Avui dia ja no podem parlar de clima sense pensar en la vegetació. Les plantes es veuen influïdes directament pel medi en el qual viuen, i sobretot per les condicions meteorològiques que les acompanyen al llarg de la seva vida. I recíprocament, les plantes i el sòl que recobreixen influeixen sensiblement sobre l’ambient climàtic de l’espai que ocupen. Ho fan de manera local (microclima), però també, quan es tracta de grans superfícies, tenen un efecte a gran escala.

Els arbres són uns veritables climatitzadors, i ho hem d’aprofitar tant en els paisatges urbans com en els agrícoles, sobretot pensant en l’escenari d’escalfament global en què ens trobem. Entre un desert i un bosc, hi ha múltiples formes d’arbrar un territori que siguin adaptables a cada situació.

L’AGROFORESTERIA és una manera d’utilitzar les terres que associa els arbres i els cultius i/o la ramaderia en una mateixa parcel·la. Existeix una gran diversitat de sistemes agroforestals resultats de diferents variables: context pedoclimàtic, objectius agrícoles, mitjans disponibles, etc.

El que s’espera d’un sistema agroforestal és la generació de serveis ecosistèmics que han d’incidir positivament en la nostra producció, entre altres beneficis que van més enllà i afecten el bé comú. I cal adaptar cada sistema agroforestal a cada sistema de producció: cultius extensius, ramaderia, horticultura, viticultura, etc.

Els arbres ens proporcionen múltiples serveis i que aquests els podem fer servir per a millorar la producció en el nostre sistema agrícola, i alhora fer-lo més resilient.

Els serveis que proporciona l’arbre.

Els arbres ens ofereixen molts serveis ecosistèmics. Els seus sistemes radiculars són absolutament interessants per a mantenir la vida i augmentar la fertilitat al sòl, a banda de les fulles i branquillons que la part aèria deixarà caure i que donaran continuïtat al cicle del carboni, i de retruc al del nitrogen. La seva part aèria ofereix confort i protecció al ramat. Els arbres augmenten la capacitat de retenció d’aigua al sòl, contribueixen a la regulació del microclima, a la preservació de la biodiversitat (la qual cosa afavoreix fauna auxiliar en la lluita contra plagues), esmorteeixen l’erosió, preserven els cicles naturals (aigua, carboni, nutrients…), subministren aliments, fusta i altres béns, milloren la pol·linització dels cultius, etc.

A l’hora d’escollir els tipus d’arbres, d’elegir les espècies a plantar, cal fer molta atenció per aconseguir un bon desenvolupament d’aquests individus en el nostre sistema. D’entrada, les espècies han d’estar ben adaptades al sòl i a les condicions climàtiques de l’indret de plantació. És una bona idea barrejar espècies, i és important que siguin d’origen silvestre, que els trobem de manera natural als entorns. També és fonamental que siguin espècies de llum, i no pas d’ombra.

A partir d’aquests criteris generals, podem triar les espècies d’arbres en funció del què en vulguem aprofitar: fusta noble, ús energètic, farratge (fulles) o fruits. Algunes espècies aptes poden ser: freixe, moixera, servera, roure, perer, noguer, cirerer silvestre, arrugat o auró blanc o prunera silvestre.

L’agroforesteria als conreus extensius herbacis

Els arbres s’acostumen a plantar en línia, espaiades uns 25 metres de manera que permetin bé el pas de la maquinària agrícola. Cal preveure també els giradors als extrems de les parcel·les. Sobre les línies d’arbres, entre els plançons quan encara són joves, es pot preveure fer-hi créixer farratge per pasturar o bé per segar. Cal, doncs, posar protectors als plançons i és molt convenient posar-hi un encoixinat generós tipus palla o BRF.

L’agroforesteria i la ramaderia

Algunes espècies d’arbres poden ser emprades com a recurs farratger per les seves fulles i fruits, i sobretot en períodes secs, poden esdevenir un complement molt útil per pal·liar la manca d’herba. El fullatge de freixe, om o morera, conservat en sec per l’hivern, pot equivaldre a l’alfals i la trepadella. A més a més, al peu dels arbres, un cop adults, l’herba romandrà més temps verda gràcies al microclima que li crea l’arbre. Els fruits com ara nous, aglans, fages i altres també seran un bon complement alimentari pels animals, a banda de l’efecte antiparasitari que tenen alguns d’aquests fruits. D’altra banda, la línia d’arbres ofereix un ambient protegit als animals, sobretot amb les calors de l’estiu.

Per aquest tipus de producció caldrà protegir els arbres del ramat amb protectors o bé fil elèctric.

L’agroforesteria i l’horticultura

Els sistemes agroforestals hortícoles es caracteritzen per un aprofitament màxim de l’espai, la qual cosa dona lloc a ecosistemes molt intensius ecològicament parlant, on és molt important la biodiversitat i les interaccions entre els elements que la componen.

Es treballa en el pla horitzontal, però també en el vertical amb superposició dels espais de cultiu. Dins la línia d’arbres sovint s’hi planten arbustos o arbrissons de mida petita, els quals donen fruits comestibles. Així, aquest sistema tan variat ens permet produir verdures i fruits de tota mena en una mateixa superfície.

L’arbre ben escollit, en el sistema hortícola, ofereix un servei pol·linitzador molt i molt interessant. I en aquest cas, a més de la resta de serveis ecosistèmics que ja hem comentat que els arbres aporten als cultius, també ofereixen un espai de confort per a nosaltres a l’hora de treballar, creant ombres i climatitzant.

L’agroforesteria i la viticultura

Arbres a les vinyes? Sona estrany, sí. Però cada cop més veiem aquest model, que ens proporciona biodiversitat per a lluitar contra les plagues i malalties de la vinya, i també pot ser un aliat climatitzador en zones on les canícules estivals són fortes o bé per a evitar les glaçades tardanes.

En aquest cas ens interessa posar arbres de fullatge no massa espès i poc competidors, com ara arbres de la família de les rosàcies (pomera, perera, prunera, cirerer, etc.). Són espècies molt adaptades al medi i sobre les quals haurem de practicar un control de volum de capçada mitjançant la poda.

Les línies d’aquests arbres acompanyants poden seguir el següent esquema de marc de plantació:

La densitat de plantació no ha de ser massa espessa i les capçades s’han de mantenir altes, amb els troncs nets de branques per permetre el pas de la maquinària.

A banda d’aquests sistemes que podríem anomenar “artificialitzats”, la reforestació no cal que sempre sigui fruit de plantacions, sinó que podem recolzar-nos en la regeneració natural assistida (RNA), que vol dir afavorir la regeneració natural allà on ens sigui interessant de tenir-la, i després, un cop tenim els plançons, protegir-los i ajudar-los a créixer.

Informació elaborada a partir de: Des arbres et des sols (2019, A&P32) – Arbres et climat (2017, A&P32) – L’arbre au service de l’agriculture en Midi-Pyrénées (A&P32) – L’arbre à la ferme (AGROFORESTERIE Association Française).