Text original i gràfics de Le Vache Heureuse. Traducció i adaptació d’Isabel Moncunill i Gemma Comella. Amb imatges de Erwin Lichtenegger, Lore Kutschera i Heidi Natura.

Acostar-nos al model que ens ofereix la natura, fixar-nos en els seus cicles naturals, ens permetrà avançar en el camí de l’autofertilitat dels sòls i en la gestió de les herbes, dos problemes del nostre dia a dia.

Sovint ens trobem que les plantes adventícies resisteixen els tractaments herbicides i els tractaments mecànics del sòl. Aquestes herbes espontànies poden ser un problema per a les nostres collites. Aleshores, si no podem lluitar contra elles, potser la millor opció és fer-les les nostres aliades. Ens cal innovar en aquest camp, sortir del paradigma actual. Nosaltres pensem que les plantes es poden gestionar amb altres plantes. I en aquest terreny, les plantes bio-indicadores que tan bé defineix en Gérard Ducerf ens permeten construir aquesta reconciliació entre la biologia i l’agricultura.

Sabem que les plantes espontànies que neixen en un sòl ens donen coneixement sobre l’estat d’aquest sòl: compactació, oxidació, reducció, estat de la matèria orgànica, estructura, blocatge de minerals, etc. D’alguna manera podem dir que les plantes apareixen com una necessitat del sòl de mantenir la seva vida interna. És a dir, que són allà per a restaurar la fertilitat organo-biològica del sòl.

De fet, si mirem els diferents sistemes agrícoles, només n’existeix un de sol que sigui productiu i “net”: el prat de pastura.

Què el fa especial?:

• Format per gramínies, lleguminoses i altres espècies: biodiversitat de plantes (i de sistemes radiculars). Simbiosis i complementarietats.
• Sòl cobert tot l’any (sòl protegit).
• Sòl mai treballat amb màquina.
• Arrels sempre actives i funcionals.
• Dona la ració al sòl necessària = balanç húmic positiu
• És autònom en nitrogen = 60% de lleguminoses
• És capaç de renovar ràpidament les fulles en floració
• Funciona com un motor de nitrogen
• Conté un alt índex de biodiversitat (3 tones de cucs de terra)
• Tot es recicla al 100%
• Elevada porositat. Baixa compactació.

Un cop som conscients d’això, pensem que l’èxit en la gestió de les herbes adventícies, principal pilar dels rendiments agrícoles, caldrà resoldre’l basant-nos en el principi agronòmic del prat multiespècie. Copiar en la mesura del possible aquest model natural en els nostres camps amb els nostres cultius ens pot resultar molt beneficiós.

Així doncs, se’ns fa imprescindible conèixer mínimament les plantes per tal d’identificar les millors complementarietats entre elles, com a acompanyants, i el nostre cultiu.

Som conscients que aquest enfocament és un canvi de paradigma ingent i que el repte és colossal, però som aquí per a aconseguir-ho.

Complementarietat física

Si coneixem la forma que prenen les arrels al sòl, podem plantejar-nos associacions de plantes que completin la totalitat del sòl disponible, de manera que no quedi espai lliure per a cap altra planta que no ens interessi.

Fixem-nos, per exemple, en aquest camp, on conviuen el blat, el lot, l’alfals i el trèvol blanc. Cada una d’aquestes espècies té una arrel diferent que podem traduir a una figura geomètrica, tal com podem veure a continuació.

Amb aquest coneixement,  podem construir un gràfic que ens indiqui com el sòl és explorat per les diferents arrels, i com la part aèria de les plantes pot entrar en més o menys competència:

És un bon model? Explorem altres alternatives utilitzant només tres espècies diferents

Alternativa 1) blat – lot – alfals:

Alternativa 2) blat – trèvol blanc – alfals:

Entre els tres models explorats, aquest és el més equilibrat quant a exploració de les parts radiculars i aèries de les plantes.

Complementarietat química

Les arrels també tenen un comportament químic propi, cadascuna el seu, que pot aportar beneficis a les plantes del seu entorn si ho sabem gestionar correctament.

Per exemple, els sòls calcaris tendeixen a segrestar el fòsfor, de manera que no és disponible per les plantes, i cal un medi àcid per a trencar aquest bloqueig.

A la natura, els àcids orgànics són produïts per la degradació de les restes vegetals riques en carboni (palla, fusta, fulles mortes) que alliberen els àcids húmics i fúlvics. La pluja dilueix aquests àcids i els fa penetrar al sòl. Aquest procés afavoreix molt el creixement de les plantes perquè trenca bloquejos i allibera minerals.

Doncs bé, hi ha arrels que també porten a aquesta acidificació del sòl perquè produeixen àcids orgànics. Per exemple, totes les lleguminoses injecten hidrogen al sòl en forma iònica H⁺ que prové de la biotransformació de l’amoníac NH₃ produït pels rhizobium (bacteri) que viuen als nòduls d’aquestes arrels.

La fertilització nitrogenada de base orgànica també afavoreix un pH àcid a les arrels. Efectivament, la transformació del nitrogen orgànic en urea, després en amoníac (NH₃) i posteriorment en amoni (NH₄⁺), permet a la planta de reinjectar al sòl l’hidrogen en forma de protó H⁺, acidificant el medi.

Així, quan hi ha blocatge de fòsfor en un sòl, el qual no permet un bon desenvolupament de la nostra planta objectiu (el cultiu), si l’acompanyem amb una lleguminosa, aquesta allibera part del fòsfor i el posa a disposició del nostre cultiu. Un exemple estudiat és el cas del favó i el panís. Les interaccions radiculars interespecífiques entre les dues plantes milloren l’absorció de fòsfor pel panís sense influenciar la del favó.

Els prats naturals combinen diferents espècies herbàcies de manera que arriben a ser autofèrtils i autodesherbants.

A banda, un prat ben gestionat té altres efectes beneficiosos com:

• Bon índex de segrest de CO₂
• Purificació de les aigües
• Minimització de l’erosió hídrica i eòlica
• Alberg de biodiversitat associada.