Tornant a la terra

No sabem fins a quin punt la gent, les persones governants i les responsables d’institucions públiques són conscients que els mercats de crèdits de carboni són un pedaç en un sistema econòmic que no sap deixar de créixer, de gastar energia i de contaminar. Això no vol dir que no s’hi hagi de participar, només ens referim al fet que està bé saber què es té entre mans i a quin joc s’està jugant.

En aquest número presentem un article molt interessant del Dirk Madriles sobre aquesta qüestió. Ens exposa, d’una manera prou minuciosa, com l’agricultura del carboni podria aprofitar el mercat voluntari de crèdits de carboni per treure un rendiment econòmic de certes pràctiques agràries. Evidentment, no tot és bufar i fer ampolles! Només faltaria que hi hagués alguna cosa senzilla! No, de senzilla no té res, i de justa… alguna cosa li falta.

Perquè és poc just, que les persones que ja fa anys que practiquen una agricultura i una ramaderia que té en compte el seu impacte en els gasos d’efecte hivernacle, que s’esforcen per generar la mínima contaminació possible i, fins i tot, per contribuir a retornar CO2 en el sòl, ara ho tinguin més difícil que ningú per poder beneficiar-se del plantejament del mercat dels crèdits de carboni. A més, no es tracta d’una qüestió matemàtica, on 2 i 2 sempre fan 4. En definitiva, el millor és llegir l’article i informar-se.
De fet, en aquest número publiquem alguns altres articles relacionats amb les funcions del sòl.

Comencem amb l’entrevista a la Marisol Garrido, que si bé és sobretot coneguda per ser assessora i formadora en biodinàmica, va centrar el seu doctorat en edafologia. En conseqüència, l’estat de salut de la terra és una qüestió de primer ordre per a ella, i això queda reflectit en la conversa que vam tenir i que ara us compartim.

També us portem un resum d’un article científic molt interessant que ens parla de la importància del microbioma del sòl per a tots els éssers vius del planeta. Tan determinant és, que els autors en parlen com la pedra angular de la salut planetària, entesa sota el concepte ‘una sola salut’. Segurament poca gent es podria imaginar que, per exemple, el microbioma de la seva pell, narius o boca està condicionat pel de la terra de la seva finca.

I per acabar, deixeu que us aconsellem un parell de lectures més. Qui tingui vinya no pot passar per alt l’article signat per un equip de la Universitat de Lleida i per la cooperativa L’Olivera sobre els assajos amb cobertes vegetals. Han plantejat tres experiments en què avaluen cobertes multiespècie, anuals i plurianuals i el seu impacte en el sòl, en la producció i en arvenses. Cal continuar investigant, però les conclusions ja ens donen alguna pista que molts, segur que ja intuíeu.

En realitat van en la línia d’un altre article que ens explica com s’emmagatzema aigua en el sòl. Aquesta és una de les mares dels ous, per dir-ho col·loquialment. Plou molt poc, i hem d’aconseguir que la terra aprofiti al màxim cada gota que rep. En aquest sentit, també us serà útil llegir l’article de la secció de fructicultura que porta de títol ‘Gestió de l’aigua en temps d’escassetat’. Esperem que tots us resultin interessants.

Bon hivern. 🍀