En aquest article del darrer número d’Agrocultura, Xènia Torras, tècnica d’Esporus, ens desglossa un possible decàleg amb els valors que haurien de recollir les llavors realment ecològiques, més enllà del que estableix estrictament la normativa.

El Reglament europeu sobre producció agrària ecològica permet certificar les llavors produïdes seguint els criteris tècnics que marca. Però en un context agrícola i econòmic tan complex com el que vivim, està clar que aquests criteris queden curts per a molts col·lectius i persones que voldrien que el terme de “llavor ecològica” s’associés a uns valors que encara no estan recollits normativament.

El terme correcte per a les llavors que s’ajusten a aquesta definició estrictament seria el de llavors autoritzades per a la producció ecològica i el terme de llavor ecològica hauria de quedar reservat a varietats que realment s’han obtingut en sistemes ecològics de conservació i millora.
Des d’Esporus creiem que una llavor ecològica és tot això i molt més. Creiem que una llavor ecològica ha de ser produïda en un medi agroecològic i, partint d’aquesta base, el concepte ha d’avançar cap a la inclusió de diversos elements productius i socials que li aportin l’enfocament sistèmic que requereix.
Per això hem fet el nostre decàleg, que recull allò que des d’Esporus entenem realment com a llavor ecològica.

Pots llegir aquí tot l’article: esporus_60.pdf

Recorda que pots comprar tot el número 60 d’Agrocultura a la nostra botigueta.
O si ho prefereixes, pots comprar-lo en format digital a la plataforma iquiosc.cat per 1,99 euros. Una bona manera d’ajudar-nos a mantenir la publicació.