Torna a estar aquí la tardor. Podríem dir aquella frase tan sentida: “com passa el temps!”. Ara que, també podríem dir “que ràpid passem pel temps”. Són dues maneres de veure una mateixa realitat. És el temps que passa? O som nosaltres, els nostres afers, la nostra quotidianitat la que passa pel temps? Pel dia i per a la nit, per l’estiu i per l’hivern.

Són reflexions que ens apropen a la nostra part més interna i que alhora ens connecten amb una vida sentida de manera més profunda en tots els sentits, sense artificialitats, arraconant una mica el joc més material de la paraula i obrint-nos a una espiritualitat que sorgeix de dins, que no necessita llenguatge ni arguments per situar-nos en la xarxa complexa del nostre món, on només hauríem de ser una peça més de l’engranatge, talment una abella forma part del seu eixam.

L’agroecologia i l’espiritualitat

Potser no sembla adient, per una revista com Agrocultura, cultivar la part mística. És cert que no ens hi havíem aturat mai. Per fortuna, un curs sobre agroecologia i espiritualitat de l’Escola Agrària de Manresa ens hi ha obert les portes i us n’hem volgut oferir un tastet en l’article d’opinió del Ton Armengol.

La nostra manera de viure i de percebre la vida també necessita un canvi estructural

Que la transformació i el canvi que necessitem ha de sortir de dins nostre fa temps que ho sabem i que ho expressem. Hem de canviar de maneres de fer, tant a les pràctiques agràries com a les pràctiques quotidianes. Però el canvi de què parlem és molt més intern.

Si proclamem als quatre vents que la crisi que viu la nostra civilització és estructural, que hem de canviar el capitalisme per fórmules de decreixement, que hem de tenir la capacitat de muntar sistemes agroalimentaris que ajudin a mitigar el canvi climàtic, que hem de tenir serveis a la comunitat que posin les persones en el centre… Doncs si proclamem tot això, entendrem fàcilment que la nostra manera de viure i de percebre la vida també necessita un canvi estructural.

I aquest canvi passarà necessàriament per donar més espai a l’espiritualitat, per connectar-nos realment a la vida, amb tota la transcendència que porta implícita. Per estrany que pugui sonar, serà una manera de fer-nos “tocar de peus a terra”, per viure amb intensitat.

Tocar de peus a terra també és dedicar-nos a millorar la nostra gestió agrària. Ens hi dediquem a fons i en aquest número esperem aportar-vos eines que us siguin útils.

Bona lectura i bona tardor. ✿