Amb 200 euros a la butxaca, amb moltes idees al cap, empenta i 3.800 metres quadrats, l’André Trives es va llançar a la producció hortícola ecològica l’any 2017 a Elna, al sud de França. Després de sis anys, ha augmentat la superfície a 10.600 metres quadrats, factura 100.000 euros/any, té autonomia financera i el que és més interessant: ha aconseguit establir itineraris tècnics d’horta sobre sòl viu per algunes de les hortalisses que cultiva.

Text: Redacció. Imatges: André Trives

L’André Trives té una perspectiva poc comú de la producció hortícola. Segons ell mateix explica, la seva fita és “alimentar el sòl – alimentar les plantes – alimentar les persones”. En aquest ordre. “Aquest és el cicle que m’interessa”, afirma, i potser és el cicle que hauria d’interessar tothom perquè ha assolit un 13% de matèria orgànica i producció per a més de 100 famílies i un restaurant, cada setmana. Les seves claus: tècniques agro-silvo-pastorils i d’horta sobre sòl viu.

Més biomassa, menys treball del sòl

Un sòl natural presenta un equilibri entre factors constructius i factors de degradació que permeten la seva estabilitat. Els elements que ajuden a construir-lo són les arrels, els exsudats de les plantes, i la matèria orgànica que es descompon de la biomassa de l’ecosistema. En canvi, una part de la microbiologia del sòl mineralitza la matèria orgànica per poder-se alimentar i declinen la balança cap a la degradació.

Aquest equilibri entre un procés i l’altre es trenca quan s’inicia la producció agrícola. D’una banda, pel treball del sòl que oxida i mineralitza la matèria orgànica perquè estigui disponible per alimentar els cultius i, d’altra banda, perquè el maneig actual no afavoreix la producció de biomassa, sinó només dels vegetals que interessen a l’alimentació humana. El resultat és la necessitat d’aportar fertilitzants químics o compost per continuar produint.

La màxima és mantenir la terra sempre coberta, ja sigui per aportació de brancam verd estellat (brf per les sigles en francès), o bé per la sembra de cobertes verdes que després tomba

Per trencar aquest cicle viciós d’aportacions externes i extracció recurrent de matèria orgànica en forma de producte alimentari, l’André va optar per tècniques d’horta sobre sòl viu, maximitzant la biomassa i frenant el treball del sòl.
La màxima és mantenir la terra sempre coberta, ja sigui per aportació de brancam verd estellat (brf per les sigles en francès), o bé per la sembra de cobertes verdes que després tomba. Així aconsegueix augmentar l’activitat biològica, la biodiversitat, la reserva d’aigua, la reserva de matèria orgànica, preservar la qualitat de l’aigua i regular la temperatura de la terra. Fàcil? No. Reproduïble? Sí, especialment en terres amb perfil llimós-arenós com les seves o directament arenoses: “No faria horta amb terra argilosa perquè necessitaria més anys i no arribaria al nivell de producció que tinc”, alerta.

Itinerari tècnic per començar

El següent pas és planxar la coberta vegetal amb un corró laminat que s’ha construït i que, amb l’ajuda de dipòsits, pot regular per aportar entre 200 i 400 kg de pressió per metre quadrat. La primera vegada que va fer servir aquest sistema, a falta de corró, hi va fer entrar ovelles a pasturar.

L’aportació de brf pot generar el que es coneix com a fam de nitrogen. Aquest fenomen es produeix quan hi ha una aportació important de materials orgànics amb un alt contingut de carboni en relació amb el nitrogen. Els microorganismes necessiten els dos elements i quan esgoten el nitrogen del material orgànic aportat, absorbeixen el nitrogen soluble que hi ha al sòl per continuar consumint el carboni. El resultat final és que la matèria orgànica al sòl acaba augmentant, i segons l’experiència de l’André Trives: “una vegada ha augmentat la matèria orgànica, ja no es torna a produir fam de nitrogen”.

Patates i pastanagues sobre sòl viu

I a partir d’aquí? A partir d’aquí depèn del cultiu que hi hagi de sembrar o plantar. A la sortida de l’hivern, la coberta verda planxada farà que la terra s’escalfi més lentament i el cultiu sembrat o plantat s’endarrereixi. Per això a vegades utilitza un plàstic negre reutilitzable. Per exemple amb la patata; talla les herbes, posa els tubercles a sobre a una distància de 30-40 centímetres, afegeix 20 centímetres de brf i ja no ho torna a tocar fins al moment de la collita. No rega fins que no treu la primera flor. I quan ho fa, rega per aspersió. Arribat el moment, cull. Sembra 500 quilos de patata cada any.

Després de les patates hi pot sembrar sorgo, que regarà només quatre o cinc cops a l’estiu. És un cultiu interessant perquè creix fins a 2 – 2,5 metres i, per tant, aporta molta biomassa. Després el tomba amb el corró laminat i posa plàstic negre durant quinze dies o un mes – a l’hivern- per evitar que el sorgo torni a sortir i per estimular els microorganismes. Un cop retirat el plàstic fa una aportació de fems, i de brf i hi planta cols.

Un altre dels seus cultius és la pastanaga. Hi dedica entre 800 i 1.000 metres quadrats. Fa dues sembres. Entre el 10 de juny i el 20 d’agost per tenir pastanaga per collir a l’hivern. I una altra sembra el mes de gener en hivernacle per a la pastanaga d’estiu. La seva experiència és que amb el sistema que utilitza només ha de dedicar unes cinc hores a treure adventícies. Com ho fa? Aporta brf, l’aparta en la línia on ha de fer la sembra i allí aplica compost: “és fi i em va bé per poder passar després amb el sembrador monolínia”.

El sistema de l’André Trives té un punt clau: el cost del material que fa servir és molt baix

El sistema de l’André Trives té un punt clau: el cost del material que fa servir és molt baix. El brf, per exemple, li ofereixen gratuït i només paga 50 euros/10 tones pel transport. No és el cas d’altres finques per les quals suposaria un cost no assumible, ja sigui per la matèria primera en si o perquè l’origen és massa lluny i el cost del transport s’enfila massa. A més, L’André pot aconseguir fems de cavalls gratuïts també.

A Catalunya, una tona de brf pot sortir gratuïta o pot resultar a 30 euros/tona si el porten fins a la finca. Aquest factor, i també el tipus de sòl de la finca, són aspectes a valorar a l’hora de replicar el procés de l’André Trives. Però sigui com sigui, el que està clar és que és un exemple de les possibilitats que ofereix el sistema d’horta sobre sòl viu.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/92iquiosc
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/92botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/