“L’adaptació a la crisi climàtica es farà amb la pagesia o no es farà de manera completa”. Amb una frase com aquesta va començar l’Eloi Cordomí, meteoròleg dels Serveis Informatius de Catalunya, la seva xerrada en el curs de l’Escola Agrària de Manresa «Cicles hidrològics, gestió de l’aigua i la pluja en l’agricultura mediterrània».

Què significa aquesta afirmació? Doncs que la capacitat que té la pagesia d’incidir en la gestió del territori afecta directament aspectes molt importants, climàticament parlant, com pot ser la pluja. Un petit exemple que ens explicà és que, si evitem l’erosió dels camps, les lleres dels rius no esdevenen tan lliscoses, l’aigua hi circula més lentament, hidrata així el territori, el sòl, la vegetació i afavoreix altre cop el cicle de l’aigua. En canvi, si l’aigua de pluja, quan cau, marxa ràpidament cap als oceans a través dels rius, no hidrata els elements de la terra i no permet l’evapotranspiració.

Com a introducció, l’Eloi va explicar conceptes bàsics de meteorologia. Així vam saber que els núvols estan formats per partícules d’aigua (líquides o sòlides) més nuclis de condensació, que són els que aglutinen aquestes partícules d’aigua. I per a què es formin aquests núvols, cal que l’aire s’escalfi a la superfície de la terra, que hi hagi certa humitat, i que quan aquest aire pugi, trobi temperatures fredes a les capes altes.

En la segona part de la sessió va parlar del futur del clima. Segons l’informe del 2021 de l’IPCC, es constaten cinc fets:

Sembla que el fet que els corrents d’aire globals hagin canviat a causa de l’increment global de la temperatura, fa que la zona mediterrània estigui molt dominada pels anticiclons.

D’altra banda, tenim la teoria del Col·lapse de l’AMOC, conegut com el Corrent de l’Atlàntic Meridional de Retorn, segons la qual, a causa del desglaç de Groenlàndia i el canvi en els corrents marins que això suposa, es podria arribar a una situació de refredament notable durant uns anys.

Parlant de la sequera, ens en presenta quatre tipus, els quals han anat succeint a Catalunya en els darrers anys de manera successiva:

A Catalunya, el fet que estiguem acumulant sequeres successives i cada vegada més freqüents, fa que ja comencem a parlar també d’un cinquè tipus: la sequera climàtica.

I si a més hi afegim l’augment de la temperatura mitjana per aquest últim any (2,5ºC a Catalunya), la cosa encara es complica més.

Si ara abordem el tema de les emissions de GEH (gasos efecte hivernacle), Eloi Cordomí ens fa fixar en la proporció de les emissions que es desprenen de les diferents activitats o sectors:

A partir d’aquí, ens proposa uns eixos d’actuació per a afrontar la crisi climàtica:

Apostar per mesures d’adaptació, que a la vegada siguin mitigadores, és el més adequat. Vet aquí la relació amb una agricultura de sòl viu o regenerativa, vet aquí la importància de les pràctiques agrícoles per a afrontar aquest gran repte. És a dir, a banda de la feina ingent i imprescindible que és reduir les emissions, com a societat ens cal treballar també per a facilitar una agricultura que sigui gran segrestadora de carboni atmosfèric.

També cal saber que una altra gran font d’emissions al planeta són les pèrdues d’ecosistemes naturals. Amb aquest coneixement, podem fer-nos càrrec de la importància que té preservar aquests ecosistemes naturals.

Així doncs, tot indica que avancem inevitablement cap a un canvi climàtic, però a la vegada, hem de tenir clar que totes aquelles accions que fem en la direcció de la mitigació, per petites que siguin, faran que aquesta inèrcia climàtica no s’acceleri i, fins i tot, es pugui alentir notablement.