de l’afillament entre una varietat antiga (xeixa), que es troba amb un 73% de cobertura del sòl, i una varietat hivernal (Chambo), que es troba amb un 30%.
S’ha observat també que, a banda de la predisposició genètica d’una varietat, l’aportació de purins abans de la sembra afavoreix la cobertura del sòl, principalment en els blats de primavera moderns.
Les varietats antigues mostren una major capacitat de cobrir el sòl, principalment en les situacions de menor fertilitat
Pel que fa a l’alçada de la planta, les varietats més altes són les que visualment presenten una menor infestació de males herbes. Això fa que poblacions antigues com el Xeixa i el Florence Aurora, que tenen una capacitat de cobrir el sòl més gran i una major alçada, siguin les que competeixen millor amb les adventícies. Per contra, les varietats hivernals de menor altura, que també mostren una menor capacitat de cobrir el sòl, són les que competeixen pitjor amb la flora adventícia.
Resistència a malalties foliars i accidents
Les principals malalties que trobem en el cultiu del blat són provocades per fongs que afecten sobretot la superfície de les fulles. Quan els atacs són molt forts i arriben a cobrir un percentatge molt alt de la superfície foliar poden provocar que les fulles s’assequin. Si això passa en els últims estadis del cultiu, pot impedir que la planta acabi amb normalitat el seu cicle, penalitzant l’ompliment del gra i provocant pèrdues importants en la collita.
L’ús de productes fungicides en producció ecològica no està autoritzat, pel que la principal eina que hi ha per fer front a aquestes malalties és la resistència que mostren les varietats a cadascuna d’elles.
Actualment el fong més agressiu que afecta al blat és el rovell groc (Puccinia striiformis), que comença formant rodals en punts concrets del camp i en pocs dies es pot estendre per tota la parcel·la. Les pústules d’aquest fong són d’un color groc molt intens i formen unes línies molt marcades seguint els nervis de les fulles. Les varietats que en els assajos han mostrat una infecció més greu han estat Conil, Florence Aurora, Tujena, Denicius, RGT Mikelino, Nogal, Porticcio, Galera i LG Acorazado.
És molt freqüent observar també un altre tipus de rovell, el rovell bru (Puccinia tritici). Aquest és menys agressiu i sol aparèixer en estadis més tardans. El fong forma unes pústules de color marró escampades aleatòriament per tota la fulla. Les varietats que dins l’assaig han mostrat una major susceptibilitat han estat RGT Tocayo, Soissons i Bologna.
Imatges 5 i 6: Infecció de rovell groc a la varietat Nogal (a dalt) i infecció de rovell bru a la varietat RGT Tocayo (a baix) a l’assaig de varietats de blat tou en producció ecològica realitzat a Cornellà del Terri durant la campanya 2019-2020 (IRTA Mas Badia).
Paral·lelament a l’aparició de malalties foliars, podem trobar altres accidents que influeixin en la qualitat del gra i el rendiment del cultiu, com pot ser per exemple l’ajagut. La resistència d’una varietat a tombar-se és una característica que pot anar lligada a l’alçada de les plantes però també a la genètica de les varietats. Les varietats que dins l’assaig han mostrat una major sensibilitat a l’ajagut han estat les més antigues, Florence Aurora i Xeixa. També cal destacar, però, la baixa resistència de RGT Mikelino, Tujena, Artur Nick, Galera i LG Acorazado, totes elles de tipus primavera.
L’aplicació de purí en fons, com és lògic, afavoreix l’ajagut.
A les parcel·les de les varietats on s’ha fet aquesta aplicació s’ha observat, de mitjana, un increment del 10% en la superfície ajaguda. En agricultura ecològica, la capacitat de vegetar d’una varietat pot ser important per la competència amb les males herbes, per l’eficiència en l’ús del nitrogen, etcètera, però té l’inconvenient que les pot fer més sensibles a l’ajagut.
Eficiència en l’ús del nitrogen
En el sistema de producció ecològic les fonts de nitrogen són sovint limitades; per això és important el conreu de varietats amb una alta eficiència en l’ús d’aquest nitrogen. Les varietats de blat tou en producció ecològica assajades per l’IRTA es proven paral·lelament amb una aportació de purí de fons i sense purí de fons.
En general, no s’observen diferències significatives en la producció mitjana de les diferents varietats entre les parcel·les on s’ha aplicat purí de fons respecte les que no en porten (probablement degut a una considerable disponibilitat de nitrogen del sòl a la parcel·la d’assaig). En els assajos, però, sí que s’ha observat una tendència d’algunes varietats a tenir necessitats més elevades de nitrogen per a la producció de gra (quilos de nitrogen necessaris per produir una tona de gra).
Per fer una bona elecció de la varietat s’ha de tenir en compte primer de tot la zona agroclimàtica i la data de sembra i, a partir d’aquí, l’estratègia de cada agricultor
Les necessitats de nitrogen de cada varietat també són diferents i influeixen en el contingut en proteïna del gra (quilos de nitrogen necessaris per augmentar un punt de percentatge el contingut en proteïna del gra). Els resultats mostren que l’aplicació de 57 quilos de nitrogen per hectàrea, en forma de purí de fons, fa augmentar de mitjana uns 2 punts la proteïna.
En general, hi ha varietats que presenten un contingut en proteïna més alt que unes altres, tant si es fa una aportació de purí de fons com si no. Però també s’observen varietats que, sense una aportació de purí de fons, presenten un contingut en proteïna molt limitat i, en canvi, si es conreen en parcel·les on s’aplica purí, aquest contingut de proteïna del gra augmenta notablement.
Qualitat panificable
Un dels paràmetres més valorats de la qualitat del blat és el contingut en proteïna del gra. Es pot incidir en aquest contingut amb l’estratègia de fertilització, però el més recomanable és escollir una varietat la genètica de la qual ja garanteixi un contingut en proteïna acceptable.
Per a la panificació s’han de tenir en compte altres paràmetres com la força farinera (W), l’índex de caiguda (IC) i la relació entre tenacitat i extensibilitat (P/L). La relació d’aquest conjunt de paràmetres conforma cinc grups de qualitat diferents. Les varietats més valorades per a panificació són les del grup 1 (contingut en proteïna ≥ 13%; W ≥ 300; P/L ≤ 1,8; IC ≥ 250) i algunes del grup 2 (contingut en proteïna ≥ 12%; W entre 200 i 300; P/L ≤ 1,5; IC ≥ 250).
Aquests són uns paràmetres molt lligats a la genètica de les varietats, però que també es poden veure influenciats pel maneig que s’hagi fet del cultiu i per la climatologia de cada campanya. Als resultats de la xarxa de varietats de Catalunya en producció convencional es publica cada any el grup de qualitat assignat a les varietats assajades.
ELECCIÓ DE LA VARIETAT
Cal integrar molts paràmetres per tal que la producció i la qualitat del gra del blat siguin òptimes, i això fa que no existeixi una varietat que sigui la millor en tots els aspectes. Per fer una bona elecció de la varietat s’ha de tenir en compte primer de tot la zona agroclimàtica i la data de sembra. A partir d’aquí és important tenir clara l’estratègia de cada agricultor dins la producció ecològica: quin ús se li vol donar al gra, quin és el precedent de la parcel·la, quines són les principals problemàtiques de la zona, etcètera. En funció de tot això, es podrà triar una varietat que s’ajusti el millor possible a les necessitats de cada agricultor. ✿
I aquí un vídeo que us pot interessar:
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
