Eines per a la protecció sostenible dels cereals emmagatzemats de producció ecològica

La presència d’insectes i àcars en el gra emmagatzemat pot produir pèrdues econòmiques importants i repercutir negativament en la qualitat i la imatge comercial dels aliments que s’elaboren i arriben infestats al mercat. Al mateix temps hi ha una demanda creixent per part dels consumidors d’adquirir aliments d’alta qualitat que...

Continue reading

Un sistema de reg amb poca aigua

El sistema de reg que us presentem en aquest article permet regar amb molt poca aigua. Es tracta d’utilitzar gerres de ceràmica porosa enterrades a terra. Això sí, no val qualsevol tipus de ceràmica, cal que aquesta tingui la porositat dels càntirs d’estiu. Texti Imatges: Redacció Segur que hem sentit...

Continue reading

L’ordi

Els cereals són cultius bàsics per a l’alimentació animal i humana. Si bé els primers esforços d’Esporus van anar en la direcció de preservar les varietats hortícoles, els últims anys s’ha començat a treballar per mantenir i ampliar les varietats de cultius de secà que hi ha al banc. L’ordi...

Continue reading

Els adobs en verd en horticultura intensiva

Els adobs en verd són sens dubte una de les eines més conegudes en agricultura ecològica per millorar la fertilitat del sòl. Malgrat tot, aquesta tècnica no està gaire estesa en el maneig de les finques productives. En el sector, l’àmplia majoria ha sentit a parlar dels seus beneficis i...

Continue reading

Els Corremarges

Els Corremarges Als marges de boscos, camins i camps hi ha tota una diversitat de plantes silvestres comestibles que avui ningú valora però que estaria bé de redescobrir. És per això que visitem la Natacha Filippi i el Guillem Figueras Moreu impulsors de l’associació Els Corremarges, que es dedica a...

Continue reading

Parlem de moniatos

El moniato, boniato, batata(Ipomoea batatas) és l’arrel tuberosa comestible de la moniatera, una planta de la família de les convolvulaceae. És originari de l’Amèrica llatina, on forma part des de l’època recolombina de la dieta local. Arribà al segle XVI a les cuines d’Europa, i s’ha difós àmpliament per tot...

Continue reading

No fitxarem més a can Gaia

Se’m va aconsellar de llegir aquest llibre crític i l’he abordat amb interès. Redactat per un col·lectiu anònim que pren el nom de Grimm, “No fitxarem més a can Gaia” ataca frontalment Kokopel·li, entitat que molts coneixem, paladina de “l’alliberament de les llavors i de l’humus”. Enfront de l’alegre flautista...

Continue reading