Andreu Ortiz: "Ara sembla que s’inventi la sopa d’all, però a El Brot ja havíem fet de tot”

Posted on 8 gener, 2021 Posted By: Alba Gros Categories: Agrocultura núm. 82, COMERCIALITZACIÓ, CONSUM, Entrevista

El Brot fou la primera cooperativa de persones consumidores d’aliments ecològics de Catalunya i un referent per a les que han anat sorgint al darrera. Porta més de 40 anys a l’esquena i una trajectòria que ha tingut alts i baixos com a tantes altres organitzacions. L’Andreu Ortiz hi era el primer dia i continua sent-hi al cap de tant de temps. El seu paper actiu en l’entitat l’han fet un expert en el moviment del consum ecològic organitzat. Hem estat parlant amb ell de les tendències i la conjuntura actual des de la seva mirada d’educador social jubilat.

Text: Alba Gros i Engràcia Valls. Imatges: Xavier Coma.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Era l’any 1979. A Reus, un grup de persones comencen a impulsar El Brot, la primera cooperativa de consumidors i consumidores d’aliments ecològics de l’Estat. Andreu Ortiz tenia aleshores 25 anys i en va ser un dels promotors, implicant-se en l’organització i acollint les primeres reunions a casa seva, quan encara no disposaven de local. Què els va portar a organitzar-se? Volien rebaixar l’impacte ecològic que la indústria petroquímica estava causant al camp de Tarragona: “I això incloïa canviar l’estil de vida, menjar sense dependre dels petroquímics i mostrar que era possible”, explica l’Andreu.

Van començar buscant pagesos que volguessin començar a produir ecològicament; es comprometien amb ells a comprar-los la quantitat que necessitaven i a pagar-los la meitat de la collita si aquesta es perdia. Van construir un sistema participatiu de garantia que incloïa visites per sorpresa i trobades d’ajuda als pagesos. “Ara sembla que s’inventi la sopa d’all però a El Brot ja havíem fet de tot”. Van partir de zero, no hi havia on emmirallar-se: “No ens vam trobar cap manual d’instruccions. Vam començar com davant de l’estepa: mira on vulguis que no hi ha res, o això sembla”.

Han passat 40 anys. El Brot ha crescut i compta amb 92 unitats de consum, té botiga oberta al públic i s’ha anat transformant sense oblidar un dels motius que els mou: incidir socialment per a una agricultura i un món millor.

Què caracteritza les cooperatives de consumidors i usuaris i en particular les agroecològiques a Catalunya?
Primera, que tot i la nostra trajectòria, som molt poques. Segona, molts grups s’anomenen cooperativa però no ho són realment. No estem parlant només de la seva naturalesa jurídica. L’estructura de punt de venda de consum es pot fer de dues maneres: o bé els consumidors som part interessada -els protagonistes, ens organitzem, participem en el projecte i en l’empresa, compartim fins i tot feina amb socis de treball- o bé som part subordinada a un projecte de treball associat. Per exemple, entre quatre podem muntar una cooperativa de consum on nosaltres som socis de treball; els clients vénen i compren. Hi ha grups i associacions que s’autoanomenen cooperatives de consumidores ecològiques que funcionen d’aquesta manera. És una forma d’associar consum. En canvi, a El Brot i a La Coordinadora de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques apostem per associar les persones consumidores i que aquestes persones s’autogestionin. El consum és l’acte, i es pot fer consum ecològic en hipermercats, supermercats, botigues especialitzades, cooperatives o microgrups.

El consum és l’acte, i es pot fer consum ecològic en hipermercats, supermercats, botigues especialitzades, cooperatives o microgrups

Microgrups?
Sí, microgrups tancats, amb numerus clausus. Quinze o vint persones que s’ajunten per rebre la comanda del pagès un cop a la setmana, la distribueixen entre ells i diuen que són una cooperativa. No volen créixer més, fan llistes d’espera i si cal es munta un grup nou. No es permet l’entrada lliurement. Això va en contra dels principis cooperatius!: lliure adhesió i desvinculació, control democràtic per part dels socis –en les cooperatives de primer nivell un soci = un vot, independentment del capital aportat– i no discriminació per cap motiu –ètnia, sexualitat, idees polítiques o creences religioses, etc. Per tant, si poses numerus clausus et carregues el principi de porta oberta i no creixes.

Però si no t’hi veus amb cor?
Aquí està la clau. Arrisca’t que entri gent nova, que et qüestioni i que vingui amb el llenguatge i la visió que hi ha fora; això enriqueix. Si dius que ets una cooperativa assumeixes tot el que és el cooperativisme. No podem dir que som una cooperativa de persones consumidores de set o vuit membres. Per aquí també hi va passar, El Brot. Primer volíem un estil de vida diferent; ens vam ajuntar, vam anar a buscar pagesos convencionals que volguessin fer agricultura ecològica –vam trigar més de dos anys– i mentrestant consumíem convencional conjuntament.

El procés ens va anar enfortint, apoderant, i cadascuna de les nostres unitats sabia què necessitava cada setmana. Vam descobrir que el que cooperativitzàvem (el que posàvem en comú) era el nostre poder adquisitiu, la nostra capacitat de compra. Deixa’m fer una metàfora perquè s’entengui: els estols d’ocells com s’enfronten als seus predadors? Movent-se, anant a la una, marejant el depredador. És la intel·ligència i consciència col·lectiva, el que volem a les nostres organitzacions. I un estol no és un ramat que es mana.

Ajuntar el nostre poder adquisitiu ens permet negociar preu, posar condicions i, quan s’escau, ajudar solidàriament. A nosaltres ens va permetre negociar amb els pagesos que es comprometien a subministrar-nos, oferint-los fins i tot assumir el 50% del cost en cas de pèrdua de collita –no hi havia assegurança agrària, aleshores. Els microgrups això no ho poden fer, es necessita un col·lectiu més gran, per produir un mínim d’estructura.

Dius que per aquesta disjuntiva de creixement o estancament també hi va passar, El Brot?
Els primers anys es va consolidar un grup de 16 nuclis de consum que fèiem la recollida setmanal de la comanda feta, omplíem les caixes, teníem criança compartida, disposàvem d’un mas on experimentàvem seguint el John Seymour, el Claude Aubert… Quan vam arribar a les 78 caixes vam dir que allò no anava bé perquè necessitàvem més de tres hores per fer-les. Aleshores un parell de persones van plantejar una pregunta que va ser molt interessant: el propòsit del nostre col·lectiu era resoldre només les necessitats particulars d’unes quantes famílies, o bé mirar d’incidir socialment tot difonent l’agricultura ecològica i el seu consum organitzat? Això ens va portar a llogar un local més gran, a estructurar-nos i després a legalitzar-nos com a cooperativa. Jo opino que aquesta disjuntiva avui dia encara val.

La intel·ligència i consciència col·lectiva és el que volem a les nostres organitzacions

Ara El Brot està passant per un moment d’estancament?
Aquí tenim un problema d’amplitud del local, que ens ha quedat petit, i un altre problema que és el generacional. La joventut no té prou poder adquisitiu, hem normalitzat la precarietat. El Brot té, per ara, un subconsum, és a dir, la gent es proveeix a d’altres llocs i també venen aquí. A més, ara estem en un temps de bifurcació, no binària, d’indefinició col·lectiva, de moltes incerteses i no sabem cap a on anirà la cooperativa. Estem bé? Sí. Estem malament? També. No podem parlar de projectes a llarg termini perquè no tenim encara un consens a la cooperativa ni unes expectatives socials a fora que ens permetin decidir el camí que cal agafar. Tot això no treu que tinguem interès per desbloquejar la situació. En 40 anys hem tingut dues assemblees en què l’ordre del dia incloïa la possible dissolució de la cooperativa, i aquí estem.

Quin és el teu punt de vista sobre el camí a agafar?
Per mi, el que vam agafar fa 40 anys. El Brot encara té moltes coses a fer: desempallegar-se de la closca del local petit, de les inèrcies, millorar les tasques de les comissions, retrobar les nostres fites, regenerar, reparar i reciclar el que convingui, i innovar en allò que ens calgui, perquè penso que encara no hem arribat al nostre sostre.

Com definiries la paraula autogestió referida a un projecte cooperatiu? L’autogestió pot incloure el treball remunerat?
És obvi que la gent que ha estat aquí durant 40 anys s’ha autogestionat, perquè no hem depès ni de subvencions ni del suport de ningú que no fossin els socis consumidors. La gestió, les orientacions i les decisions son assembleàries. El Consell Rector és un òrgan entre assemblees, no té més pes. Quan vam obrir la botiga a tot el públic vam decidir que volíem tenir socis de treball, que són consocis i estan representats al Consell Rector. Som una cooperativa de consum integrada per socis consumidors, que marquem les pautes i aportem el nostre servei, i socis de treball per fer el que la resta no podem per una qüestió de dedicació. Mentre això continuï així, podem dir que som autogestionaris.

Com expliciteu el vostre compromís els socis i sòcies no treballadors d’El Brot?
Fem feina a la botiga puntualment, carregant i descarregant, embossant… i preparant-nos, formant-nos, participant a les comissions, aprenent com funciona la comptabilitat i com funciona el sector i prenent decisions… Fent activisme social i ambiental… Empoderar-se forma part del moviment cooperatiu.

Parlem d’Ecoconsum i de la nova coordinadora
Entre el 2000 i el 2010 van néixer molts microgrups de consum i el 2005 la Coordinadora Catalana es va constituir com a associació: Ecoconsum. Vist en perspectiva, a Ecoconsum es va caure en l’error que qualsevol intencionalitat en formés part, fins i tot quan el grup no estava funcionant plenament. La crisi d’Ecoconsum va implosionar. De les restes en va sortir la coordinadora actual, que agrupa les cooperatives que ja existien en aquell temps i que continuem existint: Germinal, El Brot, El Rebost… i les que ja es van incorporant.

La confiança cau perquè hom s’allunya del seguiment del producte i de l’autogestió del seu consum

Com estan les cooperatives i els grups de consumidors/es en aquest moment? Estan fortes? Estan creixent?
Els microgrups de consum, com que no s’han coordinat entre ells, imagino que cadascú ho porta com pot. No ens consta que hi hagi agrupacions –xarxa– fora de La Coordinadora. Veiem que hi ha estancament en les cooperatives que sobreviuen i estancament o dissolució en molts microgrups. I en algun cas, fusions. Però és lògic, i t’ho explico: en 40 anys han passat per El Brot unes 300 unitats de consum diferents. Això significa que la rotació és baixíssima –sis o set socis l’any de mitjana–, cosa que és un inconvenient en el nostre cas perquè ens estem envellint, però alhora és un gran avantatge perquè dona estabilitat i projecte en els grups. En els microgrups, la rotació és molt alta perquè el desgast és molt alt; i és difícil traspassar cultura organitzativa a gent que s’està renovant constantment. I això passa perquè no es tenen en compte totes les variables.

Quines variables?
Per exemple, si només tens en compte la variable “preu”, potser no tindràs competència i la gent vindrà a comprar perquè li surt més econòmic. Si tens en compte la variable “incidència social”, hauràs de tenir una estructura suficient que et permeti tenir aquesta incidència. Mira, fa un temps que experts, mitjans, i ara l’administració, ens parlen de consum conscient, responsable… carregant tot el pes de la decisió a l’última baula de la cadena –els consumidors–, com si la resta no hi tingués res a veure. Nosaltres proposem definir la producció i el consum, co-responsable, entre totes les baules i per fer-ho ens hem de servir d’instruments de traçabilitat, per exemple. Això només funciona si tenim unes estructures participatives, les comissions. Hem d’entendre aquesta adequació de fins i de mitjans. No n’hi ha prou amb el discurs.

Dius que hi ha gent que ve a comprar a El Brot fa anys però no s’animen a associar-se. D’altres s’han associat però els costa dedicar-hi temps. Què està passant?
Els problemes que hi ha a la cooperativa són els mateixos que hi ha a la societat: conciliació laboral, precarietat… Ens volen assegudets davant la pantalla de la tele o de l’ordinador, clicant a Amazon o anant a comprant anònimament a l’hipermercat. Sempre hem anat contra corrent, remuntem el riu com els salmons, però alguns de nosaltres ja ho tenim assumit; a d’altres els costa més.

En els darrers dos-tres anys hem vist com creixia l’interès pels supermercats cooperatius. Què et semblen?
És un interès en part induït, però res a dir si es fan bé. Abans teníem tres potes: pagesos-elaboradors, consumidors –organitzats o no– i l’administració, que ha intervingut en el sector. Ara tenim un quart actor que són els tècnics, que estan molt bé quan estan al servei i al costat de la gent, de veritat. Pel que sembla, aquests tècnics i altres instàncies han pres la decisió que la dinamització agroecològica passa per un canvi d’escala. D’acord.

Ara bé, en un supermercat cooperatiu es poden donar dos supòsits diferents: en un la persona no pinta res, només paga i calla, i si és el cas, tot i fer també treball no-remunerat, la seva capacitat de decisió està limitada; en l’altre, la persona s’empodera i el supermercat s’autogestiona des de la base, des dels mateixos socis i sòcies que en formen part; això sí que val la pena. Per quina bifurcació estan els tècnics que assessoren aquests projectes? Doncs els ho hauràs de preguntar a ells. No haig de donar lliçons a ningú, però hi ha metodologies de treball amb la gent i des de la gent, i des de l’agroecologia, que aquí no s’estan aplicant. El millor tècnic és aquell que està al servei i al costat de la gent, i que sap desaparèixer quan la cosa ja rutlla de debò, com cal.

Ens volen assegudets davant la pantalla de la tele o de l’ordinador, clicant a Amazon o anant a comprant anònimament a l’hipermercat

Creus que en el recorregut històric que porten El Brot i les altres cooperatives de La Coordinadora ha transcendit la influència sociopolítica que esperàveu?
Hem de tocar de peus a terra: no hem arribat allí on volíem. Tot i així…: el Brot té un soci al Consell Rector de la Federació Catalana de Cooperatives de Consumidors, un altre soci que està dins el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), jo mateix estic al Consell de Persones Consumidores de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum, formem part de La Coordinadora de Consumidores Ecològiques, tenim vincles amb la Comissió Social de Coop-57…

“Com es lluita contra aquest elitisme? Sumant. Sols mai en sortirem”

Fa 40 anys, la gent d’El Brot no era conscient de tot el que estava començant, però el mercat no és un bolet que surt així per no res. Nosaltres hem creat la demanda. I creant la demanda vam facilitar que l’oferta prosperés. Hem aconseguit que petits pagesos del Camp de Tarragona sobrevisquin, o millor, visquin, i per mi això ja és tot un èxit, perquè estaven condemnats a desaparèixer sota la pressió de la petroquímica i el turisme. Ara La Coordinadora serà la nova àrea sectorial de consumidors de productes agroecològics dins la Federació de Cooperatives de Consumidors i Consumidores de Catalunya. A través de la Federació mantindrem l’única vocalia del CCPAE assignada als consumidors ecològics organitzats i podrem participar, aspirem a poder-ho fer, a les taules sectorials pertinents que convoquin el Departament d’Agricultura i altres òrgans de l’administració. Juntes podem fer-ho.

De tot el consum d’aliments ecològics que es fa a Catalunya, el 2,6% es fa a cooperatives o grups de consum segons el Baròmetre 2020 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics. Tot i així, La Coordinadora, que aglutina les cooperatives eco, té una de les tres cadires dedicades als consumidors/es que hi ha a la junta del CCPAE. Quin sentit té que hi sigui?
No ens oposem que hi hagi altres representants dels consumidors ecològics, però ara només les cooperatives que formem part de La Coordinadora, i per tant de la Federació, estem organitzades. Hem estat constructius dins el Consell i aquest paper és el que vam reivindicar a la gala de celebració dels 25 anys del CCPAE, quan es va reconèixer la tasca d’El Brot.

Han de rebre subvencions les cooperatives de consumidors/es?
Entenc que no, perquè som empreses, tot i que ho siguem sense afany de lucre. I les subvencions surten dels diners de tots. Altra cosa són les donacions, sobretot incondicionals i transparents, que algunes puguin recaptar.

El Brot participa amb l’Ateneu Cooperatiu CoopCamp, que forma part de la xarxa d’ateneus cooperatius que s’han obert arreu de Catalunya a partir d’un impuls del Govern de la Generalitat. Quina anàlisi fas de la incidència que han tingut fins ara i, personalment, com t’agradaria que influïssin en el consum?
Aquí convido a participar a la Carme Pagès, sòcia-consumidora i secretària del Consell Rector, que està més al cas.
Carme: Des dels seus inicis ens va semblar evident que hi havíem de col·laborar. Va donar visibilitat a les cooperatives de la ciutat. Com que el secretariat de CoopCamp està vinculat a l’agroecologia, doncs encara ha estat més evident la nostra vinculació. Hem fet difusió, formació a demanda que hem agraït molt, formació a gestories –perquè necessitem gestories expertes en el món cooperatiu–, ens hem articulat amb altres grups de consum del territori, hem fet la campanya de vídeos #femhocooperatiu que s’ha estès arreu de Catalunya… Per tant, la valoració és bona. Ara bé, els objectius que marca l’Administració són alts i això provoca que l’Ateneu marqui un ritme que, per a organitzacions que ens sustentem en sòcies voluntàries, és molt exigent. S’han de fer equilibris entre la pressió de dalt i el ritme que portem els de baix.

Segons les dades del Baròmetre 2020, en 10 anys, el nivell de confiança en els aliments ecològics ha baixat un 10%. Què ens en dius?
Em sembla molt bé.

Ah sí?
La confiança cau perquè hom s’allunya del seguiment del producte i de l’autogestió del seu consum.

Què li respondries a qui et digués que els aliments ecològics són elitistes? La meitat de la gent que treballa en consumeix, mentre que només un 30% de la gent que està a l’atur ho fa; i segons el Baròmetre està vinculat al grau d’estudis.
D’una banda, quants més estudis, més capacitat de processar informació i generar informació crítica. D’altra banda, sobre la renda i l’accessibilitat al producte, és veritat, perquè realment som els qui tenim poder adquisitiu els que podem obrir espais com El Brot; però si ho generalitzem arribarà més fàcilment a tothom. Molts dels nostres preus de carrer –sobretot el fresc– estan per sota la mitjana dels altres establiments de la ciutat, i no n’hi ha pocs. Em consta, també, que les cooperatives que tenim estructura social i empresarial incloem mecanismes de solidaritat interna per quan algú està a l’atur, per exemple. Com es lluita contra aquest elitisme? Sumant. Sols mai en sortirem. ✿

Núm. 82 Hivern 2020-21

Andreu Ortiz: “Ara sembla que s’inventi la sopa d’all, però a El Brot ja havíem fet de tot”