L’erosió, la pèrdua exagerada de sòl fèrtil, ha estat un flagell de totes les civilitzacions, des de la mesopotàmica a la maia, passant per la grega i la romana. Però en les últimes dècades, més que mirar d’estabilitzar els sòls, el que hem fet és eliminar marges, esborrar rases (i tornar-les a esborrar cada vegada que plou massa), engrandir camps i, darrerament, autoritzar rompudes.

Per Florinda Plans.

Una rompuda no és res més que la tala i “neteja” d’un bosc per convertir-lo en camp de cultiu. A la Catalunya central se’n diu boïga.

Pots llegir aquí tot l’article: analisi_61_digital.pdf

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.