L’aprofitament de la llana del país fa anys que travessa una crisi important. Quan s’esquilen les ovelles, el preu de la llana resultant amb prou feines paga la quadrilla que esquila. El 2021, per exemple, a Mallorca, la pagesia no va rebre ni un cèntim per aquest material. Aquesta situació, a part que econòmicament és un greuge per a l’economia agrària, també dificulta la gestió que es fa de la llana, ja que es considera un subproducte animal no destinat a consum humà de categoria 3.

Text: Sara Lechuga i Alba Gros. Imatges de: Sara Lechuga.

A la pràctica, això significa que se n’ha de fer un tractament seguint els requisits que obliga la normativa. A més de la indústria tèxtil, la llana té altres possibles sortides, com per exemple el sector de la construcció o el de la cosmètica (vegeu Agrocultura núm. 92). Una d’elles és el seu ús com encoixinat en cultius d’horta i de fruita, i el seu ús com a ingredient de piles de compost que després es podran usar com a fertilitzant.

L’efecte del compostatge de la llana en combinació amb diferents quantitats de fems com a inòcul microbià s’ha testat en assajos anteriors. El 1989, la publicació Biological Wastes va publicar l’article ‘Response to differently amended wool-waste composts on yield and uptake of nutrients by crops’. Els autors havien comprovat com la llana, barrejada amb un 10% de purí de fem i el 2% de roca fosfòrica havia donat un compost amb relació carboni / nitrogen de 2,1:1 després d’un procés de dotze setmanes. A més, el seu ús és el que més bon resultat va obtenir en la producció de gra i palla de blat, i també en la nodulació de cigrons.

D’altra banda, més recentment, el 2019, un assaig va avaluar diferents barreges del rebuig de llana amb fonts de carboni com estelles de fusta i retalls d’herba seca. La millor composició va ser la del compost format per un 25% de llana, 25% de fem d’estable i un 50% d’herba seca.

El repte mallorquí

A Mallorca, també s’han provat diferents composts utilitzant la llana. El repte principal ha estat donar sortida a tota la llana que hi ha acumulada a les finques balears, transformant ‘residus’ –que actualment no tenen sortida i presenten doble empremta de carboni per la insularitat– en recursos, per exemple, en material per a afegir al compost.

Un dels interrogants era veure com es comportaria la queratina, una proteïna que és el principal component de la llana i que és força resistent a la degradació. Habitualment es degraden a través d’hidròlisi, amb tractaments fisicoquímics amb altes temperatures o amb productes químics. Aquests processos fan que l’eliminació dels residus de llana esdevingui en un problema ambiental important. A més, ara com ara, no hi ha cap planta a l’illa que reculli i tracti aquest subproducte i, per tant, cal enviar-lo cap a la Península, amb la conseqüent despesa econòmica i ambiental que suposa.

L’assaig comparatiu entre composts amb LLANA i sense

No totes les llanes són iguals i tampoc ho són les llanes de la mateixa ovella però de diferents zones del seu cos. En l’assaig dut a terme a Mallorca, es va utilitzar la part del velló que no aprofita la indústria tèxtil (cul, cua, panxa i extremitats) per ser la més rude, compactada i la que té més restes, com per exemple insectes, llavors i d’altres.

L’objectiu era preparar i comparar composts que es poden dur a terme en qualsevol finca agrària de l’illa, aprofitant materials comuns i amb un mètode fàcil de replicar. En concret, es van preparar sis piles de compost amb els diferents components escollits (vegeu requadre). La majoria d’ells van ser cedits per la pagesia de diferents parts de l’illa. Cal anotar aquí que es van avaluar per separat el compost fet amb llana d’ovella mallorquina i el fet amb llana d’ovella roja mallorquina. (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/AC95
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/AC95p
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/