Text: Gemma Comella, a partir dels butlletins informatius de La Vache Heureuse traduïts per M. Isabel Moncunill Geniz.

La mecanització intensiva de l’agricultura va suposar per a tota la pagesia un alleujament en les tasques del camp que requerien més esforç. La contrapartida, però, va arribar en un seguit d’efectes perjudicials que l’ús de la maquinària ocasiona sobre la terra per on passa i actua:

• Excés de terra fina
• Pèrdua d’humus per mineralització intensa sota el sòl (capes interiors del sòl)
• Sòls nus
• Dissociació del complex argilo-húmic (CAH)
• Lixiviació dels elements fins (argiles i humus)
• Compactació dels sòls
• Pèrdua de la capacitat d’infiltració de l’aigua
• Escolament superficial o escorrentiu
• Erosió
• Sequeres més greus per als cultius encara que plogui

Sembla la crònica d’una catàstrofe anunciada, oi? I el que és pitjor, tot això contribueix a l’escalfament climàtic, que resulta que no només va lligat als gasos d’efecte hivernacle.

La compactació del sòl és un dels principals problemes de la nostra agricultura. Quan el sòl es compacta, les molècules d’aire i d’aigua no hi tenen cabuda. Per tant, la nostra feina és intentar revertir la tendència a la compactació del sòl mantenint la seva porositat natural, que varia segons la textura: no té la mateixa porositat un sòl llimós, que un sòl franc-argilós. De fet, cal que ens anticipem a la compactació. Per fer-ho, alguns dels punts clau seran: la ració del sòl i els microorganismes. Ho veurem més endavant.

Definició pràctica de la porositat

Una definició simple seria dir que la porositat és el volum “buit” dins un sòl respecte al volum total d’aquest. Aquest “buit” no són més que les cavitats del sòl, i contenen aire i aigua. Les cavitats són els espais que queden entre els agregats sòlids del sòl. I els agregats, al seu torn, estan formats per una part mineral i l’altra orgànica.

Per fixar les idees, podem dir que una bona porositat del sòl és entorn el 50% -del qual la meitat és ocupada per aire i l’altra meitat per aigua- i la resta (50%) és la part sòlida del sòl. La porositat va des del 30% en sòls compactats de textura fina tipus llimosa, fins al 70% en sòls de textura equilibrada (arenes-llims-argiles) i rics en humus.

Un sòl en condicions ha de tenir al voltant d’un 50% de porositat

Amb la textura granulomètrica del sòl no hi tenim massa a fer, però el que sí que hem de procurar és que aquesta sigui contínua des de la superfície fins a la roca mare. És a dir,  que la porositat òptima no es quedi als primers 20 centímetres del sòl, just per sobre d’una sola de llaurada que hem provocat amb el treball amb la maquinària.

A hores d’ara sabem que els principals factors de compactació són:

• Remoure o treballar el sòl
• Entrar als camps amb el terreny moll
• Fer-hi esmenes de guix
• Excés de passades de tractor i maquinària pesant

Per tant, per a prevenir la compactació, podem seguir les següents estratègies:

• No entrar als camps en condicions de sòls massa humits (en sòls poc estructurats)
• Màxima cobertura vegetal (viva o morta) per a afavorir la vida al sòl, ja que aquesta vida del sòl crea galeries i agrega partícules (amb les secrecions radiculars, dels cucs de terra i altres animals, la glomalina -de la qual ja en vam parlar en l’últim butlletí-, etc.).
• Màxima cobertura vegetal per a evitar la formació de l’encrostament superficial
• Tocar el sòl el mínim possible per tal de no trencar els agregats, el complex argilo-húmic (CAH) i la porositat. En podem fer un símil amb els òrgans i els vasos circulatoris del nostre cos, els primers serien els agregats i el CAH, i els segons serien la porositat per on hi circula l’aire i l’aigua amb tot allò que transporta
• Gestionar l’equilibri entre les bases d’intercanvi, sobretot el calci (Ca⁺⁺) i el magnesi (Mg⁺⁺), que juguen un paper molt important dins el CAH
• Clavar la pala al nostre camp abans d’entrar-hi, per conèixer la nostra sola de compactació, i fer la prova del “xurro” per saber si hi podem entrar a treballar o no! Fer-la és tan fàcil com intentar formar un xurro amb grapat de terra. Si el xurro queda compacte, no és el moment d’entrar al camp.

I si no hem pogut prevenir prou la compactació, haurem de descompactar

Descompactar a base de solucions basades en la natura

En primer lloc, cal dir que no hi ha solucions ràpides i miraculoses; tanmateix podem dir que hi ha solucions, i aquí ens centrarem en les solucions Bio-Lògiques, o basades en la natura.

D’entrada hem de saber que la tardor és un bon moment per posar-s’hi; és un període favorable per posar en pràctica les dues propostes que us fem.

1. En aquells casos en què tinguem una compactació molt severa en el nostre camp, amb una sola compacta important, l’itinerari tècnic que us proposem és el següent:
   • Treball del sòl amb un descompactador: a la tardor, amb la rehidratació del sòl al punt just (mai en excés ni en defecte!!). Amb un sol cop n’hi ha d’haver prou, a partir d’aquí, ha de treballar les 3M + 2G (ho veurem tot seguit).
   • Anivellar la terra amb un cultivador o grada sense fer terra fina. I si és possible, fertilitzar amb urea o aminoàcids tot evitant els nitrats (al darrer butlletí ja vam veure els seus efectes nocius).
   • Sembrar una coberta de tardor (tipus farratgera o mestall) per tal de protegir el sòl en superfície, ocupar els espais “buits” del sòl i nodrir els microorganismes.
   • Sembrar un cultiu de primavera amb plantes acompanyants.
   • Possibilitat d’implantar el cultiu de cereals sobre una coberta permanent de lleguminosa.
     L’objectiu és arribar a tenir un equilibri d’autofertilitat en el sistema sòl-planta.
     
2. En els casos en què la compactació no és tan extrema i no volem passar una màquina descompactadora, us proposem aportar microorganismes que ajuden a la descompactació. Tanmateix, el seu efecte és limitat si no s’ajuda amb altres factors favorables. Cal pensar en la “ració del sòl” (un concepte que ja ha sortit en anteriors butlletins i explicarem aviat) i en la següent regla mnemotècnica: 3 M + 2 G, que significa:
   • Matèria orgànica
   • Microorganismes
   • Minerals
   • Genialitat vegetal (per captar energia i produir MO que acaba al sòl)
   • Genialitat animal (per barrejar, menjar i reciclar la MO del sòl)

Segons el grau de compactació del sòl haurem d’utilitzar una màquina descompactadora o podrem utilitzar microorganismes que ens hi ajudin

D’entre els microorganismes (bacteris i fongs) interessants per a fer aquesta feina, els bacteris làctics tenen un paper important. Són bacteris pioners, amb alta capacitat colonitzadora i preparen el medi per a l’aparició d’altres microorganismes descomponedors de la matèria orgànica.

En el moment en què hi ha diversitat de vida al sòl, la porositat es va generant i el sòl es va estructurant. Per exemple, quan es descompon una part d’una arrel vella, allà hi queda un porus. També, les preuades micorrizes, que produeixen la glomalina, interactuen estretament amb els bacteris.

Cal aplicar aquests bacteris làctics a la tardor, sense sol i en condicions d’humitat. Hi ha tres maneres d’obtenir-los:

1. Si tenim dejeccions animals, podem preparar un bokashi o un compost tipus Walter Witte, que permeten la multiplicació dels bacteris làctics.
2. Podem comprar preparats comercials que contenen bacteris làctics.
3. També podem fer-nos el nostre preparat a partir de la terra de bosc de casa nostra.

Atenció! Quan ens fem nosaltres els preparats, l’aigua no potser tractada amb clor ni tampoc ozonitzada.