La dificultat per aconseguir un bon preu per a l’ametlla convencional, en clara competència amb l’arribada de la de Califòrnia a preus més baixos, ha motivat la reconversió a la producció ecològica. Bona part de l’ametlla ecològica es produeix per a l’exportació a Europa. L’entrada de les plantacions en regadiu ha tingut un paper important en aquesta reconversió. Des de la perspectiva mallorquina, l’autor contextualitza la situació i dona una panoràmica global del cultiu de l’ametller.
Text i imatges: Miquel Serra. Tècnic assessor d’APAEMA (Associació de Producció Ecològica de Mallorca)
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Aproximadament 150 anys ha durat l’esplendor de l’ametler a les Balears. Un cultiu que hi era d’abans i hi continuarà sent, però que dins la història agrària quedarà falcat entre l’aparició de la fil·loxera de la vinya a mitjans segle XIX i l’actual irrupció del garrover com a arbre paradigmàtic de “la nova normalitat” mediterrània. En realitat, la seva expansió ja se va interrompre entrant amb el nou segle. Dos grans agents externs han apuntalat la seva decadència: l’aridesa creixent del clima i l’aposta cap a l’activitat turística com a principal i gairebé únic motor econòmic insular.
Ametles front turisme
En certa manera, l’ametler exemplifica la renúncia indissimulada cap a un sector que havia exigit sacrifici i esforç constant –el camp– en favor d’un altre amb resultats més explosius i onerosos –el turisme. I és que no val a oblidar que la riquesa redistributiva del primer, iniciada cap a finals del XIX, va permetre l’ascens de la societat insular a la piscina daurada del sector serveis.
No seria indicat desenvolupar una anàlisi social ni fer una crítica de la idiosincràsia illenca que ha tolerat tal mudança econòmica-cultural (de ser així, també hauríem de contemplar el paper passiu de les Balears, sobretot Mallorca i Eivissa, com a eina estratègia de finançament estatal), però sí que hem d’entendre l’ametler com el cultiu que més escorat ha quedat com a resultat de la globalització i el nou escenari climàtic.
Hem d’entendre l’ametler com el cultiu que més escorat ha quedat com a resultat de la globalització i el nou escenari climàtic.
I no era un cultiu més. L’ametler ha estat important. Totes aquestes dècades s’ha comportat com un cultiu resistent a la sequera i la terra prima, i tant podia protagonitzar com complementar l’economia a qualsevol estructura agrària present a les Illes. La seva capacitat d’adaptació a diferents manejos el van fer molt versàtil. El podíem trobar a la marina de Llucmajor i a les terres fondes del Pla en combinació amb cereal i llegum per a gra; o als bancals de la Serra junt amb l’olivar, i al litoral de llevant en un règim que avui no dubtam d’anomenar “de subsistència”. També a les finques més seques d’Eivissa junt amb pastures per a ovella; a Menorca, en canvi, l’ametler i tot arbre fruiter és poc significatiu per mor de la falta de protecció orogràfica front la tramuntana.
Fins fa dues dècades a Mallorca no concebíem un ametler en reguiu. Era un arbre eminentment de secà, plantat en marcs de 7 per 8 metres, o de 8 per 8 metres la majoria; empeltat sobre peu franc provinent de bessó amarg i conduït, gràcies a la tasca divulgativa del Servei d’Extensió Agrària, en vas. Per altra banda, se’l considerava resistent a plagues i malalties (tot i el creixement lent que li atorgava resistència, el cert és que la sanitat vegetal estava descuidada) i amb requeriments fertilitzants (…)
Pts llegir aquest article sencer al nostre web. llenyosos_85
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
