Text de Gemma Comella
Si un cultiu creix malament, amb carències i dificultats per trobar els nutrients que li calen, sempre hi haurà una altra planta espontània que ocuparà el seu lloc i la perjudicarà. És per això que tenir un sòl estructurat i equilibrat en nutrients és una solució al desherbatge.
En aquesta entrada, veurem com el treball de Gerard Ducerf en relació amb les plantes bioindicadores
- ens ajudarà al desherbatge dels nostres cultius,
- i us facilitarem FITXES PRÀCTIQUES PER CONÈIXER L’ESTAT POTENCIAL REDOX DEL NOSTRE SÒL a partir de la identificació de les plantes bioindicadores que hi trobem.
Per aconseguir un sòl estructurat i equilibrat en nutrients cal que hi hagi un sòl amb un potencial redox equilibrat. Un valor Eh = -250 mV correspon a condicions altament reductores. Un valor Eh = 200 mV seria el que es troba a la zona límit entre condicions aeròbies i anaeròbies. L’interval de valors eH en els sistemes naturals es troba entre els valors 700 i -300 mV.
Per viure, cal perdre i guanyar energia. És un cicle que no s’ha d’aturar.
En Gérard Ducerf, al seu quadern “Les plantes bioindicadores”, constata que podem determinar l’estat d’oxidació, d’equilibri o de reducció d’un sòl simplement amb la identificació i el coneixement de les plantes que hi germinen de manera espontània. Així,
- Un sòl massa oxidat conté massa oxigen i no prou hidrogen, la qual cosa fa que el medi sigui propens a la propagació de les malalties, a la compactació del sòl i a la germinació de determinades plantes adventícies. En sòls molt degradats, per exemple, on el nivell de matèria orgànica és extremadament baix, hi creixen l’estramoni o herba talpera (Datura stramonium), la llapassa borda (Xanthium strumarium), l’ambròsia (Ambrosia artemisiifolia), etc.
- Un sòl equilibrat és fàcil de gestionar, ja que tot i que sempre hi creixeran adventícies, no ens perjudicaran massa.
- Un sòl massa reduït acostuma a ser un sòl compactat i asfixiat (sense oxigen), amb excés d’hidrogen. I és clar, encara que hi hagi hidrogen com a reserva energètica, manca l’oxigen per a que el sistema biològic funcioni. En aquest cas trobarem que hi neixen les agrelles, romes o paradelles (Rumex sp), per exemple.
Identifiquem les arvenses que ens indiquen el potencial redox del nostre sòl
Tot seguit us proposem que feu servir una fitxa que posiciona les herbes adventícies dins un tipus de sòl concret. Ho heu de fer per camp o per parcel·la. Només cal que les reconegueu i les marqueu a la taula; aleshores tindreu la tendència del vostre sòl i sabreu quines pràctiques agrícoles cal aplicar per a equilibrar el potencial redox del sòl (vegeu l’entrada ‘Acidificació de la rizosfera i el concepte de redox‘). Hem adaptat les fitxes a les plantes de l’enquesta que vam enviar amb el butlletí número 13 de l’Agricultura del Sòl Viu, en podem dir les “plantes Esfera”, tenint en compte les que ens hi heu afegit vosaltres.
Per a identificar les plantes que no coneixeu, podeu fer servir aplicacions informàtiques obertes que us hi ajudaran, com per exemple, PlantNet.
La presència de cada espècie ha de ser significativa en relació amb el conjunt de plantes presents al camp. Un sol individu no seria prou representatiu.
PLANTES DE SÒLS OXIDATS
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Estripa-sacs, escalda-boques | Bromus diandrus, Bromus sterilis | |
| Gram | Cynodon dactilon | |
| Cua de vaca, coniza, erigeron | Conyza bonariensis, C. candiensis, C. sumatrensis | |
| Pa de cucut | Oxalis sp. | |
| Agrella | Rumex acetosella | |
| Parraca | Picris hieracioides | |
| Verdolaga | Portulaca oleracea | |
| Boixac de camp | Calendula arvenses | |
| Trèvol subterrani | Trifolium subterraneum |
PLANTES DE SÒLS EQUILIBRATS
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Fumària | Fumaria officinalis | |
| Espunyidella blanca | Gallium mollugo | |
| Espunyidella groga | Gallium verum | |
| Trèvol o melgó de la taca | Medicago arabica | |
| Pica-gallines, morró | Stellaria media | |
| Verònica de fulla d’heura | Veronica hederifolia | |
| Cua de guilla | Alopecurus pratensis |
PLANTES DE SÒLS REDUÏTS, HIDROMORFS I ANAEROBIS
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Pallenc | Agrostis stolonifera | |
| Ranuncle | Ranunculus repens, R. sardius, R. sceleratus | |
| Herba presseguera | Polygonum persicària | |
| Roma, llengua de bou | Rumex crispus, R. obtusifola | |
| Jonça | Cyperus rotundus | |
| Melgó | Medicago lupulina, M. orbicularis | |
| Ortiga petita | Urtica urens | |
| Camamilla | Matricaria recutita |
PLANTES DE SÒLS OXIDATS, RICS EN NITRATS (NO3-)
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Amarant | Amaranthus retroflexus | |
| Salat* | Atriplex sp | |
| Card marià | Sylibum marianum | |
| Blet blanc | Chenopodium album | |
| Gerani retallat | Geranium dissectum | |
| Lletsó punxós, lletsó oleraci | Sonchus asper, S. oleraceus | |
| Corretjola | Convolvulus arvenses | |
| Blat de sant Joan, margall bord | Hordeum murinum | |
| Dent de lleó, pixa-llits | Taraxacum officinalis | |
| Margall | Lolium rigidum | |
| Panissola | Setaria sp. | |
| Verònica | Veronica persica | |
| Apegalosa | Gallium aparine | |
| Calcida | Cirsium arvense | |
| Passacamins | Polygonum aviculare |
* amb excés de potassi
PLANTES DE SÒLS OXIDATS, COMPACTATS I RICS EN NITRITS (NO2-)
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Pallenc | Agrostis stolonifera | |
| Corretjola gran | Calystegia sepium | |
| Roma, llengua de bou | Rumex crispus, R. obtusifolia | |
| Lletsó | Sonchus arvensis | |
| Canyota | Sorghum halepensis | |
| Passacamins | Polygonum aviculare |
PLANTES DE SÒLS CALCARIS
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Ravenissa | Diplotaxis erucoides | |
| Cugula | Avena barbata, A. fatua | |
| Plantatge mitjà | Plantago media | |
| Malva | Malva sylvestris | |
| Calcida | Cirsium arvense | |
| Panigroc | Anacyclus clavatus | |
| Margall | Lolium rigidum | |
| Verbena | Verbena officinalis |
PLANTES DE SÒLS CONTAMINATS I HÍPER-OXIDATS
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Herba taupera, estramoni | Datura stramonium | |
| Llapassa borda | Xanthium strumarium | |
| Espina-xoca | Xanthium spinosum | |
| Eufòrbies | Euphorbia sp. |
PLANTES DE SÒLS AMB PUJADA SOBTADA DE PH (a causa del treball del sòl i l’oxidació)
| Nom comú | Nom científic | La tinc? |
| Rosella, roella, pipiripip | Papaver roheas |
BALANÇ DE PLANTES BIO-INDICADORES
| Suma | |
| Plantes de sòls oxidats | |
| Plantes de sòls equilibrats | |
| Plantes de sòls reduïts, hidromorfs i anaerobis (compactats) | |
| Plantes de sòls oxidats i rics en nitrats (NO3-) | |
| Plantes de sòls oxidats, compactats i rics en nitrits (NO2-) | |
| Plantes de sòls calcaris | |
| Plantes de sòls contaminats i híper-oxidats | |
| Plantes de sòls amb pujada sobtada de pH (treball del sol, oxidació) |
Els valors més elevats totals de cada característica del sòl ens donaran una aproximació del tipus de sòl que tenim. I en conseqüència, podrem aplicar les pràctiques agrícoles que ens ajudin a equilibrar-lo.
Aquest contingut forma part dels butlletins de l’agricultura del sòl viu
Si vols rebre els butlletins de l’agricultura del sòl viu, inscriu-te a https://associaciolera.org/esfera/butlleti_sol_viu/
