Abordar l’estat de conservació de les varietats locals a les Balears demanaria aproximar-nos en profunditat a la situació d’aquestes illa per illa perquè, històricament, ha estat molt asimètrica. Com ho és, per illes, el risc d’erosió genètica a la qual continuen sotmeses massa varietats. Tot i això, d’un temps ençà s’ha anat construint una etapa compartida i prometedora per assolir diversos objectius, perquè mai fins ara s’havia desplegat una mirada conjunta, integral, interinsular, sinergètica.
Text i imatges:
Associació de Varietats Locals de Mallorca
Associació per a la Conservació i Foment de les Varietats Tradicionals de les Illes Pitiüses
Grup de Varietats Locals de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca
A Marta Mallach, per les valuoses contribucions a la conservació de l’agrobiodiversitat balear
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
La primavera del 2018 el Govern Balear aprovava un decret amb la finalitat de crear i regular el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears (consultable a varietatslocalsib.com/ca), establint els mecanismes per incloure-les, així com constituir la Comissió de Varietats Locals.
Paral·lelament, a final del mateix any, el Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA) impulsava una convocatòria dedicada al “foment de la conservació, l’ús sostenible i el desenvolupament dels recursos genètics en agricultura” per desenvolupar, entre altres línies de suport, la caracterització i introducció de varietats al citat Catàleg.
ALGUNES DE LES VARIETATS DE LES BALEARS
– pebrera blanca,
– citró de torrar,
– xíndria negra,
– tomata de pit de dona,
– pèsol mollar,
– albergínia eivissenca,
– meló groc de Formentera,
– pebre de tres o quatre cantells,
– tomàtic mèrvel,
– blat de canya blava,
– col xorca,
– síndria de La Vall,
– carxofa morada,
– albergínia de Maó,
– arròs bombeta,
– pèsol d’esclovellar,
– mongeta de confit,
– col borratxona,
– meló de pell de melicotó,
– colflori de fulla d’espasa,
– tomàtiga negra,
– fava mallorquina…
La situació actual, derivada d’aquestes dues (l’aprovació del decret i la publicació de la convocatòria) i, també, de la feina que ja s’anava realitzant per part de diverses institucions, organismes, iniciatives particulars o associacions –durant molts d’anys de manera voluntarista–, és que s’han executat o estan en execució fins a vuit projectes vinculats als recursos genètics: un a Eivissa i Formentera, dos a Menorca i cinc a Mallorca.
Entre aquests, quatre projectes estan dedicats a hortalisses, lleguminoses o cereals: el del Grup d’Acció Local LEADER d’Eivissa i Formentera, el de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Menorca, el del Jardí Botànic de Sóller i el de l’Associació de Varietats Locals, que actua eminentment a Mallorca. Tres més a fruiters: el d’Arbres d’Algendar de Càritas Menorca, i dos de particulars dedicats, respectivament, a la conservació de figueres i de cirerers balears, però ubicats a Mallorca.
La col pagesa
Caracterització de pebre ros gruixat, varietat de Mallorca
Finalment, també en aquest apartat, però diferent dels anteriors, és el cas de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), que duu a terme accions transversals a totes les varietats (incloses les de vinya), com el manteniment de diverses col·leccions de conservació in situ i ex situ; i especialment i amb molt d’encert, en relació amb els projectes beneficiaris del PDR, la gestió del Catàleg, la inclusió al Registre de Varietats Comercials del MAPA, i la dinamització de la Comissió i del Grup de Treball, que n’és vinculat i que és de caràcter més tècnic.
LA COMISSIÓ, EL CATÀLEG I LES SINERGIES RESULTANTS
La Comissió de Varietats Locals és un òrgan consultiu, propositiu, d’estudi, d’assessorament i de coordinació en la matèria. El bagatge assolit durant les sessions celebrades, juntament amb la feina constant per a la inclusió de noves entrades al Catàleg, ha suposat un punt d’inflexió i ha donat com a resultat una col·laboració sense precedents que va des de l’estandardització de protocols, l’elaboració de memòries tècniques, l’intercanvi de coneixements, experiències i recursos fins a la detecció de les necessitats i les línies de feina conjuntes.
Reunió de la Comissió de Varietats Locals
En el primer grup, el de l’intercanvi, destaquen els exemples de conservació que poden ser extrapolables entre illes, quant a la importància de la promoció en la comercialització o la revalorització social; respectivament, és el cas de les tomàtigues de ramellet i del pebre de tap de quartí (o “cortí”) a Mallorca o del meló eriçó i la col pagesa a les Pitiüses.
En el segon grup, val la pena citar una línia de feina incipient i que probablement serà sostinguda en el temps: la comparativa d’aquelles varietats que, fenotípicament, són molt similars o podrien respondre a sinonímies. Per citar-ne algunes, passa amb el blat xeixa i amb algunes cucurbitàcies (especialment amb els melons). En aquests i altres casos, i conjuntament amb l’IRFAP, es continua avançant en la realització de marcadors genètics i l’obtenció de resultats.
Deixant de banda els àmbits estrictament tècnics en què s’està treballant, la Comissió, presidida per la Direcció General d’Agricultura, ha estat capaç de convocar, de facto, un enfilall de col·laboracions i d’informació que han suposat un salt d’escala per a la conservació de les varietats locals insulars i, al mateix temps, una fortalesa per a totes les veus representades: institucions, organismes i entitats guardianes de la biodiversitat cultivada.
Un nou escenari participatiu que, tanmateix, també té del tot a veure amb la feina feta durant els darrers vint anys per part d’algunes institucions en alguns períodes i nínxols de conservació i/o promoció, com és el cas del Consell Insular de Menorca i el d’Eivissa. Igualment també d’entitats com l’Associació per a la Conservació i Foment de les Varietats Tradicionals de les Pitiüses i, sobretot, i a banda de les citades al llarg de l’article –n’hi ha d’altres–, per part de les persones que han participat de les respectives xarxes de multiplicació i extracció de llavor.
Estem parlant de pageses, hortolanes aficionades, tècniques, prospectores, informadores, planteristes o creadores i mantenidores d’experiències particulars o col·lectives de conservació. Totes les quals, durant dècades, al camp i a la cuina, han habilitat el futur d’aquest present d’avui per a desenes de varietats de fruiters, de farratgeres, de cereals, de lleguminoses o d’hortalisses.
Vols saber quines són les varietats incloses en el Catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Balears?
varietatslocalsib.com/ca
XARXES EN XARXA
Aquesta nova teranyina d’actors i d’eines enxarxades que conflueixen en la Comissió ha sublimat les ja existents. Les xarxes d’informació, multiplicació i extracció de llavor de cada illa eren, són i seran, segur, la premissa imprescindible. A partir d’aquestes, i del coneixement associat i el material vegetal que preserven, se’n succeeixen d’altres, fins al punt que, actualment i sumades a l’estructura exposada en els paràgrafs anteriors, d’una manera o altra, totes les línies de feina acaben per estar connectades. A la pràctica, el resultat és la generació d’un coneixement col·lectiu que supera, per primera vegada, l’estricte àmbit de cada illa i abasta el conjunt de les quatre. Més i tot, perquè el moment actual enllaça, també, amb les xarxes en què algunes de les associacions ja estaven integrades, com la de la Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando” (Rds).
La cohesió i feina en xarxa també ha facilitat jornades d’intercanvi o formació en altres territoris. Els darrers mesos han destacat, per exemple, la visita al projecte Esporus per part d’una delegació tècnica de Mallorca i Menorca o la participació mallorquina en la XXII FEB de la RdS a Carrícola (València) i la XI Jornada Gastronòmica de Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant a Igualada.
Amb tot, i en un context de crisi climàtica davant la qual la biodiversitat cultivada mostra una excepcional resiliència i heterogeneïtat, la conservació del nostre patrimoni fitogenètic, així com dels coneixements i la memòria biocultural associades, sempre ha estat irrenunciable i continuarà essent crucial. ✿
EL PLA D’ACCIÓ PER A LA BIODIVERSITAT CULTIVADA (PABC) I ELS REPTES DE FUTUR (IMMEDIAT)
El Pla engloba totes les accions que s’estan duent a terme per part de tots els actors que malden per les varietats locals, emperò igualment aquelles que s’ha considerat necessari o estratègic desenvolupar per garantir o maximitzar la conservació de l’agrobiodiversitat existent.
Està desglossat en quatre eixos principals que, al seu torn, inclouen diversos objectius genèrics i específics, tots els quals estan vinculats a indicadors d’impacte que han de permetre valorar l’estat i l’assoliment dels objectius en cada moment.
Els darrers mesos, tant el Grup de Treball com la Comissió han treballat intensament en els continguts del PABC, i es pot afirmar que la seva aprovació és imminent.
Finalment, però, l’èxit del repte dependrà del manteniment de l’estructura existent i de la reedició de les línies de suport a les entitats i els productors/es que continuen preservant aquest tresor.
També de la capacitat de prospecció i l’aposta per dur-la a terme de manera integral arreu del territori, a més de la valuosa aportació que podria suposar la creació d’un distintiu que identifiqui aquests aliments davant els consumidors.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
