Darren H. Doherty, australià (Bendigo, Victoria, 1967), és una de les veus més seguides pel moviment d’agricultura regenerativa. Va començar seguint en Yeomans i aplicant el seu mètode de disseny en K-Line o disseny en línia clau, però la seva iniciativa i capacitat l’han portat a explorar les diferents tècniques que s’aglutinen sota el paraigua de la regenerativa i a assessorar la gestió de finques arreu del món. Aquest estiu ha estat fent conferències a Saragossa, Menorca i Catalunya, aportant noves perspectives en relació al maneig agrari. Una magnífica oportunitat per poder parlar amb aquest expert que fa tocar de peus a terra amb un to optimista i un parlar directe i fresc.

Per Charles-André Descombes, Alba Gros i Albert Lacunza.

Què ens aporta l’agricultura regenerativa que la pugui fer més interessant que la proposta d’agricultura ecològica?

Podríem dir que l’agricultura ecològica és una substituta de l’agricultura comercial i industrial. Els inputs són diferents, més segurs, però la terra encara es tracta d’una manera industrial. Només és un sistema productiu diferent, però no té més en compte les persones; l’agricultura regenerativa, en canvi, és més holística.

A més de regenerar la terra, què més hem de regenerar?

Em sembla que hem de començar per nosaltres mateixos. La transformació més gran s’ha de realitzar en la nostra ment, perquè hem arribat a un punt en què les tècniques de producció ecològica són força madures, perquè ja portem uns cinquanta anys treballant-hi, però el que encara no sabem és com podem transformar la gent. Si només parléssim de la terra seria senzill, però no es tracta només de la terra, es tracta de les persones.

Tu parles d’economia regenerativa i del clima de la ment. Què vols dir amb aquests termes?

La primera vegada que se’m va acudir parlar d’economia regenerativa jo estava estudiant plantes i vaig començar a plantejar-me quina era la relació econòmica de la planta respecte al sòl. I vaig adonar-me que els humans ens estàvem comportant com si fóssim una planta anual, quan de fet hauríem de comportar-nos com si fóssim perennes… com un arbre! L’economia de l’arbre és una economia basada en la fotosíntesi, que acumula els seus excedents en forma de reserves com per exemple el midó. Per què nosaltres no imitem el seu comportament en relació a l’ús que fem del sòl o en relació al medi?

El clima mental té relació amb la manera com som: alguns som innovadors, alguns altres els agrada seguir ràpidament els innovadors però no seran mai els primers, a d’altres no els agraden els canvis i d’altres hi són directament recalcitrants. Per tant, cadascú de nosaltres és diferent, però molta gent no es coneix perquè no ha mirat dins seu. De la mateixa manera que cada terra té el seu clima i és una condició inherent, tu tens un clima propi que has de tenir en compte a l’hora de prendre decisions sobre com avançar o afrontar el teu projecte.

(…)

Pots llegir tota l’entrevista clicant entrevista_73

Pots comprar el número 73 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí