Gloria Isabel Guzmán és una de les investigadores en agroecologia de més recorregut a l’Estat espanyol. La seva especialitat és l’estudi dels sistemes agroalimentaris en perspectiva històrica i social, des del Departament de geografia, història i filosofia de la Universidad Pablo de Olavide. És professora del Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona i membre del Laboratori Història dels Ecosistemes. Hem parlat amb ella dels reptes que el sistema agroalimentari i la producció ecològica tenen al davant.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/87
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper

Ens argumentaves a les jornades Atmosterra que l’agricultura de l’Estat Espanyol ha arribat a un punt de col·lapse. Per què?

Parlem d’un col·lapse social i ambiental. Social quant a la destrucció absoluta del que és l’agricultura familiar, que és la que proporcionava els serveis ambientals a més del menjar. Ara estem en una situació molt delicada, perquè l’acaparament dels mitjans de producció fora d’aquesta agricultura familiar implica l’entrada de grans corporacions i empreses en el món de la producció agrària, amb acaparament de terres, d’aigua i d’ajudes governamentals. Si un veu la gràfica de substitució dels uns pels altres, és impactant. A més, aquesta agricultura familiar està sent substituïda per treball immigrant amb les males condicions laborals que això suposa.

D’altra banda, també existeix la destrucció ambiental, on també estem en una situació molt delicada perquè la capacitat productiva agrària de la península Ibèrica, i de l’Estat Espanyol en particular, ha caigut en picat. La degradació dels sòls i de l’aigua, i la disminució de la quantitat d’aigua, de la biodiversitat i dels recursos fitogenètics és brutal. Si un ho veu en perspectiva, la situació és mesquina. Existeix una dependència brutal també d’energia i de materials.

En aquest context de col·lapse de l’agricultura, el vostre grup Laboratori Història dels Ecosistemes proposa una recuperació dels secans de la península Ibèrica. En quin sentit?

La perspectiva històrica et dona molta riquesa perquè et permet entendre el funcionament de l’agricultura orgànica en el passat i, encara que no funcionarà exactament igual en el futur, és cert que et dona una idea molt clara de quines són les possibilitats i els límits del nostre territori per a generar una agricultura sustentable, com era l’agricultura orgànica preindustrial.

En aquest sentit, els cultius de secà eren clau: eren el motor del conjunt dels ecosistemes, perquè d’ells sortia l’energia i els nutrients per tal que funcionessin les zones més productives, les zones de regadiu on el sòl era de major qualitat.Antigament, els secans alimentaven la ramaderia de labor, que generava el fem i la capacitat de treball dels animals; i ara ha de recuperar-se en el mateix sentit. Això va unit a la qüestió econòmica. El problema de l’agricultura espanyola és que té uns costos intermedis enormes. És a dir, destina molts diners al sector industrial i al sector dels combustibles fòssils.

El problema de l’agricultura espanyola és que té uns costos intermedis enormes. És a dir, destina molts diners al sector industrial i al sector dels combustibles fòssils

Gloria I. Guzmán

Els secans poden generar dues coses: d’una banda, l’energia que mogui l’agricultura (que no tota la societat) a través dels biocombustibles, complementat a través de l’energia fotovoltaica i eòlica, perquè aquestes energies renovables no podran substituir per complet els combustibles fòssils a causa d’altres limitacions, com les terres rares usades en la seva producció. Per tant, l’agricultura ha de generar aquests biocombustibles, encara que de manera parcial, per a la seva maquinària. Això implica que no és una sortida de flux econòmic cap a altres sectors econòmics.
D’altra banda, els secans han de proveir també l’alimentació per a la ramaderia per a així obtenir un cert nivell d’aliments d’aquesta (llet, ous, carn, etc.), encara que menor que actualment.

Parlem una mica de la petjada de carboni. Creus que el sistema alimentari pot arribar a compensar les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle?

Des d’un punt de vista productiu, ja ho està fent. Per exemple, l’olivar ecològic a Espanya ja segresta més que el que emet i ho ha aconseguit perquè hi ha hagut recerca sobre aquest tema. En el cultiu de cereals amb varietats tradicionals el que hem demostrat és que, sigui any i guaret o any i rotació amb lleguminosa,
segresta de manera neta carboni.
Per tant, la producció ho pot assolir, tant de fruiters com de cereal. Ara bé, una vegada surts de la finca cap al consumidor, durant la distribució i comercialització, es pot aconseguir si el sistema és local, amb distàncies petites.Estem avaluant el sistema agroalimentari des que el producte surt de la finca fins que arriba al consumidor en referència als sectors del tomàquet i del porc. El que ens ha impressionat moltíssim és la despesa d’energia en el transport, no solament en la importació, sinó sobretot en els desplaçaments dins del país, per la seva enorme complexitat logística. Això és un problema molt major del que se sap.
Contra això, l’única eina que tenim són els sistemes agroalimentaris locals, amb distàncies més curtes i més eficiència en la mobilitat, amb una major cooperació, per exemple, entre punts de venda i agricultors.

El que ens ha impressionat moltíssim és la despesa d’energia en el transport, no solament en la importació, sinó sobretot en els desplaçaments dins del país

Gloria I. Guzmán

La producció agrària ecològica continua impactant en el medi ambient. Com podem descriure aquest impacte?

El seu impacte és molt menor que en el mètode convencional, però no deixa d’haver-hi uns certs aspectes on segueix molt convencionalitzada. Els punts flacs de la producció ecològica són que no es dona suport suficient a les lleguminoses, la forma més ecològica i barata d’injectar nitrogen en el sòl; gairebé no hi ha compostatge dels residus del sistema agroindustrial, vital per a restablir els cicles locals dels nutrients; i, finalment, hi ha dificultats per a usar les varietats tradicionals de cultiu. Això no s’està fent moltes vegades per raons de polítiques agràries, de subvencions, de normatives que dificulten la transformació, etc.

L’olivar ecològic a Espanya ja segresta més que el que emet i ho ha aconseguit perquè hi ha hagut recerca sobre aquest tema

Gloria I. Guzmán

Sobre la ramaderia, hem estat analitzant els diferents sistemes ramaders ecològics que hi ha a Espanya. Hi ha alguns que estan funcionant molt bé, sobretot els lligats al territori com les deveses o el pasturatge, però hi ha uns altres que no són gens sustentables perquè reprodueixen els sistemes de producció convencionals, com ho fan les granges de porcí ecològic. Això no significa que no siguin millors que les convencionals, però el seu nivell de sustentabilitat continua sent baix.

Llavors, podem dir que la producció ecològica enfront de la convencional és més eficient energèticament?
Sobre això hi ha moltíssims estudis. Nosaltres també ho hem estudiat i es pot afirmar categòricament que l’agricultura ecològica és més eficient, gairebé sempre, per hectàrea i per unitat produïda. En els casos que no ho és, es deu al fet que es troba en condicions d’inferioritat per una legislació que li impedeix desplegar una bateria de tècniques legalment complicades, com l’ús de varietats tradicionals, la sembra de lleguminoses o el compostatge dels residus de l’agroindústria.

Aquesta major eficiència energètica de la producció ecològica a què es deu?

Bàsicament, es deu a la substitució del fertilitzant químic per l’orgànic. El fertilitzant químic té un cost energètic brutal perquè la fixació de nitrogen atmosfèric amb procediments industrials és molt costosa energèticament.De totes maneres, l’agricultura ecològica encara depèn molt dels combustibles fòssils.

La vostra proposta es basa en el biodièsel. Hi ha experiències a l’Estat espanyol?
No, aquest tipus de transformació no ha tingut lloc més enllà de casos anecdòtics. Però a França sí que existeixen cooperatives que fabriquen el seu propi biocombustible per a la seva maquinària.

Algunes corporacions, com Nestlé, han llançat un programa de compensació de les seves emissions de carboni a través de finques agràries que es comprometen a tècniques de segrest de carboni en el sòl i a les quals es compensa econòmicament. Et sembla bona idea?

Ho coneixem i creiem que no hauria de fer-se des del món de les empreses privades, sinó que aquestes bones pràctiques que fan els agricultors haurien de ser reconegudes per la societat i pagades per la societat a través de polítiques públiques, no a través de la negociació d’un productor amb una multinacional, on acostuma a sortir perdent. No em sembla el camí.

Expliques que estem passant d’un metabolisme industrial a un metabolisme sostenible, i que aquests canvis sempre van de parell amb canvis de governança, d’estructures socials, etc. Podem transitar d’un metabolisme a un altre amb garantia d’equitat social?

El que la història ens ensenya és que realment el règim metabòlic no té una relació unívoca amb la mena d’organització social. Fins ara hi ha hagut solament tres règims metabòlics diferents en la història de la humanitat i, tanmateix, les formes d’organització social són moltíssimes.

La seguretat alimentària no solament es basa en la quantitat d’aliments produïts sinó també pel joc de poder que existeix darrere

Gloria I. Guzmán

Això què vol dir?

Estem en un moment de transició cap a un altre model, esperem que més sustentable, però la forma d’organització social no està escrita. Històricament, hi ha hagut moments d’una certa sustentabilitat ambiental amb diferents graus d’equitat. Moltes de les formes d’organització que eren molt poc equitatives van col·lapsar perquè eren molt poc resilients: des de la societat argàrica en el sud-oest peninsular, a la societat maia. Posteriorment, va haver-hi modificacions socials.
No crec que el que passi en el segle XXI sigui uniforme arreu del planeta. Hi haurà zones on neixin societats més sostenibles i equitatives i altres que ho seran menys. Però el camí de sustentabilitat ambiental sense equitat social no és sostenible, i, per tant, hem de treballar també per una societat més igualitària.
Si et fixes, la democràcia va unida a un sistema liberal, de creixement econòmic. És la primera vegada que ens enfrontem a mantenir una democràcia en un escenari de decreixement econòmic prolongat.

Vosaltres aposteu pels Sistemes Agroalimentaris Locals de Base Agroecològica, voleu que la transició es dirigeixi a aquesta mena de sistemes. En aquesta transició quin paper juga la pagesia?

Nosaltres tenim clar que l’agricultura familiar ha de ser la base. Però partim d’una posició de feblesa molt forta. La por que tenim és la deriva cap a esquemes sociopolítics bastant allunyats de l’agroecologia. Crec que no hem estat capaços d’explicar bé el que l’agroecologia proposa per a l’agricultura familiar.
Aquest tema el tenim en discussió. De fet, organitzarem el IX Congrés Internacional d’Agroecologia que tindrà lloc el gener de 2023 a Sevilla. Precisament l’eix del Congrés serà com disminuir la bretxa entre el camp i la ciutat. Això significa el compromís de la societat urbana, avui majoritària, amb l’agricultura familiar per a impulsar un canvi de model, però també la comprensió per part de les explotacions familiars, que l’agroecologia és una proposta guanyadora per a elles, perquè les posa en el centre.

És millor que hi hagi més empreses transformadores distribuïdes pel territori i així aconseguir una menor especialització territorial

Gloria I. Guzmán

D’altra banda, hi ha el consumidor. Importa realment si el producte ecològic es consumeix en un supermercat o en altres sistemes organitzatius?

Importa moltíssim. Hi ha treballs d’investigadors francesos que remarquen que on compres influeix fins i tot en la teva dieta. La dieta serà de millor qualitat no perquè sigui ecològica, sinó perquè la composició d’aliments més adequada l’obtens quan consumeixes en els SALBA (Sistemes Agroalimentaris Locals de Base Agroecològica) i no quan consumeixes ecològic a través de grans superfícies, on continua havent-hi molts aliments processats, etc.Però per descomptat influeix en el traspàs de rendes cap als ramaders i els agricultors i en la sostenibilitat econòmica de l’agricultura familiar. També influeix positivament en l’autoestima d’aquesta pagesia que treballa en els SALBA. I hi ha un traspàs d’informació molt més fluid entre consumidors i productors, que a través de les grans superfícies no existeix.

De totes maneres, en una capital com Barcelona és molt difícil imaginar-se aquests sistemes agroalimentaris de base agroecològica i el seu funcionament. Per a la logística i el transport que abans deies que tenen tant impacte energètic quina proposta teniu?

Aquí la proposta no està acabada, nosaltres tenim una proposta de creixement que va unit als moviments socials. Estem en aprenentatge. El que hem vist és que en la logística dels SALBA hi ha hagut molts avanços, però encara hi ha molts reptes: ha d’haver-hi un augment d’escala, molta més col·laboració i posada en comú de la logística. Això implica començar a utilitzar les noves tecnologies, les apps per a organitzar el transport d’una forma més eficient entre la finca i els centres de consum, i tenir en compte el disseny d’on situar l’agroindústria, que moltes vegades s’ha especialitzat provincialment.

Crec que no hem estat capaços d’explicar bé el que l’agroecologia proposa per a l’agricultura familiar

Gloria I. Guzmán

Què vols dir?

Estem treballant en què és més eficient des del punt de vista energètic i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle: si tenir molt pocs centres on es fa la transformació (per exemple el tomàquet es transforma en tres o quatre províncies solament, i tots els tomàquets han d’arribar allà i després els transformats repartir-se una altra vegada), o tenir moltes empreses distribuïdes per les diferents províncies per a satisfer les necessitats localment. Els estudis ens diuen que és millor que hi hagi més empreses transformadores distribuïdes pel territori i així aconseguir una menor especialització territorial.Això, a més, genera una millor distribució dels recursos dels cultius, major diversitat, menys dependències, menys impactes locals –ja que a vegades són contaminants–, etc. Distribueix els efectes positius i dilueix els problemes negatius. ✿