La dinamització local agroecològica és una aposta lògica per afrontar les crisis energètiques, climàtiques i econòmiques a partir de la generació de nous sistemes alimentaris locals. Des de fa anys, la col·laboració entre diferents institucions fa possible l’oferta del postgrau en Dinamització Local Agroecològica.
Per Pep Espluga i Redacció.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat
O bé en format paper a la nostra botiga digital
L’actual sistema agroalimentari basat en la producció massiva d’aliments mitjançant el consum de recursos fòssils ingents i en una distribució orientada al mercat global, tot i haver generat grans quantitats d’aliments a preus baixos (generosament subvencionats), no ha aconseguit resoldre les mancances alimentàries de gairebé la quarta part de la humanitat, al temps que ha produït nombrosos impactes socials, econòmics, polítics i ambientals difícils d’ignorar. Aquests impactes inclouen el deteriorament ambiental d’ecosistemes, intoxicacions humanes per agroquímics, dietes desequilibrades en certs grups de població, la disminució de la població activa agrària i l’èxode rural, el neocolonialisme i la pèrdua de sobirania dels pobles i els estats, entre d’altres.
Durant l’última dècada, s’ha configurat un context global en forma d’una una triple crisi que comporta dubtes seriosos sobre el futur d’aquest model agroalimentari: d’entrada, una crisi energètica en potència a causa del pic del petroli i del zenit de molts altres recursos naturals bàsics necessaris per articular sistemes energètics; en segon lloc, una profunda crisi econòmica derivada d’un sistema d’especulació financera amb cada cop menys restriccions, que ha erosionat el poder regulador dels estats, i, finalment, un conjunt d’alteracions ambientals classificades sota el nom de “canvi climàtic” amb conseqüències evidents sobre la producció agrària arreu del planeta.
El concepte d’agroecologia implica tenir en compte no només com s’ha produït un aliment, sinó també les relacions de producció que l’han fet possible
En aquest context, és raonable pensar que el sistema agroalimentari hegemònic durant l’últim mig segle (incloent-hi producció, transformació, distribució, consum i gestió de residus) pot veure compromès seriosament el seu futur a causa de les disfuncions previsibles d’aquest escenari global.
Per tal d’afrontar totes aquestes dinàmiques i els seus impactes, governs de diferents nivells han impulsat un important ventall de polítiques correctores, tot apostant per models agraris més modernitzats (de qualitat, de precisió, etc.). Tanmateix, els esforços esmerçats no han aconseguit revertir els impactes socioeconòmics, polítics i ambientals ocasionats pel model agroalimentari productivista.
Les insuficiències d’aquest tipus de polítiques “correctores” han propiciat l’aparició de polítiques agroalimentàries diferents, que s’emmarquen en els plantejaments teòrics i pràctics de l’agroecologia, que aposten per fórmules alternatives de relació entre producció i consum i per transformar el sistema agroalimentari des d’una perspectiva de sobirania alimentària.
El concepte d’agroecologia implica tenir en compte no només com s’ha produït un aliment, sinó també les relacions de producció que l’han fet possible. La sobirania alimentària implicaria el dret dels individus, de les comunitats, dels pobles i dels països a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, laborals, pesqueres, alimentàries i de terra, de manera que siguin apropiades, des del punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural, a les seves circumstàncies úniques. Aquest concepte inclou el dret a l’alimentació, garantit amb el correlatiu dret a la producció d’aliments, constituint així una aposta clara pel manteniment i per la promoció de la pagesia, però no tant amb pràctiques agroindustrials sinó a partir de mètodes agroecològics.
Un postgrau per a la dinamització agroecològica
A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mitjançant una col·laboració entre l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), ja fa uns anys que es va posar en marxa la diplomatura de postgrau en Dinamització Local Agroecològica, uns estudis de tercer cicle orientats a formar professionals, tècnics i activistes experts en dissenyar i generar sistemes agroalimentaris locals.
La dinamització local agroecològica (DLAe) és una estratègia de gestió adreçada a construir sistemes agroalimentaris locals que promoguin la cohesió territorial i social, la reproducció i la sobirania de les comunitats locals i la conservació dels ecosistemes. La lògica darrera d’aquestes iniciatives és que els diferents actors del territori –productors, consumidors, comerciants, etcètera– es coordinin de manera proactiva per impulsar un projecte a llarg termini, la transició agroecològica a escala local.
La persona dinamitzadora agroecològica vincula tots els actors en un projecte compartit orientat al bé comú
Per fer-ho possible es necessita la figura de la persona dinamitzadora agroecològica, capaç d’establir vincles entre tots aquests actors i d’involucrar-los en aquest projecte compartit orientat al bé comú. Com ho demostren els casos de Collserola, Cardedeu, Navàs, Tremp o la Cerdanya, entre d’altres, aquesta figura esdevé clau per a l’èxit del projecte, ja que els diferents actors, per si sols, normalment no disposen ni del temps, dels recursos i/o de la formació per a poder activar i acompanyar un procés d’aquestes característiques.
En Yago Calbet, precisament, és un dels exalumnes del postgrau que ara està treballant com a tècnic d’agroecologia i economia social a l’Ajuntament de Cardedeu. Havia fet polítiques i un màster en globalització i desenvolupament, “que em va servir per entendre com anava -de malament- el món. Creia que les millors respostes a aquests problemes eren les més localitzades i l’agroecologia vaig trobar que era una bona via”. En el postgrau va conèixer persones amb les seves mateixes inquietuds: “La teoria servia per emmarcar el que estàvem veient, però el que més ens omplia era l’intercanvi de debat i d’experiències. De tot plegat, em quedo amb la xarxa que estableixes amb els professors i l’alumnat”.
Ara, des del seu lloc de treball impulsa el projecte Cardedeu agroecològic, una iniciativa que engloba moltes activitats i propostes: “Hem fet un Mercat de pagès ecològic; hem creat Agrorienta’t: un servei d’assessorament empreses agroalimentàries de la comarca; hem dissenyat la COL (calcul orgànic local), una eina per fer càlculs de producció de qualsevol cultiu en horta ecològica. Ara hem iniciat la campanya Som la teva pagesia, i no hem deixat de fer molta sensibilització envers el producte local. Hem ajudat a la pagesia amb formació (…)” , i la llista encara continua.
En canvi, la Laura Megías, també exalumna, està més enfocada en un sol tema: els espais test agraris. Treballa en aquesta qüestió com a tècnica de l’ARCA (Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya), l’entitat que aglutina els grups Leaders de Catalunya (vinculats al Pla de Desenvolupament Rural de la Generalitat). La Laura va decidir-se a fer el Postgrau mentre formava part de la plantilla del Consorci del Lluçanès: “M’hi vaig ficar sense saber massa on en ficava i ha estat molt positiu. No m’esperava el que vaig acabar trobant”. La formació li va ser útil per adquirir eines de treball i conèixer la transició agroecològica.
PARLEM AMB CARLA ROCA – EXALUMNA DEL POSTGRAU EN DLAE
Quan vas fer el Postgrau en Dinamització Local Agroecològica i per què? De quins estudis previs venies?
L’any 2014 em vaig graduar en Belles Arts a València, on soc nascuda. Un cop acabada la carrera, i amb alguna experiència en els camps de l’educació ambiental i la gestió cultural comunitària, vaig decidir estudiar el CFGS d’Animació sociocultural i turística, també a València.
Vaig cursar el postgrau l’any 2019. Portava llavors un any i mig a la Granadella, un poble de la comarca de les Garrigues. Allà estava a càrrec i dinamitzava el Museu i el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya.
Què en vas treure del postgrau?
Del postgrau em quede sobretot amb l’equip docent, les meues companyes de classe i totes les iniciatives que vam tindre l’oportunitat de conèixer durant els caps de setmana presencials, i altres de manera virtual.
Què va ser el més rellevant que hi vas aprendre?
Vaig aprendre que a l’agroecologia hi arribem persones de molts camps i perfils diversos, i que totes hi cabem. Que aquest fet no és en absolut casualitat, sinó un símptoma del fet que és una proposta suficientment integral i oberta, ben fonamentada i atractiva per a les persones que intuïm que una altra manera de fer és possible, en molts àmbits que emmarquen i travessen la vida de ple.
També vaig poder palpar tot allò que desconeixia i acceptar que m’ho havia de prendre amb calma, perquè l’agroecologia no va només d’estar tancada a una aula o a una biblioteca estudiant autores i referents.
Quan i com vas anar a parar a L’Aresta?
El juliol del 2019 vaig decidir no renovar el contracte a la Granadella per dedicar-me un temps a mi mateixa i engegar nous projectes. Em va arribar l’oferta de l’Aresta per diferents vies. Vaig provar sort i el gener d’aquest any ja vaig començar. Tota una alegria!
Explica’ns què és L’Aresta?
L’Aresta és un projecte agroecològic, cooperatiu i autogestionat. Treballem per la sostenibilitat i la transformació social a partir del desenvolupament de l’agroecologia, la sobirania alimentària i l’economia social, solidària i feminista. Desenvolupem la nostra tasca des de quatre àrees de treball: la de fleca, on elaborem aliments agroecològics, l’educació i l’acció sociocomunitària, la recerca social i la dinamització local agroecològica i cooperativa.
Quin paper hi fas? Explica’ns algun projecte o activitat que t’hagi satisfet especialment?
Sóc tècnica a l’àrea de dinamització local agroecològica i cooperativa, on ja estic implicada en diversos projectes i redactant-ne de nous amb les companyes, i en col·laboració amb altres entitats de diversos territoris. També done suport a l’àrea d’educació i, esporàdicament, faig algunes tasques de comunicació i disseny gràfic.
En concret, em sento bastant motivada amb la relació de col·laboració que estem establint amb el Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, unint forces i idees per acompanyar la comarca en el trànsit cap a un futur més agroecològic.
L’Aresta és impulsora de CoopCamp. Ens expliques algunes de les fites que esteu aconseguint?
Des de Coopcamp tenim un pla de treball que, fonamentalment, està dirigit a la creació de cooperatives i la divulgació i la formació de l’economia social i cooperativa. Però en el nostre cas, també tirem endavant el que anomenem projectes en xarxa (PeX). En el nostre territori, el sector agroalimentari és molt rellevant i, com a projecte, tenim moltes entitats agrupades que estan vinculades al món de l’agroecologia o del consum responsable. És per això que, des del principi, vam donar molta importància a la dimensió agroecològica i de la sobirania alimentària en el pla de treball. Els quatre eixos principals de treball que tenim són vinculats a la producció, al consum, als projectes territorials i al relleu agrari.
El plantejament va ser fer confluir la dimensió agroecològica i la de sobirania alimentària amb la de l’economia social solidària per desenvolupar un projecte en xarxa (PeX) que intentés tocar els diferents espais del sistema agroalimentari i promoure una transició agroecològica i cooperativa al territori, així com aportar eines útils per a la producció, el consum, la comercialització, etc.
En el PeX participen agents diversos, des de petits projectes productius, a cooperatives agràries, a centres de formació, grups de consum, administracions, etc.
Tenim un espai de trobada i treball amb la resta d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, centrat en agroecologia, on compartim eines i establim possibilitats de col·laboració.
Algunes de les fites que estem aconseguint són: l’enxarxament dels grups de consum i l’establiment de línies d’intercooperació per començar un canvi d’escala, per exemple: visualització conjunta del consum organitzat, compres conjuntes, treball sobre les rutes de les productores. Hem fet una campanya de comunicació per a tot Catalunya: #hofemagroecològic (vídeo llançat durant el confinament).
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat
O bé en format paper a la nostra botiga digital
