La idea que és important aportar carboni en el sòl per millorar l’autofertilitat de la terra ha ocupat diferents entrades d’aquesta pàgina web. És necessari referir-s’hi i tenir-la en compte per entendre la importància de les micorrizes per a la salut i el desenvolupament vegetal. En aquesta ocasió, ens fixarem en com afavorir-les en els nostres sòls.

Text: Gemma Comella, a partir dels butlletins núms. 34 i 35 de LVH Dream Team ABC.

Però abans hem de saber què són els microorganismes endòfits. Els microorganismes endòfits són principalment bacteris i fongs que viuen a dins els teixits de les plantes sense causar-los cap malaltia. Ans al contrari: els són beneficiosos i podríem dir que indispensables.

Els endòfits

Els endòfits són els microbis simbiòtics presents en els teixits de les plantes, tant a les parts aèries com a les subterrànies (arrels). Acostumen a transmetre’s amb la llavor, però es poden perdre quan aquestes llavors pateixen processos de tractament. També poden ser reclutats del sòl per part de la planta, sempre que les plantes de l’entorn les hagin mantingut.

Poden ser fongs o bacteris. Alguns d’ells potser ja us ressonen:

• Bacteris del gènere Rhizobium, dins els nòduls de les lleguminoses, que com ja sabem, fixen nitrogen aeri que finalment arriba a la planta.
• Bacteris del gènere Frankia, també fixadors de nitrogen aeri, i que trobem per exemple a les arrels dels verns.
• Fongs micorrízics, dels quals ara ens fixarem en els endomicorrízics i de moment deixarem els ectomicorrízics, que només es troben en simbiosi amb els arbres i arbusts. En concret, ens centrarem en els endomicorrízics vesiculoarbusculars.

Podem dir que els endòfits afavoreixen el desenvolupament de la planta hoste per diferents mecanismes:

• Xuclen aigua i elements nutritius del sòl per transmetre’ls a les plantes.
• Defensen les plantes contra agents patògens i plagues. Això ho fan de dues maneres. Per un costat, ocupen un espai impedint que l’ocupi un patogen; i en segon lloc, actuen com a fungicida actiu. Per exemple, els bacteris del gènere Pseudomonas emeten unes substàncies contra els fongs patògens a través de les seves parets poroses.
• Dissuadeixen els herbívors de consumir les plantes, en alguns casos.
• Augmenten la resistència de les plantes als estressos oxidatius, com per exemple la secada.
• Afavoreixen el desenvolupament de diferents òrgans de les plantes, sobretot segregant substàncies de creixement per la planta.

En resum, a canvi de nutrients a base de carboni (sucres), els endòfits produeixen diferents serveis a les plantes. És per això que els considerem fonamentals en la fertilització i com a fitosanitaris.

Les micorrizes

Les micorrizes o fongs micorrízics són, doncs, un tipus d’endòfits. El mot micorriza és d’origen grec, amb “myco” que vol dir fong i “rhizos” que vol dir arrel. Són aquells fongs que s’associen amb les arrels de les plantes mitjançant una relació de simbiosi, amb la qual totes dues parts en surten beneficiades: el fong aprofita els sucres de la planta i la planta rep aigua i nutrients del fong.

De fet, podem dir que les plantes seran capaces d’absorbir aigua, nitrats, fòsfor i oligoelements sempre que les micorrizes siguin abundants a la seva rizosfera (superfície radicular). Ja que aquests fongs tenen major capacitat que les plantes de mobilitzar els elements. Per exemple, en el cas del fòsfor, les micorrizes el transformen de formes no assimilables per les plantes, a formes biodisponibles.

I això per què? Doncs perquè les hifes dels fongs (que són els filaments que el formen) són molt més primes que les més petites de les parts de les arrels (radicel·les). I això fa que un quilòmetre d’hifes, que és el que hi pot haver per metre d’arrel, permeti multiplicar la superfície d’intercanvi amb el sòl d’una manera menys costosa per la planta. És a dir, per la planta, té menys “cost carboni” aliar-se amb micorrizes que no pas desenvolupar arrels.

Doncs bé, les micorrizes que ens interessen més en agricultura són les endomicorrizes (endomicorrizes vesiculoarbusculars), les que viuen a dins dels teixits de les plantes. Les seves hifes formen grans ramificacions que penetren dins les parets cel·lulars de les cèl·lules de les arrels i desenvolupen una gran superfície d’intercanvi amb aquesta. Amb l’estructura arbuscular (molt ramificada) s’incrementa la superfície de contacte i a les vesícules (sacs) és on creen reserves d’aliment.

Les endomicorrizes les trobem gairebé a totes les plantes, i sobretot a les plantes cultivades com cereals, farratges, lleguminoses, i també arbres i arbusts fruiters de la família de les rosàcies (presseguer, cirerer, pomer, perer, ametller, etc.) i altres arbres pioners com freixe i auró.

Les micorrizes (endo i ecto) connecten diversos individus de plantes que siguin genèticament propers. Les plantes, al seu torn, es veuen micorrizades per diverses espècies i individus de fongs. Així que finalment, es construeix tota una xarxa dins un sòl quan aquest és “no pertorbat” (no remogut) i amb plantes permanents.

Efecte de les pràctiques agrícoles sobre les micorrizes

DESFAVORABLES:

• Els adobs fosfatats i nitrogenats són desfavorables a la micorrizació. I això s’explica per la simple raó que, quan la planta té a disposició nutrients en abundància, creu que ja no necessita els fongs aliats (micorrizes), que li costen energia, i se’n desprèn. Està comprovat que les aportacions de fòsfor disminueixen el nombre d’arrels micorrizades, i el mateix passa amb les aportacions de nitrogen. Els fongs no reben aliments de la planta si ells no aporten a canvi l’aigua i els nutrients.
• El treball del sòl, evidentment, també destrueix les micorrizes, ja que trenca i mata arrels, que és on viuen aquests fongs.

FAVORABLES:

• Un model de cultius associats o de plantes acompanyants, si les sabem triar bé, afavoriran la presència de micorrizes. Els arbres fruiters de la família de les rosàcies també ens ajudaran a mantenir la quantitat de micorrizes al sòl.
• Les cobertes vives permanents amb espècies que siguin micorríziques (com lleguminoses).
• Aportacions de fertilitzants orgànics que afavoreixin l’aparició de fongs (brancam verd estellat, palla…).
• Plantació d’arbres i arbusts en el sistema agrícola (agroforesteria), amb espècies associades a endomicorrizes.

La biodiversitat ens aporta micorrizes

Amb el que hem llegit fins ara ja podem veure que és amb la diversitat biològica on s’expressen bé les micorrizes. Per tant, ens cal continuar observant i fer proves per saber com combinar la diversitat als camps i obtenir el màxim benefici.

D’entrada hem de saber que a les varietats modernes de blat, en general, els costa més que no pas a les varietats locals d’establir relació amb les micorrizes. Això no obstant, hi ha estudis que ens mostren que les barreges varietals i les associacions amb lleguminoses (favó, en aquest cas) presenten una major micorrizació del cultiu que no pas en el cas de sembrar un blat modern tot sol (Etude de la mycorhization du blé sur trois niveaux de diversité génétique: culture simple, mélange variétal et association blé/légumineuse. Camille Devineau. 2015. INRA ). Així doncs, tenim indicis que ens diuen que treballant amb pràctiques agrícoles adequades, podem afavorir aquesta xarxa fúngica, i en conseqüència, estar més adaptats a un futur en condicions de sequera.

En conclusió: ens cal construir sòls “Fórmula 1”, capaços d’allotjar una gran diversitat de micorrizes i altres endòfits!