Redacció
Les passades eleccions al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica van tornar a escollir en Dani Valls —de Cal Valls—, com a vocal. Després d’haver ocupat la sotspresidència els quatre anys anteriors, ara la Junta l’ha elegit President per al nou període.
Des de la senzillesa i el saber fer, Cal Valls és actualment una de les empreses més importants de producció ecològica a Catalunya, assentada sobre una forta base familiar. Hi treballen el pare, que és el pioner i qui porta la batuta, i els tres fills. En Dani, el més gran, té 33 anys, ha estudiat enginyeria agrònoma a Lleida i s’ha especialitzat en indústries agroalimentàries. Ara s’ocupa de l’elaboració dels productes, des del suc de poma als cigrons cuits, que es venen dins i fora de les nostres fronteres.
– Vens d’una empresa familiar que ha sabut compaginar producció, elaboració i fins i tot distribució. Creus que aquest fet ha estat decisiu perquè fossis escollit president del Consell?
A part d’això, crec que ha estat més important el fet que la meva família, i concretament el meu pare, ja fa molts anys que es dedica a l’agricultura i l’elaboració de productes ecològics; fou un dels primers.
– Quin són els principals objectius de la Junta?
Donar a conèixer què és la producció agrària ecològica als agricultors i ramaders de Catalunya i també als consumidors, és a dir, promoció de la l’agricultura ecològica i del Consell. També aconseguir una estabilitat econòmica pel Consell.
– Com ho fareu?
Al setembre tornarem a firmar un conveni amb PRODECA pel període 2007-2008, que serà més concret i detallat del que teníem fins ara. Aquest organisme està disposat a incrementar el finançament, bàsicament per a la projecció exterior.
A través d’Intereco s’ha estat parlant amb el Ministeri per llançar una campanya de promoció d’àmbit estatal, amb un pressupost de 2,3 milions d’euros cofinançat per la Unió Europea i el mateix Ministeri.
Pel que fa al finançament, ara aproximadament el 30% del pressupost del Consell arriba a partir d’una subvenció directa del DARP, que aquest any és de 200.000€ i, a més, ens n’aporta uns 20.000€ a través del PDR. Això vol dir que tenim una certa dependència econòmica externa i caldria garantir aquest suport d’una forma més segura, que no depengués exclusivament dels pressupostos anuals del Govern.
Paral•lelament volem aconseguir que els operadors paguem unes taxes justes, i això s’ha de canalitzar a través del futur Contracte Global d’Explotació, que voldríem que pagués una part important de les despeses de certificació.
– Quines han de ser les prioritats del Pla Estratègic que està preparant el Govern català, al teu entendre?
El mercat ecològic és molt petit respecte al total. Ara segurament ens trobarem molts punts a treballar i poc finançament, i caldrà prioritzar. Per mi, el primer ha de ser la informació al públic sobre què és el producte ecològic i quines característiques el diferencien de la resta. Només amb això ja faríem pujar el consum, i si hi ha més demanda, tot el sector arrencarà. Paral•lelament, per anar-hi ajudant, caldria suficients tècnics per assessorar els nous operadors que es vulguin incorporar.
– I fins que no s’activi el Pla Estratègic?
Des del Consell ja estem fent accions per fomentar el consum. Aquest any el pressupost de promoció ha estat pràcticament el doble que l’any passat i hem fet difusió a través d’emissores de ràdio de Barcelona, a alguna revista i ens hem replantejat la manera com assistim a les fires, perquè se’n tregui més profit. El que està clar és que busquem sortides econòmiques perquè és on arribem; procurem gastar el pressupost de la manera més raonable possible. Al setembre traurem un monogràfic a la revista Presència, que s’encarta en molts diaris d’abast local.
– Et sembla que la comercialització de la carn ecològica al Pirineu estarà prou resolta quan s’acabin les ajudes que han estat rebent durant sis anys?
Encara passaran alguns anys perquè el nivell de la demanda iguali al de l’oferta, però crec que molts dels ramaders que van començar la producció ecològica continuaran. El 2007 comença un nou període d’ajudes de la Unió Europea i confiem que tots els operadors podrem tornar a demanar-ne, tot i que no sé de quina quantitat. El que està clar és que ara hi ha una exageració amb els ajuts que no estimula la iniciativa. Si les ajudes són menors, potser baixarà el nombre d’inscrits, però el que interessa és que qui s’hi hagi posat no només per la subvenció, s’hi pugui guanyar la vida.
– Durant el 2005, la superfície en producció ecològica a Catalunya ha baixat lleugerament segons les dades facilitades pel CCPAE. El 2004 només havia crescut d’un centenar d’hectàrees. Què està passant?
Si bé és cert que la superfície total inscrita al CCPAE ha disminuït l’any
2005 respecte el 2004 (s’ha passat de 56.000 ha a 54.000 ha), la superfície cultivada ha continuat augmentant com no ha parat de fer-ho des dels inicis.
Mirant les dades estadístiques amb detall, s’observa que si no tenim en
compte la superfície de bosc i recol•lecció silvestre, ni la superfície de
pastures, l’evolució de la superfície ecològica de cultius (oliveres, vinya,
fruits secs, cereals, horta, fruiters, etc.) és la següent: any 2000: 4.215 ha; any 2001: 5.759 ha; any 2002: 7.794 ha; any 2003: 8.539 ha; any 2004: 8.580 ha; any 2005: 9.379 ha.
Per altra banda, s’han donat de baixa alguns ramaders i això ha fet disminuir la superfície de pastures de 40.000 a 32.000 hectàrees, però el nombre d’agricultors ha continuat creixent i per això ha crescut també la superfície d’agricultura ecològica dels cultius.
– La contaminació per transgènics és un maldecap per a la producció agrària ecològica. Hi ha qui pensa que des del Consell no us heu mullat prou per deixar clar que el sector és contrari als OGMs.
La gent ha de saber que la Junta va acordar que el límit de contaminació seria el 0%, tant en cultius com en productes, i hem estat treballant per això. En vàries Juntes Rectores hem parlat del problema dels transgènics i ens hem adreçat al DARP amb el nostre parer, però no hem sortit a la foto. Tenim un protocol fet per afrontar les possibles contaminacions en ingredients per alimentació humana i animal; ara, el laboratori ens ha de trucar de seguida si es dóna un positiu. Així estalviem retards com el que es va donar en la primera ocasió que es van trobar traces d’OGMs en pinsos per bestiar, quan encara no teníem el protocol elaborat. De cara a l’any vinent volem fer analítiques no només per productor, sinó per parcel•la, malgrat suposi més diners. No tenim cap obligació legal de fer-les, però ho volem fer. Enviem cada tres mesos els resums dels incompliments de les normatives i dels positius en OGMs dels nostres operadors al DARP i, per tant, el Departament està al corrent de les dificultats que van sorgint. I a través d’Intereco fem conèixer el nostre parer al Ministeri, que és qui trasllada l’opinió sobre els transgènics a la Unió Europea.
– Parlem de les eleccions: per què hi ha hagut tanta abstenció? Creus que els operadors estan desencisats?
No crec que sigui desencís. Crec que la majoria dels nostres operadors estan contents de com funciona actualment el Consell i ja no es preocupen per anar a votar. Un pagès està per la seva feina i el que vol és que el CCPAE li faci el control i li cobri el menys possible. Fins ara només se l’adverteix del cobrament de la quota de renovació i, si cal, d’algun canvi en la normativa. També crec que molts operadors no saben què fem exactament els membres de la Junta i no s’adonen de com n’és d’important el fet de tenir una junta per escollir, des d’on es decideix amb què gastem els diners, cap on enfoquem la gestió i les iniciatives. Aquest espai de participació i decisió no hi és en un organisme privat. Per millorar la relació i apropar-nos a l’inscrit, hem previst l’edició d’una revista trimestral que li enviarem a casa, però que també estarà adreçada a detallistes i consumidors.
– L’APECPAE, integrada sobretot per elaboradors i distribuïdors, ha quedat fora de la Junta, però el seu resultat ha estat molt ajustat amb el de la Unió de Pagesos. Des del Consell preveieu alguna forma de relació amb l’APECPAE i amb altres grups com la JARC i Assemblea Pagesa per escoltar les seves opinions?
Al sector que estem desgraciadament encara som molt pocs. Cal unir tots els esforços possibles per fer créixer el sector ecològic a tots els nivells. Tenim previst de convidar a aquestes associacions i organitzacions al Consell per parlar de com treballar junts.
– El sector a Catalunya encara és molt petit, però malgrat tot, continuen havent-hi desavinences. L’APECPAE i la Unió es van tirar els plats pel cap mesos enrera, i des d’Assemblea Pagesa s’han aixecat veus rotundes contra el sindicat i també crítiques molt dures del funcionament del Consell durant els darrers anys. Es tracta d’un problema de protagonismes, d’interessos confrontats o de posicions oposades davant el que ha de ser la producció ecològica?
Sincerament crec en el fons tots perseguim el mateix: que l’agricultura ecològica vagi endavant i que el mercat creixi. Però la manera de fer-ho o com aconseguir-ho es diferent.
1 PRODECA és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El seu objectiu és el desenvolupament del sector agroalimentari en els mercats nacionals i internacionals
2 Intereco és una entitat sense ànim de lucre formada per organismes de control i que té per objectiu la promoció i desenvolupament de l’agricultura ecològica a l’Estat espanyol. www.interecoweb.com
