L’adaptació de la nostra agricultura a la pujada de temperatures mitjanes és una necessitat creixent. Els sistemes de regadiu òptims són una eina imprescindible però la situació és prou greu per revisar altres mètodes de producció que també poden ser d’utilitat. Al nostre país l’horta en secà, sense aportacions de reg, havia estat una realitat fins que les bombes, les basses, les mànegues i la xarxa de canalització d’aigua va arribar a tot arreu. És imprescindible recuperar el saber fer d’aquella agricultura i adaptar-la als nous coneixements. En aquest article els autors ens presenten una experiència duta a terme a Mataró. Tot i que certament la quantitat de pluja d’aquell any és alta, val la pena tenir-la en compte com a possible punt de partida per a altres proves.

Text i imatges: Francesc J. Cerviño Férnandez i Laura Ramos Torrejón

Davant la declaració d’estat d’emergència climàtica adoptat per les administracions públiques i la realitat que està provocant el canvi climàtic, cal que la societat i per tant les entitats, col·lectius i empreses prenguin mesures i actuïn per mitigar les pertorbacions del canvi climàtic i millorar la salut del planeta.

Des de l’associació Agroambiental Temps de Saó i davant aquest context, es vol realçar el paper de l’agricultura ecològica i, sobretot, l’horticultura de secà. Aquest tipus de conreu permet minimitzar l’ús d’aigua subterrània per regar conreus hortícoles de tradició de regadiu que antigament es conreaven en zones de la Península Ibèrica sense possibilitats de reg, com per exemple en indrets d’Andalusia.

En el present article es presenta una comparativa de producció i rendiment entre una horta de secà, ubicada al municipi de Mataró, i altres produccions de tomàquets de regadiu ecològiques en finques pròximes. També s’analitzen quines varietats de tomàquet són més òptimes pel seu cultiu de secà.

Com ho vam plantejar

L’horta de secà es va iniciar durant l’abril de 2020. La parcel·la on es va dur a terme s’ubica a la plana de Sant Simó, al paratge de les Cinc Sènies, al terme municipal de Mataró.

Vam llaurar el terreny el dia 9 d’abril amb un cultivador a una profunditat de 50 centímetres. Al cap de dos dies vam sembrar carbassons, mongetes, carbasses i hi vam trasplantar les tomaqueres. Altres cultius que també s’hi van fer són les síndries i els melons. No es va fer ús d’aigua de reg en cap pas, ni en la sembra, ni en el trasplantament, ni en el posterior manteniment i collita dels fruits.

L’assaig es va centrar en les tomaqueres per la facilitat en comptabilitzar els seus fruits i mesurar-los.
Després d’una recerca bibliogràfica es van escollir tres varietats de tomaqueres sense enturorar, amb un marc de plantació més ampli que els tomàquets de regadiu i/o entutorats. Les varietats són:

• “tres poms” o “de mata baixa”, que creix poc i és fàcil fer-la reptant;
• “ampolla”, que fa fulles petites, ramifica molt i produeix tomàquets petits i amb forma de dàtil;
• “mala cara”, una planta amb gran creixement i lateralitat, que produeix tomàquet de penjar i resisteix la sequera.

La germinació de les llavors ecològiques i locals d’aquestes varietats es va dur a terme a un viver comercial que només treballa amb llavors i planter de procedència ecològica. (…)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/