Núria Cuch, enginyera agrònoma.
Amb tot just vuit anys darrera l’esquena produint a la Franja de Ponent, en Joaquín Arqué és un dels noms més sentits de la fructicultura ecològica professional i gestiona una de les finques més visitades com a exemple de bon maneig.
Explica’ns una mica qui ets i què fas?
Sóc de Fraga (Osca). Sóc productor ecològic des del 1998. La meva història personal és molt semblant a la de qualsevol agricultor descendent d’una família de petits pagesos. Els meus pares eren fructicultors. Tenien una explotació petita de la qual vivien perfectament fins a finals dels anys 90. A partir d’aquest moment la cosa va començar a anar malament i cada dia es va fer més impossible viure d’una petita explotació.
Vaig començar a estudiar formació professional en la branca agropecuària a Fraga; després van tancar aquesta branca i em van enviar a acabar FP a Osca. Va ser una gran sort; això em va permetre veure i conèixer altres formes de produir. Després vaig començar els estudis d’enginyeria agrícola però no els vaig acabar: ja llavors no podia suportar que em fessin aprendre les llistes “infumables” de matèries actives que no serveixen per a res i que em fessin adorar Norman Bourlaug com a pare de l’agricultura moderna.
El 1998 decideixo tornar a Fraga i començar la reconversió a ecològica de l’explotació familiar. Ha estat un procés molt llarg i molt dur però que ara ja començo a superar.
Què et va empènyer a fer agricultura ecològica?
Sortir de Fraga em va fer veure que el sistema productiu que feia llavors estava abocat al fracàs: les petites explotacions de què havien viscut tantes famílies estaven desapareixent, ja que els costos de producció estaven augmentant molt i els preus de venda estaven baixant. Vaig començar a llegir sobre els efectes dels pesticides i altres inputs i el 1992 vaig escoltar la primera xerrada sobre agricultura ecològica. A partir d’aquí vaig veure una sortida i vaig començar a llegir sobre el tema i a assistir a cursos (del 1993 al 1997 vaig anar als cursos de l’Escola Agrària de Manresa que es feien per Setmana Santa).
Com és la teva finca?
Actualment tinc cinc hectàrees de fruiters en producció, una hectàrea de fruiters en procés de formació i la resta la tinc amb altres cultius (panís i hortícoles). Els fruiters que hi ha són: prunera, presseguer, nectarina, perera i pomera.
La finca està a l’horta vella de Fraga. És la plana fèrtil del riu Cinca, una zona productora de fruita des de principis dels 70. Són parcel•les petites que no entren en els paràmetres de l’agricultura actual. Per això s’està abandonant o, en molts casos, convertint-se en formigó.
Els sòls són de textura argilollimosa i d’un pH de 8. El nivell actual de matèria orgànica és del 2.5% (ha pujat més d’un punt des que vaig començar la reconversió a l’agricultura ecològica). El sistema de reg és a manta en tota la finca excepte en una parcel•la d’una hectàrea que està en reg per degoteig. L’aigua ve del riu Cinca, per la qual cosa la qualitat és pèssima, com a la majoria dels rius de la Península Ibèrica.
Quina història productiva té la finca?
Abans de la reconversió era una explotació fructícola convencional dedicada quasi exclusivament a la producció de pera. No es feien aportacions de matèria orgànica i tampoc no es trituraven les restes de poda al terra; en aquella època es cremaven.
Pel que fa a les varietats de fruita, quins criteris estàs seguint?
Actualment estic en un procés de reconversió de varietats. El motiu és fer una venda el més propera i directa possible. Per tant, necessito produir molta varietat i poca quantitat de cada varietat, cobrint així tot l’estiu. En aquests moments estic en aquest procés d’arrencar part d’algunes varietats i plantar-ne d’altres per a cobrir dates que no tinc assortides.
Quan arrenques una plantació quines passes segueixes per a plantar de nou?
Primer de tot treure bé totes les arrels. Es llaura bé i es passa després a treure les arrels que han sortit. Això és bo perquè així traiem restes de possibles arrels malaltes i també facilitem el treball posterior. Després fem un adobat en verd, normalment veça-civada, ja que estem a l’hivern i és una bona època per a aquests cultius. L’incorporem a la primavera. A continuació fem una aportació de compost (15-20 tones/hectàrea) en funció de com estigui el sòl; però si vens d’una agricultura química serà necessària aquesta aportació. Llavors estem dos anys fent verdures diverses o panís, depenent de les necessitats; així fem un bon cicle de rotació.
Quan hem de plantar de nou, després de 2-3 anys de rotació amb verdures i altres cultius, plantem una espècie diferent de la que hi havia en aquesta parcel•la anteriorment: si hi havia pera hi posem préssec o pruna.
Els patrons utilitzats depenen de la parcel•la, l’espècie i la varietat. S’ha de jugar molt amb el vigor que li donarà a l’arbre i amb l’adaptació al tipus de sòl. Una mala elecció ens pot dur gravíssims problemes que ens poden obligar a arrencar la plantació abans d’hora.
Els marcs de plantació els adapto a la maquinària. Avui en dia deixem més amplada entre carrers per a poder passar bé amb els tractors i poder fer sistemes de formació baixos. Si es fan vasos cal fer-los molt oberts per a afavorir l’entrada del sol i l’aire (ens evitarem problemes sanitaris) i cal fer-los baixos per a collir des del terra. Anar a arbres alts, com abans, porta molts problemes a l’hora de la recol•lecció i un cost de mà d’obra molt elevat. Un bon marc de plantació per a un sistema de vas baix és 4,5 metres per 3,5 metres.
Em sembla molt important, sobretot en sòls argilosos o zones humides i indispensable en zones de reg per inundació, que es planti els arbres sobre crestall. Avui en dia, els patrons que es fan servir són molt sensibles al contacte amb l’aigua, sobretot a la zona del coll. Si usem patrons GF-677 o G*N en qualsevol de les seves variants és indispensable que l’aigua no entri en contacte directe amb el coll de la planta. Quan fem servir patrons francs no és tan important.
Un cop plantats es fa una aportació de compost: uns cinc quilos/arbre durant els dos primers anys i després vaig augmentant en funció de la terra que tinc. Actualment ja hem començat a baixar les dosis perquè en les últimes anàlisis hem vist que estem bastant elevats de tot.
Com fas el maneig de la coberta vegetal?
El primer any tinc els arbres sense coberta vegetal; passo la fresa. És una qüestió de temps. Seria bo que tinguessin coberta però com no es pot passar la segadora que tinc, perquè són massa petits, l’herba s’apodera d’ells i a mà no tinc temps de passar. A partir del segon any, a la primavera, sembro alfals i ja no torno a llaurar més. Sempre estan amb coberta vegetal, tot l’any. Vaig tallant la coberta d’alfals quan creix i la mantinc així tot l’any. Amb la dalladora puc netejar sota els arbres ja que disposa d’un braç desplaçable que quan l’arbre té dos anys no li causa danys.
L’alfals m’aporta molta matèria verda, nitrogen i, amb les arrels profundes que té, m’aireja el sòl. També es un gran receptor de depredadores i m’agrada molt com queda sota els arbres.
Com fas la poda de formació? I la de producció? Fas poda d’estiu?
La poda de formació que faig és principalment per a sistemes de vas. Tinc alguna palmeta, però poques. Durant els tres primers anys intento formar bé l’arbre, que s’obri bé i que es defineixin bé les branques principals.
La poda de producció té com a objectiu airejar bé l’arbre i intentar que la producció estigui ben equilibrada per tota la planta. Intento que els arbres no se me’n vagin molt alts i la producció estigui el més avall possible. De totes maneres cada varietat té una poda diferent. És el més complicat de tot. Les varietats actuals difereixen molt de les antigues, i entres elles també; cada varietat és diferent.
És molt important la poda d’estiu. Amb ella aconsegueixo regular el creixement dels arbres i controlar algunes plagues com la psil•la o altres que estan, en aquestes dates, als brots tendres.
Què me’n dius del maneig sanitari?
Amb el temps he anat superant els problemes que he anat tenint. Excepte el primer any, que vaig tenir un atac importantíssim de pugó cendrós (Disaphis plantaginea) en pomera, ja no he tingut cap problema destacable, a dia d’avui.
Molt problemes que teníem en convencional s’han solucionat amb el maneig. Cada cop estic més convençut que les plagues i les malalties són causades per l’ús de químics i quan deixes de fer-los servir els problemes van desapareixent. El problema és que vist des de l’agricultura química això és impensable. La plaga més important que té l’agricultura ecològica és la mentalitat productivista que tenen els agricultors químics i la seva visió que l’enemic és la natura. La resta de problemes són relativament fàcils de solucionar sempre que estiguis molt a sobre de la plantació i estiguis en continu contacte amb els arbres, observant-los. Cada finca és un món, i cada agricultor també. El primordial és la prevenció.
Crec que la part sanitària és el que més preocupa a la gent que està en convencional. Quan venen a veure’m el primer que pregunten és quins tractaments faig; el que més els agradaria és que algú els fes una recepta amb tots els tractaments, de la mateixa manera que tenen en convencional, i així és com anirien a dormir tranquils. Cada cop hi ha més gent que solament els preocupa això, i aquest sí que és un problema. Un altre terrible problema és que cada cop hi ha més gent que li agrada fer receptes i cada cop hi ha en el mercat més productes per a receptar, encara que molts no serveixen per a res.
Parla’ns de la producció que obtens
Actualment les produccions són bastant altes. Produïm un 10% menys que un convencional. Crec que la gran diferència amb el convencional no està en la producció sinó en la uniformitat dels calibres. L’agricultura convencional té una uniformitat en el calibre més gran que nosaltres. Però el nostre mercat no ens exigeix calibres exagerats, com és el cas del convencional, sinó fruita sana i amb bon sabor.
Quins són els teus costos?
De fet, el cost més important és la mà d’obra, amb molta diferència. La meva dedicació és a temps complet i a l’estiu haig de contractar algú durant alguns dies. També alguns dels productes que utilitzem tenen un cost elevat. Un altre cost elevat és el manteniment de la maquinària (gasoil…).
Pel que fa a la comercialització…
Com ja he dit, intentem que la comercialització sigui el més directa possible; venem a botigues, a consumidors finals i a gent que fa mercats o cistelles. Actualment estem fent cistelles de fruita i verdura amb servei a domicili a Lleida i a Fraga amb un altre agricultor ecològic de Fraga, en Patrício Barquin. Creiem que és una forma de fer arribar el nostre producte al consumidor final de la forma més còmoda i més fresca. També ens permet usar varietats que estaven en desús com a conseqüència, sovint, de no suportar els transports. Amb aquest sistema, amb el qual es reparteix el mateix dia que es cull, aquestes varietats tornen a tenir molt de valor.
La teva producció està certificada? Què en penses de la certificació?
Nosaltres estem inscrits al Comité Aragonés de Agricultura Ecológica, CAAE. A l’Aragó actualment també estan certificant empreses privades; el govern d’Aragó va permetre la seva entrada l’any passat.
Creiem que s’ha de defensar la certificació pública respecte a les empreses privades. El CAAE està fent molt bé el seu treball malgrat l’ínfima ajuda que rep del govern aragonès que, de fet, vol que el CAAE desaparegui i passi tot a mans privades. Suposo que la postura ferma en alguns temes, com són els transgènics, als quals s’ha oposat radicalment —molt al contrari que el CCPAE1— , i la denúncia pública dels casos de contaminació per OGM esdevinguts a l’Aragó, no han acabat d’agradar al conseller d’Agricultura. Suposo que aquest tema i altres de similars han estat els que han dut al conseller a facilitar tant l’entrada de les certificadores privades, que sigui dit de pas, cobren molts diners per un treball que hauria de ser públic i gratuït. Esperem que puguem seguir dins del CAAE durant molt de temps i també esperem que altres comitès públics deixin la seva submissió als polítics de costat i es posicionin radicalment davant de temes tan transcendents com són els transgènics.
——————-
Núria Cuch treballa a l’ADV de Fruita del Baix Llobregat.
————————–
1 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.
