Prendre consciència és sens dubte un pas previ important en qualsevol transformació que emprenem durant la vida. Situar-se on correspon, entendre les relacions i el rol que cadascú de nosaltres pot jugar és del tot imprescindible per a un canvi de qualitat. També ho és per a les institucions públiques i les organitzacions cíviques que tenen el compromís de ser útils al conjunt de la societat.

En aquest sentit, el II Congrés català de la de la producció agroalimentària ecològica va evidenciar el paper que el sector reclama al govern català. Li reclama compromís, finançament i, en certa manera també, fidelitat i lideratge.
Compromís per situar la producció agrària ecològica com aquella que ha d’encapçalar la transformació del sistema alimentari actual a Catalunya.

Finançament per dotar-la dels recursos necessaris perquè això sigui possible, i perquè tinguem una certificació ecològica pública que pugui incloure paràmetres més exigents com són el de la proximitat real, des de l’inici del procés productiu fins a la venda al taulell del comerç.

Fidelitat perquè el sector en pes rebutja la idea de promoure una certificació paral·lela de ‘agricultura sostenible’ que fa mesos que s’està treballant des del Departament d’Acció Climàtica i de la qual tothom té la seguretat que només servirà per confondre’ns quan anem a comprar, beneficiar part del gran empresariat agrari català i frenar el creixement del consum dels aliments ecològics i, conseqüentment, la conversió de terres.

I sí, també li reclama lideratge. Com s’ha d’entendre, si no, la demanda d’ajuda per estructurar el sector? L’Administració no està fent els deures que voldríem, però nosaltres tampoc. Les úniques plataformes que actuen com a cert punt de trobada –incomplet– són el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i la Taula Sectorial. Unió de Pagesos voldria que la Taula Sectorial s’obrís a altres agents que no hi són convocats, a falta de cap altre espai vàlid, fins al moment.

La responsabilitat de cada una de les baules del sector és ser capaç de mobilitzar i mobilitzar-se per concretar un lobby –o grup d’interès, si ‘lobby’ us fa mal a les orelles– que pugui encaixar l’heterogeneïtat existent i concentrar la força que ja tenim. La saviesa popular ja ens ho diu: la unió fa la força! I aquí estem badant, sense assumir el paper que ens correspon.

Al Miquel Coll també li volta una idea similar pel cap. Ell és el president de l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca i en l’entrevista que publiquem ens diu: “Hi hauria d’haver un sindicat d’àmbit estatal que recollís el sentir de tots els pagesos ecològics”. El sector productiu està dispers en sindicats tradicionals que no tenen la producció ecològica com a principal cavall de batalla. Pagesos i pageses aprofiten l’estructura que els ofereixen aquests sindicats; serien més operatius sense aquestes estructures? Potser encara no.

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, en F. Xavier Sans també reclama unitat d’acció i ens ho exposa en la secció d’opinió d’aquest número. El director del Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona demana la creació d’un centre virtual de recerca en agroecologia que capitalitzi els recursos científics i humans que ja estan fent investigació des de diferents institucions. No cal fer un centre nou, amb tota la infraestructura material que comporta. El que cal és tenir capacitat de coordinar equips multidisciplinaris, acordar criteris de recerca i posar en comú el coneixement, bàsicament.

Està clar que hem de fer un pas endavant, que hem de saltar d’escala no només des dels àmbits de producció, comerç i consum sinó també des dels altres sectors que els acompanyen i que resulten imprescindibles com per exemple l’assessorament, la recerca i la formació. No ho podem deixar tot a mans de l’Administració i després queixar-nos que no ens sembla bé el que fa; hem d’apoderar-nos i unir-nos. I tenim certa urgència. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/