En el context actual de contínua puja del preu de l’energia i de sensibilització per encarar una necessària transició energètica, les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum es postulen com una molt bona alternativa a l’abast de tothom per tal de reduir la despesa energètica, fer-la més sostenible i prendre part en un moviment de democratització de l’energia.

Per Josep Tristany, d’Ingènia, enginyeria i assessorament.

Entenem com a autoconsum fotovoltaic la producció, gestió i consum de l’energia elèctrica produïda localment, amb acumulació o sense, en un emplaçament on hi ha una demanda elèctrica: habitatges, naus industrials, granges i magatzems agrícoles, hivernacles, pèrgoles…

Després d’anys de polítiques erràtiques sobre el tema, finalment la legislació actual, centrada en el RD 900/2015, de 9 d’octubre, estableix un procediment clar per a la realització i posterior legalització de les instal·lacions. Si bé aquesta normativa té molts defectes, com per exemple el conegut “impost al sol”, ara ja amb els dies comptats, ha servit perquè tots els actors que intervenen en la realització d’una instal·lació d’autoconsum tinguin una base a seguir i es pugui anar avançant amb uns criteris més o menys clars.

Les tipologies possibles d’instal·lacions d’autoconsum es poden classificar en quatre:

• Instal·lació d’autoconsum instantani amb abocament d’excedents a la xarxa. L’energia es consumeix en el mateix instant en què es produeix, i si la producció és superior al consum, s’exporta cap a la xarxa elèctrica.
• Instal·lació d’autoconsum instantani sense abocament d’excedents. En aquest cas s’instal·la un dispositiu que controla la producció i el consum, de forma que quan hi hauria d’haver excedents actua sobre els consums (p. ex. activant la resistència d’un acumulador d’aigua calenta sanitària) per igualar-los a la producció o bé regula l’inversor perquè baixi la producció fins a igualar-la al consum.
• Instal·lació d’autoconsum amb acumulació. Aquesta instal·lació disposa d’una bateria que acumula l’energia sobrant produïda durant les hores de sol i la injecta al consum, quan la producció solar baixa. En aquest cas tampoc hi ha abocament a la xarxa.
• Instal·lació aïllada. Aquest tipus d’instal·lació no està connectada a la xarxa elèctrica. Forçosament disposa de bateries que es carreguen amb el sol i uns inversors capaços de general l’ona sinusoidal de la xarxa. Aquestes instal·lacions no estan dins de l’àmbit d’aplicació del RD 900/2015.

També es diferencien dos tipus d’instal·lacions en funció de si els excedents injectats a la xarxa es vendran o no (…)

Pots comprar el número 73 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí