La captivadora i productiva relació cultural entre els arbres de fruita i la societat es remunta a milers d’anys. Giuseppe Barbera, professor de la Universitat de Palerm, ens ho confirma en el seu llibre, Tuttifrutti. Barbera1 afirma que aquesta història va començar fa uns deu mil anys, a les fèrtils valls del Tigris i l’Èufrates, quan l’ésser humà esdevingué sedentari i, ensems, agricultor i ramader. Aquest procés pausat, constant i tan important per a la història de les civilitzacions afavorí la creació de les primeres ciutats i dels jardins que les embelliren i alimentaren.

Per Josep Gordi Serrat. Universitat de Girona

Dins d’aquests espais, protegides per murs, es configuraren, de bell antuvi, tres zones dignes d’estudi pel que comuniquen: el jardí contemplatiu o l’espai de repòs, de calma i de silenci; l’horta, l’espai de treball per nodrir, i el verger, on els arbres de fruita seran plantats, regats, mimats i analitzats al llarg de segles.

En aquest indret, entre murs, començà la llarga història de les relacions entre els fruiters i les persones. Es pot dir que en els jardins es desenvolupà la fructicultura ensems amb l’escriptura, els primers textos religiosos, la filosofia, la poesia, les primeres lleis… que es desplegaren a la ciutat.
Les relacions entre els fruiters i els seus cuidadors al llarg de la història no només tindran com a objectiu la millora dels arbres i les preuades fruites perquè produeixin més i millor sinó que també generaran un ordit de lligams molt ric amb la vida quotidiana que farà que, entre moltes altres qüestions, la fruita esdevingui la protagonista de mil històries transmeses oralment i per escrit. Aquest teixit de vincles i simbolismes s’incrementarà amb l’aparició i consolidació de la Ruta de la Seda, que permetrà, via Samarcanda (…)

Pots llegir quest article complert a:  opinio_agrocultura_77

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital