En David Algarra Bascón és enginyer informàtic, però el que el porta a viatjar arreu de Catalunya no és la tecnologia, sinó les presentacions del seu llibre El comú català. Com un professional de la informàtica es passa al costat de la història? La inspiració li va venir a partir del moviment 15-M i les participacions assembleàries que comportava. Va conèixer un historiador i va descobrir els béns comunals d’altres geografies, però no trobava massa informació publicada sobre els comunals de Catalunya. “Només volia saber què hi havia sobre aquest tema, no volia pas fer un llibre, però vaig trobar tanta informació que no es divulga!”. El resultat de la seva recerca és un volum de 300 pàgines amb multitud de referències bibliogràfiques i d’hemeroteca que sustenten les seves tesis. Porta més de 1000 exemplars venuts, xifra que per ser un llibre pràcticament autoeditat, significa tot un èxit.

Per Alba Gros i Teresa Soler. Imatge: Isabel Villena.

La gent parla de propietat pública i privada però no de propietat comunal, que sembla que estava molt estesa a l’Edat Mitjana. Com expliques què era un bé comunal?

No és el mateix que un bé comú. Els béns comuns serien per exemple l’aigua o l’aire, en canvi un bé comunal està limitat a un territori o a una determinada comunitat. Tampoc els hem de confondre amb béns públics, perquè no són d’aprofitament per a tothom, són d’aprofitament de la comunitat concreta on s’ubiquen. Parlem de terrenys o infraestructures, per exemple un molí, gestionats per un grup de veïns que hi exerceixen uns drets. La propietat privada de la terra, tal com l’entenem avui dia, fa 200 anys no existia, es va recuperar després de les revolucions liberals. Hi havia una propietat compartida, i segons aquesta copropietat el tipus de comunal podia ser un alou comunal, quan tant el domini directe com el domini útil era de la comunitat de veïns, o un empriu quan només el domini útil pertanyia al comú. Però en qualsevol cas els veïns tenien l’accés directe als recursos. (…)

Pots llegir tot l’article a: entrevista-66

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí. 

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.