Text de Gemma Comella

Hem trobat referències bibliogràfiques de caràcter científic que ens mostren com les plantes tenen una influència directa sobre el cicle de l’aigua i el cicle de l’energia solar (la calor). Per tant, podem tenir un efecte sobre l’evolució del canvi climàtic si millorem la gestió de l’aigua i de la vegetació. En aquest breu article veurem com.

El flux i la distribució de l’energia solar (la calor)

El Sol és la principal font d’energia per a la Terra. Des de fa aproximadament 5 bilions d’anys ens il·lumina cada dia, de matí a vespre. Aquesta energia solar manté l’atmosfera en estat gasós, tempera el planeta a una temperatura adequada per a la vida en general, proveeix energia per a la fotosíntesi i per a altres processos vitals, i manté la circulació de l’aigua. De fet, el 23% d’aquesta energia que ens arriba és la que s’encarrega de mobilitzar l’aigua mitjançant el procés d’evaporació.

La quantitat d’energia solar que ens arriba a la superfície del sòl depèn de:

• l’aigua que hi ha al cel en forma de partícules suspeses formant els núvols;
• l’albedo, que és la radiació solar reflectida per una superfície (ja n’hem parlat a altres butlletins). La vegetació reflecteix entre el 5 i el 15% de la radiació d’ona curta que rep, i un sòl nu en reflecteix fins al 35%. A més energia solar reflectida per una superfície, major escalfament sensible hi ha.

Fixem-nos que en totes dues variables hi intervé la quantitat d’aigua del sistema: a major quantitat d’aigua (sigui en forma de núvols, sigui en forma de vegetació -aigua verda-) menor radiació solar rep el sòl i menys escalfament sensible. I això és per un motiu molt simple: quan l’aigua s’evapora, consumeix energia-calor, i això fa baixar la temperatura de l’ambient on es troba.

Així doncs, si tenim aigua al medi (i això inclou la que es troba a dins dels vegetals), una gran part de l’energia calorífica del Sol es dedicarà a evaporar-la, i no la percebrem com a calor.

Vegetació, aigua i distribució de la calor

Del que acabem d’explicar, doncs, podem seguir dient que els ecosistemes terrestres poden regular, mitjançant la regulació dels seus corrents d’aigua, la temperatura del seu medi. En altres paraules, les plantes tenen una importància primària en el clima per la seva influència en la transformació de l’energia del Sol, sobretot pel procés d’evapotranspiració.

En l’esquema podem veure com es distribueix l’energia del Sol quan arriba a un paisatge nu o sec, sense aigua, i com es distribueix quan intercedeix en un paisatge amb vegetació verda i amb basses.

En primer lloc, de la radiació Solar que no és reflectida en diem radiació neta. Què passa amb aquesta radiació neta que ens arriba?

– és parcialment dissipada en el procés d’evaporació de l’aigua,

– una altra part és la calor que sentim al cos (sensació de calor),

– una altra part és absorbida pel sòl,

– i finalment, una altra part és emprada pel procés de la fotosíntesi de les plantes.

La quantitat d’energia acumulada en les plantes (biomassa) per a fer fotosíntesi és relativament baixa: per una producció neta d’un quilo de biomassa/m², es consumeix un 0,45% del total de l’energia solar que arriba sobre aquesta superfície. És per això que no la representem a l’esquema següent:

En canvi, l’evapotranspiració representa la major part de l’esquema, i la podem dividir en dues parts: evaporació i transpiració. L’evaporació inclou l’aigua que es transforma en vapor des del sòl o des de la superfície de les plantes. I la transpiració és l’alliberament de l’aigua de dins les plantes que surt a través dels estomes, que se situen sota la superfície foliar. D’aquesta manera i amb l’ombra que proveeixen, les plantes protegeixen el sòl de les altes temperatures i eviten altes evaporacions de l’aigua del sòl cap a l’atmosfera.

L’efecte “refredador” de les plantes es pot veure bé a la imatge d’infraroig següent:

En les fotos observem que la temperatura a les fraccions de sòl nu és superior que sobre la superfície de les fulles.

Les plantes, segons les seves característiques, tenen diferent capacitat d’evapotranspirar. Per exemple, a les zones temperades, la transpiració dels arbres perennes és en general més baixa que la dels arbres caducs. També sabem que les plantes de zones humides són les que tenen major capacitat de transpirar. Tot això depèn, és clar, de l’aigua disponible que tinguin: una planta amb aigua disponible, en un dia assolellat pot arribar a transpirar 20 litres d’aigua/m² (Kucerová, A., et al. 2001).

Les plantes en general, i els arbres en especial (per les seves grans dimensions), podem dir que són els grans climatitzadors del planeta. I encara més: consumeixen energia solar, que és del tot renovable, no costa diners i absorbeixen CO₂!

Aquest text és un resum de part del contingut del llibre:

Kravcík, M.; Pokorný, J.; Kohutiar, J.;Kovác, M.; Tóth, E. (1997). Water for the Recovery of the Climate – A New Water Paradigm. Eslovàquia.

Referències bibliogràfiques:

Kucerová, A., Pokorný, J., Radoux, M., Nemcová, M., Cadelli, D., Dušek, J. (2001). Evapotranspiration of small-scale constructed wetlands planted with ligneous species.” In: Vymazal, J. (ed.): Transformations of Nutrients in Natural and Constructed Wetlands, Backhuys Publishers, Leiden, The Netherlands, s. 413 – 427

Aquest text forma part del núm. 14 del Butlletí de l’agricultura del sòl viu, distribuït digitalment per l’associació L’Era i de periodicitat mensual.
Si vols rebre’l a la bústia, pots subscriure-t’hi gratuïtament a https://associaciolera.org/esfera/butlleti_sol_viu/