Es pot ser activista rural des de Barcelona. En Damià Gibernet es defineix com a tal i, de fet, n´és un dels més mediàtics. Viu a cal Mandó, una masia de Vallvidrera, dins el Parc Natural de Collserola i s’ha fet molt popular. El motiu: una piulada que denunciava l’obertura d’un expedient per part dels mossos… per tenir gallines i cabres! Hem parlat amb ell d’aquesta situació, de la conservació de varietats locals i de la recuperació d’una raça de gallina autòctona. I ens diu: “La base hauria de ser la pagesia, en menor quantitat els tècnics i finalment un polític, però tenim la piràmide invertida”.

Text i imatges: redacció

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

El 17 d’octubre en un tuit deies: “Moro de pena i és gairebe literal. No puc tenir ni ous ni mel de casa . Visc al bosc però per desgràcia pertany a Barcelona. Aquesta foto té cent anys, és la casa pairal de sempre i sempre hi ha hagut galliner. Les vostres ordenances són criminals. Mori la ciutat!!!”.
Què va passar?
L’ordenança municipal sobre benestar animal no té en compte ni les gallines, ni les cabres ni cap altre animal de granja. Parla de gats, gossos i d’altres animals domèstics i fins i tot exòtics. És extensiva i molt pionera en l’àmbit animalista, però la ramaderia a Barcelona està prohibida per ordenança municipal. No pots tenir animals que n’aprofitis la carn, la producció, el pèl, res. Ni abelles.

Creus que l’Ajuntament actual n’era conscient i que coneixia la problemàtica abans de la teva piulada?
Sí. Estic a l’associació de veïns, a la cooperativa de consum Can Pujades, i ja participava en fòrums de l’Ajuntament i del Parc Natural. Havíem exposat la problemàtica i demanat la derogació de l’ordenança. Piquem pedra des de fa 10 anys. Ens consta que hi estaven treballant, però a un ritme molt lent.

Què va passar exactament?
Primer, va venir una parella de mossos que em va demanar de veure els animals (els galliners es veuen des del camí). Un cop dins van comptar els animals. El segon dia van tornar amb un caporal i van obrir un expedient.

I ara l’expedient previsiblement acabarà amb una multa de l’Ajuntament?
A mi l’expedient no me l’han obert per no complir l’ordenança de l’Ajuntament, sinó per no tenir d’alta una explotació d’autoconsum en el Departament d’Agricultura. Però és clar, jo no puc fer el paper perquè hi ha una ordenança municipal que em prohibeix aquesta activitat. Ja veurem… Em consta que la intenció del Departament, del Parc Natural i de l’Ajuntament és facilitar aquest tipus d’activitat.

S’està treballant perquè hi hagi més connexió entre el món de ciutat i el del camp. Què s’està fent malament?
A Barcelona, molts projectes, molt bla, bla, bla… però a l’hora de la veritat és molt difícil sortir-se’n professionalment. En una jornada sobre ramaderia al Parc hi van assistir una vuitantena de persones: polítics, veïnat, tècnics, dinamitzadors agroecològics… (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/