La darrera primavera ha resultat en un cert alleugeriment per a moltes terres de la geografia catalana que patien la set que els ha imposat la darrera sequera. Desgraciadament, no per a totes ha estat igual. Encara hi ha zones on la terra eixuta dificulta la vida d’animals, pastures, cultius i boscos.

Ha estat sobretot durant el darrer any, que hem fixat la nostra atenció -encara més- en l’aprofitament de l’aigua. S’han posat sobre la taula mesures diverses com la posada en marxa de dessalinitzadores, transvasaments, pous a la llera del Besòs i restriccions en el consum, per citar-ne de les més sentides. Algunes s’han acabat duent a terme, d’altres estan esperant el moment oportú en el calaix o s’han desestimat. Cap d’aquestes han afrontat el problema de base: tenim un sobreconsum d’aigua i l’hem de reduir. En parlàvem en el número anterior i en aquest afrontem la qüestió des de la perspectiva de l’acció. Podem fer alguna cosa per aconseguir que els núvols que ens sobrevolen descarreguin?

La veritat és que la pregunta pot semblar, a priori, un disbarat. Ningú té les claus de la meteorologia, ni tan sols sant Pere. Conscients d’aquesta limitació, igualment ens hem atrevit a publicar una entrevista que pot fomentar certa polèmica. Laurent Dénise pren el fil d’un moviment francès que està posant la banya en el foment de l’agroforesteria i la permeabilització de les ciutats. La fita és aconseguir augmentar el nivell d’humitat ambiental fruit de l’evapotranspiració dels arbres -sobretot- i així alimentar els petits cicles hidrològics d’origen continental. Un bon resum seria: més arbres, més pluja. Però no és aquest l’espai on descabdellar aquesta afirmació. Haureu de llegir l’entrevista si voleu saber-ne més. Així també sabreu el retorn de recursos que les ciutats poden fer al camp. Us convidem a compartir les idees de Dénise entre col·legues, a parlar-ne i a enviar-nos els comentaris que us desperti la seva lectura.

En qualsevol cas, si hem de continuar suportant sequeres i l’augment de temperatures, al nostre costat, evolucionant amb nosaltres, tenim les varietats locals. Un dels llegats més preuats i més menystinguts de les generacions que ens precedeixen milers d’anys. Són les més preparades per transitar per aquest desgavell climàtic que sembla que tenim. Tant de bo les institucions legislatives europees escoltin el clam del sector, les protegeixin i els donin la llibertat que necessiten per anar de mà en mà i de terra en terra.

És per això que us convidem a participar de la campanya que diferents entitats d’àmbit europeu han impulsat per fer pressió a través de cartes postals als ministeris competents i recollint signatures. Trobareu informació a la secció de notícies. De fet, la biodiversitat cultivada copa moltes de les pàgines d’aquest número perquè en parlem bastament des d’experiències de Mallorca, del Berguedà i de la Vall del Corb, a l’Urgell. A tots i totes les guardianes de llavors: gràcies per atresorar aquest testimoni viu de l’agricultura de sempre.