La reunió a Còrdova dels ministres d’agricultura de la Unió Europea va anar acompanyada de la mobilització d’entitats socials, agràries i ambientals que exigien als mandataris un model “més just, sostenible i respectuós amb el món rural”. Per visibilitzar el seu malestar, una cinquantena d’activistes d’arreu de l’estat van fer concentracions, van instal·lar missatges reivindicatius en el Pont Romà de la ciutat i van projectar pancartes a les parets de la Mesquita.

I és que el tema sobre el qual girava la reunió era l’ús de noves tecnologies a l’agricultura, i les entitats socials estaven a l’expectativa de les posicions que es mostrarien en relació amb les noves tècniques genòmiques (NTG). Sobretot tenint en compte que, el mes de juliol, la Comissió Europea va fer pública una proposta legislativa per a regular-les.

A l’expectativa dels NGT

Segons el comissari europeu d’Agricultura, “les noves tècniques d’edició genòmica compten amb suport, però amb un enfoc responsable”. Ell mateix també ha recalcat que és important “evitar les conseqüències negatives” que podrien afectar, per exemple, a la producció ecològica certificada. Ara, el repte de la Presidència espanyola al capdavant de la Unió Europea és “aconseguir unes primeres conclusions polítiques respecte als (NTG) abans que acabi el semestre”, segons ha fet públic a través del seu web. Aquest interès s’emmarca en una de les prioritats de la Presidència espanyola durant el seu mandat: donar respostes als desafiaments actuals de la seguretat alimentària.

La proposta legislativa sobre els NGT ja va despertar reaccions de les entitats relacionades amb la producció agrària ecològica el mes de juliol. La principal organització europea, IFOAM, sota el paraigua de la qual hi ha altres institucions com la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, és contrària a l’aplicació dels NTG en l’agricultura bio. En un dels seus comunicats exposava que “eximir a certs NGT de l’avaluació de riscs, la traçabilitat i l’etiquetatatge és un pas enrere per a la bioseguretat i la informació al consumidor, i és poc probable que aporti algun benefici per a la societat“.

Altres entitats vinculades a la biodiversitat cultivada, també han criticat que el text que va fer públic la Comissió Europea grava la transferència de llavors amb normes excessives i un excés de burocràcia. A més, també hi veuen el perill que la pagesia ja no pugui vendre granes, sinó només intercanviar-les en petites quantitats i sota certes condicions.

Abans d’aprovar-se, la proposta legislativa que afectarà les noves tècniques d’edició genètica i la biodiversitat cultivada ha de tenir el vistiplau del Consell i el Parlament Europeu.