Quan tingueu la revista entre les mans, previsiblement ja s’haurà aixecat la prohibició de cremar restes vegetals que s’havia inclòs en la Llei de residus i sòls contaminats aprovada el 2022. El sector agrari va rebre amb indignació la proposta i tots els grups polítics van estar d’acord a suprimir aquesta obligatorietat de la Llei. Està clar que el sector no està preparat. D’una banda, no està disposat a destinar diners per a la gestió dels residus vegetals i, d’altra banda, probablement tampoc està preparat per entendre el rèdit que podríem treure, tècnicament, d’aquestes restes com a matèria orgànica.
Alliberar més carboni a l’atmosfera en el moment en què estem no és una gran idea. Va en contra dels interessos de tothom, però evidentment també va en contra dels interessos de tothom que agafem avions per anar-nos-en de vacances i ningú no ens ho ha prohibit, de moment. La gestió del carboni hauria de ser a primera línia de les polítiques ambientals, no com un problema, sinó com a part de la solució.
Així de clar ens ho ha exposat en Konrad Schreiber en les jornades que ha protagonitzat el mes de desembre a Manresa i a Amposta. Ell és la cara més visible del moviment Sòl Viu que a França està mobilitzant part de la pagesia. Hem pogut aprofitar per entrevistar-lo i per poder entendre la visió holística que està escampant arreu on va.
Una de les coses més interessants del seu argumentari és que pren com a model el cicle autònom de les plantes: producció, consum, reciclatge. No us perdeu l’entrevista per entendre-ho millor. I també ens ha sorprès quan ens ha dit que no cal establir polítiques de decreixement perquè la solució, precisament, és produir més massa vegetal.
Relacionat amb tot plegat, us presentem un article sobre les biotrituradores que podem trobar al mercat i quins són els conceptes que podem tenir en compte per escollir-ne una. Una altra opció és llogar-la o mancomunar la seva compra. Tard o d’hora s’haurà de tornar a posar sobre la taula la necessitat d’aprofitar les restes vegetals com a matèria orgànica i, aquesta vegada sí, tothom ha d’estar preparat.
Un altre article que no us podeu perdre si teniu fruiters és el que ens parla de com mantenir a ratlla els talpons, un altre exemple de l’afectació de la fauna salvatge en les finques agràries. I deixeu-vos també inspirar per l’article sobre les AMAP franceses, un model d’organització de consum que aquí a Catalunya no ha quallat malgrat alguns intents.
I finalment: bon any 2023. ✿
