Qui diria mai que al barri de Pedralbes, un dels barris més rics de la ciutat de Barcelona, hi ha un jardí comestible que aplica criteris d’agricultura ecològica i regenerativa i que, a més, alimenta una associació que ajuda a persones sense llar? Parlem del jardí comestible Rubió i Tudurí, que compta amb 1.400 metres cultivables i està impulsat per la Fundació Ferrer Sustainability. És un dels projectes amb què aquesta institució vol contribuir a reduir les desigualtats socials i treballar a favor del medi ambient. L’altre projecte germà que treballa en el mateix sentit és Ferrer for Food, amb un hort de més de 13.000 metres quadrats a Sant Pol de Mar i també una cuina d’on surten 4.200 àpats diaris per a persones amb dificultats.
Per conèixer com es gestiona tanta generositat, ens hem trobat amb Nacho Peres, una de les persones que han posat el coll perquè aquestes xifres de menús socials siguin possibles.

Text: Alba Gros. Imatges: Neus Vinyals

El jardí comestible Rubió i Tudurí

El Rubió i Tudurí havia estat un jardí romàntic privat que havia entrat en decadència els darrers anys. Sense saber identificar clarament el que distingeix aquest romanticisme, sí que aquest to encara es respira tot caminant per entre els parterres plantats de cols, porros, faves, enciams i també flors, moltes flors pel que normalment s’acostuma a veure en una horta: caputxines, espígols, romaní, calèndula… Perquè sí, també és un jardí on els sentits es relaxen i hom gaudeix de la vista que li ofereix la disposició i el color de les plantes.

Va ser en plena pandèmia, quan la Fundació Ferrer Sustainability va oferir al Nacho Peres la possibilitat de traçar una continuïtat en les seves idees i ofici, però guanyant la coherència que suposa destinar els fruïts del seu treball a les persones que més ho necessiten. La restauració i posta en marxa del jardí comestible de Rubió i Tudurí va ser al primer projecte verd de la Fundació.

Aquí va començar un model de transformació d’espais urbans en espais agro-regeneratius amb carácter social. Sota el nom de Green for Good, projecte germà de Ferrer for Food, la Fundació té per objectiu empoderar a persones en situació de vulnerabilitat a través de l’agricultura urbana social en un total de 10 hectàrees de terrenys agro-regeneratius en nuclis urbans i periurbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El sistema de cultiu d’aquest jardí comestible és de carácter regeneratiu, ja que no s’utilitza cap tipus de maquinària, no es destorba la terra de cultiu i s’utilitza un sistema bio-intensiu on es potencia la diversitat i la densitat, convivint hortalisses i flora auxiliar de forma simultànea.

La seva restauració sota catalogació ( ja que és un espai d’interés cultural protegit), tant a nivell arquitectònic com en l’impuls de la fertilitat de la terra va ser d’uns quatre mesos de treball intens multidisciplinar, fins que es va poder començar a sembrar i plantar.

Recuperar la fertilitat

L’índex de matèria orgànica estava per sota de l’u per cent i, evidentment, calia remuntar-lo si es volia collir un mínim. Per començar, van fer una aportació massiva de compost i després ja no han tornat a tocar la terra: “Al principi va ser una inversió forta, però quan hem tingut la terra a punt i hem resolt el reg… aleshores es tracta de no parar”. Ara, el Pol González és la persona que s’ocupa del dia a dia, amb una jornada diària de sis hores i amb la contribució puntual de persones voluntàries de Farmacèutica Ferrer.

En general, l’espai està organitzat en parterres a l’estil del mètode parades en crestall de Gaspar Caballero de Segovia. És a dir, cada cert nombre de línies de cultiu, una línia de maons a terra amb flors entremig permet el pas i la feina de l’hortolà. A més, també hi ha algunes torretes, marges amb plantes i arbres de jardí com pins i xiprers. Aquesta vegetació és la principal font de matèria orgànica que fan sevir per aconseguir compost. La barregen al 4-5 per cent amb fems i la tenen en procés de maduració durant sis mesos, tombant la pila només una vegada. (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/AC95
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/AC95p
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/