A gairebé tothom li agraden els tomàquets. N’hi ha de formes, mides i colors molt diferents, i a la pràctica els distingim per si són buits o plens i per si s’utilitzen per sucar, amanir o fer conserva. Més enllà d’aquests trets bàsics, presentem els descriptors més interessants per a definir tècnicament les varietats catalanes i fixar-nos realment com són.
Text: Xènia Torras, responsable del banc de llavors Esporus. Dibuixos: Magaly Castañeda
Per descriure com és una varietat de tomàquet ens hem de fixar no solament en el fruit sinó en el conjunt de la planta. El tipus de creixement, la inflorescència, fins i tot la divisió del limbe de la fulla són detalls que poden ser diferents. També hi ha algunes característiques que no són avaluables a través de la simple percepció visual, sinó que necessiten que emprem algun aparell com per exemple la balança o un regle. Anem a pams i revisem amb tot el que ens podem fixar quan estem caracteritzant una varietat de tomàquet.
Les característiques de la planta, la fulla i la flor
Una de les característiques bàsiques és el tipus de creixement de la planta. Perquè no, no totes les tomaqueres creixen igual. Algunes són de creixement indeterminat apical. Això vol dir que l’extremitat apical de la tija principal està creixent contínuament. En aquest cas, cada ramell terminal dona lloc a un grup floral i continua el seu creixement.
Altres tomaqueres, en canvi, són de creixement determinat. És a dir, la tija principal deixarà de créixer després d’haver produït uns quants ramells florals. En aquestes plantes, el nombre de fulles entre dos ramells florals disminueix progressivament fins a arribar a l’extrem final, que estarà format per un d’aquests ramells.
Tampoc les fulles de les tomaqueres són totes iguals. Tenint això en compte, trobarem tomaqueres que presenten una divisió del limbe pinnada, i d’altres bipinnada (dibuixos 1 i 2).
El que molta gent identifica com a fulla, en realitat són els limbes
Un cop aclarit què és el limbe i què és la fulla, podrem fixar-nos en el port de la fulla. Pot ser semierecte, horitzontal o semipenjant. Les tomaqueres que emparrem són dels dos primers tipus habitualment, mentre que les tomaqueres que no emparrem són les que definim com de port semipenjant.
Les flors de les tomaqueres poden créixer en inflorescències que siguin principalment unípares o principalment multípares, tal com mostren els dibuixos 3 i 4.
Un cop ha sorgit el fruit podem observar si el peduncle té o no una capa d’abscisió, que és important per facilitar la collita, estalviar l’ús de tisores i evitar el perill de trencar la planta.
Es tracta d’una zona on els teixits s’han disposat d’una manera determinada per facilitar el despreniment del fruit de la planta quan aquest és prou madur. En algunes varietats, la zona d’abscisió del peduncle s’endureix durant la maduració, de tal manera que desapareix. Aleshores, els fruits es mantindran enganxats al peduncle sense caure (dibuixos 5 i 6). És important també evitar usar tisores o trencar la planta.
La riquesa del fruit
Òbviament, el fruit de les tomaqueres és l’element que més valors ens pot aportar en el moment de la caracterització o definició d’una varietat. D’una banda, haurem de prendre mesures de la longitud i l’amplada. Per mesurar la longitud tallarem el tomàquet longitudinalment per la part central, des del peduncle fins a la cicatriu estilar o el ‘cul’. I per mesurar l’amplada tallarem transversalment el fruit per la part més ampla.
En qualsevol d’aquests dos paràmetres podem anotar si estem davant de mides molt petites (< 3 cm), petites (3 – 5 cm), intermèdies (5,1 – 8 cm), grans (8,1 a 10 cm) o molt grans (> 10 cm). En el moment de tallar el fruit transversalment per mesurar l’amplada, podem aprofitar per valorar el gruix en mil·límetres del pericarpi o el que col·loquialment coneixem com a ‘carn del tomàquet’.
Evidentment, totes aquestes mesures hem de prendre-les almenys en trenta unitats per fer una bona descripció.
Altres valors són avaluables de manera molt visual: la forma en secció longitudinal (si són més o menys rodons, aplanats, etc. com els dibuixos 7 i 8); si presenten costelles (dibuixos 10 i 11); la depresió en la zona de l’inserció del peduncle en el fruit (dibuixos 12 i 13), la forma del “cul del tomàquet” o extrem distal (dibuixos 14-16), o el nombre de lòculs o cavitats, a part de definir si el tomàquet és ple, mig ple o buit.
El color a la maduresa és igualment una característica molt identificativa, i pot anar del crema a l’amarronat, passant pel groc, ataronjat, rosa i vermell.
Treballar en previsió
Per fer una caracterització formal, cal fixar-se en la tomaquera des del moment de la plantació, perquè alguns paràmetres necessiten de l’observació des del minut zero.
Per exemple, els dies necessaris per maturitat, és a dir quant temps necessita la planta entre el trasplantament fins a la primera collita. Si són menys de 55 dies el definirem com a molt primerenc, entre 55-65 dies com a primerenc, entre 66 i 80 dies com de cicle mitjà i més de 80 dies com a tardà.
A més, si hem de valorar la productivitat, també és necessari que anem pesant tots els fruits que collim d’un mínim de 10 tomaqueres per saber si podem considerar la varietat com a poc productiva (menys de 2 quilos/planta), productiva (2-4 quilos/planta) o molt productiva (més de 4 quilos/planta).
Pesarem només els tomàquets que poden tenir sortida comercial. Evidentment, per tenir un nombre aproximat haurem de fer la mitjana entre totes les plantes.
Totes aquestes mesures hem de prendre-les almenys en trenta unitats
D’altres paràmetres de la planta i del fruit també són valorables a l’hora de fer una caracterització d’una varietat local, com per exemple els dies de conservació una vegada collit el tomàquet.
Altres paràmetres necessiten aparells com el refractòmetre per mesurar els graus brix (l’acidesa) o el penetròmetre per a la fermesa.
A part de la caracterització, hi ha altres valors que segur que és positiu de parar-se un moment a avaluar, ja sigui per a producció professional com per a producció familiar: quina és la varietat que més em demanen en venda directa?
Quina és la que col·loco millor a distribució? Quina és la varietat que més aprofitem a casa? Quina és la que em dona menys feina i menys problemes de gestió sanitària?
Qüestions bàsiques que podem plantejar-nos a l’hora d’escollir les varietats. En qualsevol cas, conèixer millor les varietats que cultivem ens ajudarà a triar amb més coneixement.
- La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
- Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
- Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/92iquiosc
- O compra’l en format paper a https://bit.ly/92botiga
- També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
