Text de Gemma Comella a partir de Comprendre les cicles hydrologiques et cultivar l’eau pour restaurar la fécondité des sols et prendre soin du climat, de Jean-Luc Gelabert

La manera com treballem i cultivem la terra té una conseqüència directa sobre el que alguns hidròlegs anomenen ‘el petit cicle de l’aigua’. Les precipitacions es nodreixen en més del 50% d’aquest cicle i, per tant, el que fem o no a les nostres finques agràries té un impacte directe en la pluja que ens acabarà regant el sòl.

El que en Michal Kravčík i d’altres hidròlegs anomenen “el petit cicle de l’aigua” és un circuit tancat de l’aigua en el qual l’aigua evaporada de la terra (i no dels oceans) torna al mateix medi terrestre en forma de pluja. Hi ha altres científics que l’anomenen cicle continental o cicle local, per diferenciar-lo del cicle global que inclou els oceans.

Segons en Michal Kravčík, “Així com existeix un petit cicle de l’aigua sobre la terra, també existeix un petit cicle de l’aigua sobre els mars i els oceans. Interaccions mútues tenen lloc entre els diferents petits cicles de l’aigua, doncs es produeixen en l’espai i en el temps sobre extenses zones amb diferents morfologies i recobriments, i amb diferents graus d’humitat i d’aigua superficial .

“La circulació de l’aigua en el petit cicle de l’aigua és parcialment horitzontal, però contràriament a l’anomenat “gran cicle”, el moviment vertical és el més característic. L’evaporació que es dona en zones adjacents que es troben a diferents temperatures contribueix mútuament a la creació i al desenvolupament de núvols.

“El nom “petit cicle de l’aigua” pot donar la impressió que dins d’ell no es mou una gran quantitat d’aigua, però és justament al contrari: les precipitacions anuals mitjanes de tot el planeta sobre la superfície de terra són de 720 mm i l’aportació dels mars i oceans es calcula en uns 310 mm. Així doncs, la terra [amb tot el component biològic que sustenta] genera la major part de les seves pròpies precipitacions (410 mm) a partir de l’evapotranspiració! Les precipitacions d’una regió tenen relació amb la saturació del sòl amb aigua de pluja, ja que a través del petit cicle de l’aigua, entre un 50 i un 65 % d’aquesta aigua del sòl s’utilitza per a la creació repetida de precipitacions a la terra.”

Podem dir que és com un peix que es mossega la cua: a més precipitació, més possibilitats d’evapotranspiració i més precipitació altra vegada; i a l’inversa. Això, sempre i quan la terra pugui retenir aquesta humitat per deixar-la evaporar amb les temperatures i reiniciar el cicle. Perquè això es doni, la terra ha d’estar coberta de plantes i de vida.

Segons el mateix Michal Kravčík, ”si prenem consciència d’aquest fenomen, canviarem la manera com gestionem l’aigua a nivell planetari. La humanitat no pot pas transformar i drenar el sòl indefinidament sense que això tingui un impacte directe sobre les precipitacions i sobre el seu règim tèrmic.

“Si volem tenir precipitacions estables sobre la terra, és fonamental assegurar-nos que hi hagi evaporació en aquesta terra, per tant, que no quedi eixuta. Si quan plou tenim una gran escorrentia (escolament superficial), aquesta aigua marxarà cap al mar molt ràpidament, i això anirà en detriment de l’evaporació, i la pluviometria de la regió disminuirà. En canvi, si reduïm aquestes “pèrdues” d’aigua i fem que l’aigua percoli al sòl, s’hi emmagatzemi, en resultarà una major evaporació i d’alguna manera estarem “cultivant” o “sembrant” la pluja.” New Water Paradigm – Water for the Recovery of Climate“.  Michal  Kravčík, et al. 2007.

Les pràctiques evocades per Michal  Kravčík per tal de saturar el petit cicle de l’aigua, i amb la qual cosa podem “cultivar” la pluja, són:

• Permetre que els sòls emmagatzemin major quantitat d’aigua.
• Minimitzar l‘erosió del sòl.
• Deixar recarregar els aqüífers i les capes freàtiques.
• Maximitzar el potencial productiu dels sòls (màxima biomassa, màxim rendiment del cultiu).
• Refredar localment les temperatures (això es fa amb sistemes vegetals locals).
• Refredar globalment les temperatures.

Ens adonem, doncs, que totes aquestes pràctiques que ajuden la pluja, tenen a veure amb l’agricultura del sòl viu.

.