El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s’ha compromès davant de representants de la producció agroalimentària ecològica a tenir aprovat el Pla d’Acció per a l’impuls del sector abans que acabi l’any. El Pla és una de les demandes que s’han posat sobre la taula en la reunió de divendres 8 de setembre entre el Departament i l’Aliança Fulla Verda, plataforma que reuneix operadors, entitats de divulgació i de consum.

L’elaboració i execució d’un Pla d’Acció 2023-2027 per a la producció agroalimentària ecològica era un dels punts aprovats en el Congrés Català que es va dur a terme el maig de 2022. Des d’aleshores, no havia transcendit cap pas del Departament d’Acció Climàtica per posar-lo en marxa. Segons Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, la dificultat consistia en el caràcter interdepartamental al qual s’aspira, ja que hi ha accions demandades pel sector que impliquen a més d’un departament.

Segons Guillaumes, a hores d’ara “ja hi ha constituïdes les comissions de coordinació entre departaments i s’està elaborant la fitxa model per reunir la informació necessària per a executar cada acció del Pla”. En aquestes fitxes hi haurà quantificada la dotació econòmica que es requereix i, un cop que el Pla sigui aprovat pel Govern, arribarà el moment de dotar-lo del pressupost necessari per fer-lo viable al llarg dels quatre anys que estarà en vigor.

Prioritats per començar

L’Aliança també ha exposat al conseller la preocupació per al futur segell de la producció agrària sostenible (PAS), que ja s’ha presentat públicament, tot i que no està operatiu. El sector ecològic veu la PAS com una amenaça per al creixement del consum d’aliments ecològics per la confusió que pot generar en el moment de la compra. “No és un problema de concepte, perquè estem completament d’acord a incentivar la pagesia a produir de manera més sostenible; la dificultat és com es presenta al mercat per no confondre encara més a la gent i perquè la venda d’alimentació eco no en surti perjudicada”, explica la Carolina Domínguez, presidenta de l’associació L’Era.

En aquest sentit, el conseller Mascort s’ha compromès a cercar alternatives perquè la PAS no resulti en una dificultat afegida al creixement de la producció agroalimentària ecològica: “Els que ja feu eco us heu de sentir recolzats per nosaltres”, ha dit. De fet, aquest 2022, el sector ha vist com l’evolució a l’alça en superfície i operadors s’ha frenat. Les dades han alertat tant a les empreses comercialitzadores com a les productives, i és una de les preocupacions de l’Aliança: “Observem un estancament sobtat del sector, que havia crescut un 13% anual de mitjana, en nombre d’operadors, entre els anys 2000 i 2021, i només un 2% l’any 2022”, ha exposat Ferran Berenguer, de la Unió de Pagesos.

Ara bé, per al Departament, aquesta no és una situació aïllada, sinó que s’ha d’entendre en el context general que viu el sector agrari i les empreses agroalimentàries: “No veneu prou, ni als preus adequats”, ha lamentat Mascort. Tot i així, ha reconegut que “hem d’aconseguir que els que puguin, estiguin conscienciats per a comprar ecològic”. El conseller ha emplaçat els components de l’Aliança a fer una campanya conjunta de comunicació: “Fem-ho junts”, ha dit: “penseu en canals i en segments, i fem-ho conjuntament”.

Eco i local

Poder tenir un segell que distingeixi els aliments ecològics que s’han produït i/o elaborat de manera completa a Catalunya és un reclam que el sector fa anys que demanda. Ja el 2019 s’havia fet un primer estudi de la viabilitat d’aquesta proposta, però va quedar encallat. Però si els compromisos del Departament es compleixen, la Unitat de Producció Ecològica reprendrà la qüestió per fer-lo possible, amb la participació d’una comissió formada per diferents entitats, segons ha expressat Elisenda Guillaumes durant la reunió.

Sens dubte, el reconeixement de l’origen local dels aliments ecològics facilitaria també la tan reclamada compra pública eco i local en menjadors públics col·lectius com escoles, hospitals o presons. No obstant això, aquest és un terreny complex. Ara com ara només és possible sota la bona voluntat de l’empresa guanyadora del concurs públic per a fer el servei, o bé si les clàusules de les licitacions expliciten que la incorporació d’un percentatge d’aliments ecològics o locals donarà més punts a les propostes presentades. Els plecs de condicions els redacta cada institució pública competent i, en el cas dels menjadors escolars, majoritàriament els consells comarcals. Aquesta situació només es podria superar amb una llei aprovada pel Parlament i que fos d’aplicació general. I en aquest sentit, l’Aliança es plantejarà de fer la petició als representants dels diferents partits a l’hemicicle.

Després de la reunió, que ha durat més d’una hora i s’ha fet a la seu del Consell Comarcal del Moianès, la sensació de l’Aliança és de satisfacció. El grup reconeix que ara toca donar resposta a algunes qüestions per continuar avançant en el compromís del Departament a favor de la producció agrària ecològica. De totes maneres, tothom és conscient que l’any vinent, la despesa pressupostària per compensar les pèrdues causades per la situació de sequera excepcional, limitarà les dotacions per a altres qüestions com, per exemple, l’impuls de la PAE.

Què és l’Aliança Fulla Verda?
L’Aliança Fulla Verda és una plataforma de defensa del sector ecològic formada per Unió de Pagesos, Associació Vida Sana, l’Associació Empresarial per l’Agricultura Ecològica (AE2), l’Associació Espanyola d’Elaboradors i Comercialitzadors Ecològics (ASOBIO), la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics i la Sectorial de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques. Deu el seu nom al logotip europeu que identifica els aliments ecològics.