La Marisa Reig és responsable tècnica i sòcia de Can Genover, una finca familiar molt extensa de l’Empordà que des de fa uns anys cria vedella ecològica només amb pastura i farratges propis, sense donar mai pinso ni gra, ni tans sols a l’etapa final de l’engreix. Per a qui no conegui la producció de vedells per a carn, cal dir que el més habitual és introduir pinso en la dieta per acabar d’engreixar l’animal. Altres finques arreu de l’Estat espanyol segueixen també aquesta línia, recolzant-se en evidents arguments de sostenibilitat ambiental i ara també -arran d’un estudi fet públic aquest hivern- en arguments d’una millor qualitat nutritiva de la carn. Òbviament, la gestió de les pastures marca la clau de l’èxit i també imprimeix característiques úniques a cada lot comercialitzat.
Text i imatges: Jaume Brustenga i Alba Gros. Escola Agrària de Manresa i Associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. @associaciolera associaciolera.org
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Després d’alguna broma pesada del gps, per fi arribem a Can Genover, on ens està esperant la Marisa Reig. Cerquem un lloc on poder seure i xerrar i ens establim al costat de l’ermita del segle XII, on hi ha una taula i unes cadires. Des d’aquí estant, veiem el paisatge, preciós, amb les pastures que tot just comencen a despertar de l’aturada hivernal. Sota el sol càlid i acollidor de febrer, anem deixant passar les hores mentre la Marisa va desgranant, amb passió, el perquè de la seva activitat.
Farmacèutica de professió, fa gairebé 20 anys que va decidir començar a gestionar la finca familiar Can Genover, que es portava de manera convencional. Els camps treballats, els adobs minerals i els plaguicides no li van interessar gens i de seguida va començar a formar-se, fent el màster de producció ecològica de la Universitat de Barcelona i afiliant-se a la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. El 2014 va inscriure la finca al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Explica que quan va descobrir el Savory Institute va començar a veure la llum: es va sentir atreta pel món de la ramaderia extensiva i les pastures com a manera de regenerar la terra i fer un canvi de paradigma en la manera de produir.
Inicialment va trobar la inspiració a la zona de l’Aubrac (a França), d’on és la raça dels seus animals. Però, dona de món, també ha visitat la finca de Joel Salatin –Polyfaces (als Estats Units)–, ha estat a granges de vacú a Argentina –on se li va despertar l’amor per la terra–, i espera tenir l’ocasió de poder anar a Zimbawe seguint (…)
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
