El II Congrés Català de la producció agroalimentària ecològica ha estat el punt final del procés participatiu convocat per la Generalitat de Catalunya per definir el futur Pla d’acció. En general, el sector ha posat sobre la taula la necessitat que l’Administració li doni més suport amb un augment de les partides pressupostàries, a través de la compra pública i també de mesures per millorar l’estructuració del sector.
Text: redacció
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Entre el 2023 i el 2027, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya posarà en marxa un nou Pla d’acció per al desenvolupament de la producció ecològica. El plantejament té com a escenari marc el pla presentat per la Comissió Europea en què instava els països membres a treballar per aconseguir que el 25% de la superfície agrària útil estigui sota la producció ecològica.
Impulsar el consum, augmentar la producció i també millorar la sostenibilitat del sector són els eixos a partir dels quals cada govern ha de desplegar les mesures adaptades a la seva realitat.
El Govern català ha volgut que el Pla d’acció comptés amb les propostes del sector. És per això que des del mes de gener i fins al maig, ha tirat endavant un pla participatiu destinat a persones operadores, consumidores, centres de formació i recerca, tècniques d’assessorament i de certificació, agents dinamitzadors i Administració.
Després de sessions en línia i del recull de propostes de particulars i entitats, el moment culminant va ser el II Congrés català de la producció agroalimentària, celebrat a Vic el 19 de maig. Allí s’hi va presentar la DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats copsades pel sector) i també es van concretar les propostes.
En aquest sentit, l’anunciada Llei de la Producció Agrària Sostenible i el segell de garantia que en pugui sorgir es perceben, de manera contundent i unànime, com una amenaça per al consum d’aliments ecològics i una mesura que aportarà més confusió.
SOBRETOT, MÉS DINERS
Moltes de les propostes recollides en el document de conclusions del Congrés impliquen un augment del pressupost que la Generalitat destina a la producció agroalimentària ecològica, sense oblidar la conveniència de reduir la pressió fiscal, per exemple amb un IVA més reduït per aliments eco.
El sector reclama més campanyes de divulgació adreçades a les persones consumidores per enfortir el coneixement dels aliments ecològics i els controls que garanteixen la seva qualitat.
També campanyes i formació perquè els comerços minoristes puguin continuar aportant un valor afegit a la venda que fan dels aliments certificats, entenent que són l’agent que més pot garantir la connexió entre el sector productiu i el sector del consum. En aquest cas, també es considera imperatiu augmentar el nombre de detallistes que es certifiquen.
Els ajuts a la recerca no només s’han d’ampliar sinó que també s’han d’ajustar a les necessitats, donant més pes i reconeixement a les finques pilot.
D’altra banda, el sector reclama un organisme multidisciplinar que pugui recollir les necessitats i prioritats de recerca del sector, interelacionar equips ja presents en diferents entitats com l’IRTA i el CREAF, i assumir una transferència efectiva per als diferents perfils professionals implicats.
Una altra manera de demanar més suport de l’Administració és a través de la compra pública d’aliments certificats, incloent aquest requisit en els plecs de condicions.
Pel que fa a la formació, la principal demanda és aconseguir un cicle formatiu de grau superior en producció agroecològica i portar el coneixement sobre aquest àmbit a tots els nivells educatius.
Els assistents al Congrés també van deixar palès que el sector està a punt perquè el segell que certifica la producció ecològica pugui incloure paràmetres més estrictes com per exemple la proximitat.
Els tècnics i tècniques assessors, per la seva part, van demanar suport per crear una comunitat d’assessorament multidisciplinar, que inclogui els rols de mentoria i dinamització.
Finalment, falta veure si el Departament escoltarà la petició d’adaptar i promoure la Taula Sectorial perquè esdevingui una eina bàsica de diàleg entre tots els àmbits de la producció ecològica, fet que facilitaria, també, el seguiment de la redacció i execució del futur Pla. ✿